Bon dia i bon dilluns internautes. El gran poeta xilè Pablo Neruda va escriure que 'Perquè res no ens separi que res ens uneixi'. Una curiosa teoria que potser és el que s'estan plantejant seriosament des de la coalició formada per CiU. Avui precisament hi incideix El Periódico que obre portada amb un gran titular: 'Unió ja pensa en una candidatura pròpia al marge de Convergència'. Aquesta crisi dins la federació fa temps que dura, però l'entrada en joc d'un tercer anomenat Estat Propi, fa trontollar el matrimoni que amb els seus alts i baixos ha aconseguit mantenir-se durant dècades al govern de Catalunya. Però es clar, malgrat el que digui el famós eslògan que el 1948 feia popular l'agència NW Ayer anunciant que 'Un diamant és per sempre', no és extrapolable als matrimonis i molt menys a les coalicions.El cas d'aquest conflicte d'interessos entre els que aposten per una Catalunya independent i d'altres que només volen una simple millora econòmica no ha fet més que posar en evidència per enèssima vegada que per molt que parlin sempre acaben tancant en fals una relació que fa aigües per tot arreu, per molt que alguns s'esforcin a amagar la roba bruta, que en el seu cas no sempre es renta a casa. Motiu pel qual, tal com apunta el diari barceloní, la direcció d'Unió ja té el seu propi Pla B per afrontar uns comicis electorals en solitari. Veurem si acaba materialitzant-se o és un altre dels típics globus sonda d'estiu.
I mentre UDC s'ho rumia, els dirigents de Convergència van fent el seu camí divulgant un missatge ben clar: la consulta es farà. Això és el que hem escoltat aquest cap de setmana a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent. En aquest sentit, el secretari d'organització Josep Rull manifestava la seva confiança en que Mariano Rajoy respondrà al llarg del mes de setembre la petició de consulta feta per Artur Mas. En cas contrari, l'octubre ja es comptaria amb la llei de consultes pròpia que donaria empara i cobertura legal al referèndum.
Precisament respecte a aquest tema i tal com recull Nació Digital, el portaveu del Scottish National Party, Angus MacNeil, afirmava en un dels actes de la UCE que és imprescindible que es fixi data i pregunta per tal que els ciutadans prenguin consciència que el procés camina seriosament.Veurem si tal com afirmen dirigents de CDC això s'acaba produint o fan cas als seus socis que no veurien malament allargar-ho en el temps fins que les condicions siguin més "favorables". El que no sabem és "favorables" per qui.
El que no s'ha mostrat gens favorable a canviar el lema de la cadena humana ha estat Muriel Casals. Aquest cap de setmana la presidenta d'Omnium Cultural deixava ben clar que veu UDC "molt i molt petitona en termes populars" i per tant no és el poble de Catalunya el que s'ha d'adaptar al procés sinó al contrari. Evidentment, aquestes paraules recollides pel diari ARA, no han agradat gens als democristians, que veuen com malgrat la direcció es mostri poc favorable a assistir la via catalana per la independència, diversos dirigents ja han anunciat que hi participaran.
També aquest cap de setmana han estat prolífics els detractors a la independència. Al marge de la típica provocació d'Albert Boadella amb l'estelada col·locada allà on l'esquena perd el seu nom, trobem una entrevista al diari ABC a l'escriptor Ildefonso Falcones, autor entre altres de "L'església del mar", afirma que una Catalunya independent seria una autèntica catàstrofe econòmica i per això no hi ha cap economista que avali la independència. En el seu cas invertirem els termes de la popular dita i li direm que 'l'escriure no ens faci perdre el llegir' perquè aleshores comprovaria que els professors Xavier Sala i Martín i Santiago Niño Becerra no veuen inviable al independència. Això sí, totalment d'acord amb el Sr. Falcones en que seria una autèntica catàstrofe per Espanya deixar de rebre els milions que fins ara ha aportat Catalunya solidàriament obligada.
Acabem l'editorial parlant d'algunes de les perles que han publicat els diaris. La primera ens arriba des de la llunyana Rússia i ens la porta el Huffington Post. Segons la informació, l'expolicia Dmitri Agárkov s'ha convertit en un autèntic heroi al marcar-li un gol per tota l'escaire a l'entitat bancària Sistemes Crediticis de Tinkoff (SCT). El client va reenviar el contracte signat al seu banc però va afegir una sèrie de clàusules que milloraven en gran manera les condicions del seu crèdit. El banc li va retornar signat sense adonar-se'n que en l'annex l'expolicia havia cancel·lat totes les comissions i a més se l 'hauria d'indemnitzar amb 100.000$ en cas d'anul·lació o modificació del contracte. D'això se'n diu xarop de bastó per alguns que abusen de la lletra petita.
I la darrera perla ens porta una notícia d'abast mundial. Finalment la CIA ha reconegut l'existència de l'Àrea 51, la famosa instal·lació on presumptament hi tenen alienígenes congelats i restes d'OVNIs. Segons els darrers documents desclassificats es tractaria d'una instal·lació on fan proves ultrasecretes de l'aviació. Han passat més de 50 anys per haver-nos aportat tanta llum, però es clar hi ha gent que no són extraterrestres però tampoc són ben bé d'aquest món.
En fí, per si us quedaven dubtes existencials sobre el títol d'avui, us deixo amb una de les genials frases del gran Groucho Marx: 'El matrimoni és la principal causa de divorci'.
