Curt de gambals




MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ

Era de preveure que una compareixença el primer dia de vacances i a cara descoberta no donés gaire de si, tant pel contingut com pel protagonista. Estem tant acostumats al “plasma” que gairebé no li hem donat valor a aquest “pobre home” que, crescut i amb el recolzament incansable de la seva “claca” , ha reiterat per activa i per passiva que “ no em declararé culpable perquè no ho soc” i que no en tenia ni idea dels moviments econòmics estratosfèrics del Sr. Bárcenas. En fi, un discurs pobre en forma i contingut, com era d’esperar, més propi d’un plató de televisió tipus “late show” que d’un Ple del Congrés...però està clar, Spain is different! M’agradaria saber on estava amagat el realitzador amb el cartell “ d’aplaudiment” que encoratja al públic assistent als programes.


Sobta veure com cada frase , sovint repetida i poc argumentada, pronunciada pel Sr. Rajoy aixeca tantes passions entre els “peperos”, potser si que per ells ha estat la millor actuació del titella d’Aznar, però per la resta ha estat patètic ...Ni el millor “Marianico el corto”, que li donava mil voltes, era tan ovacionat per no dir res de profit. Quin nivell intel·lectual tenen aquesta gent que suposadament governa? Estan cecs ? Tenen principis ?...Potser hauria estat millor la idea de posar la “pantalleta” i no fer el ridícul en persona d’aquesta manera...” no penso dimitir ni convocar eleccions”, “frenar l’erosió d’Espanya per part d’alguns” i la mítica “findelacita”...Repugnant actuació de tots plegats que em produeixen vergonya aliena quan diuen que no en sabien res...Per qui ens ha pres Sr. Rajoy ? Si vostè és curt, “totxo” segons Alfred Bosch, nosaltres no en tenim la culpa. De debò creu que amb aquest discurs pot convèncer algú...Sincerament, jo m’ho faria mirar!

El millor que podem fer és tornar a casa nostra, Catalunya, i deixar-nos d’orgues, avançant la consulta o declarant la DUI el més aviat possible, doncs aquestes coses que passen al país veí no van amb nosaltres. Clar que si hem d’ésser liderats en el procés per un partit, CIU, que “ de moment, se’l creu” anem arreglats. No sé si és por, no sé si és el neguit d’estar a l’espera de resposta a la famosa carta o si és comoditat, però esta clar que les coses no poden seguir així. Ens estan ofegant cada dia més, i sembla que continuaran fent-ho. El sostre del dèficit de l’1,58% i les perspectives d’un 1% de cara l’any vinent fan perdre els nervis a qui pateix les retallades i està fart de pagar impostos que no ens tornen...Això sí, allà sembla que “la casa és forta” doncs Espanya pagarà part de la “bombolla armamentística” mitjançant un crèdit de 877 milions. També hi ha altres dades indignants ja que, segons hem pogut saber per un article de l’economista Àlex Furest publicat a la web Help Catalonia, l’estat es gasta CADA DIA 50 milions d’euros en despesa militar.

Per tant, Sr. Mas, cal accelerar la Consulta i donar definitivament un cop de timó. El seu soci de Govern Oriol Junqueras li ha demanat prorrogar els pressupostos i avançar el procés, de la mateixa manera que li han demanat altres partits , associacions i ciutadans que li han fet costat i d’altres que no, però que treballen dia a dia per una Catalunya lliure i pròspera, allunyada d’aquest malson que ens ha tocat viure durant molts anys i a moltes generacions de ciutadans dignes d’un PAÍS propi.

'Les dificultats d’Espanya serien una oportunitat per Catalunya?' ( Eugeni Xammar ja s’ho preguntava en temps de la proclamació de la Republica Espanyola )