JORDI FORNAS I PRAT
OPINIÓ
OPINIÓ
S’acosta la Diada del 2013 i l’ambient bull més que mai.
Hi ha incertesa sobre si la Cadena Humana que ens ha proposat i on ens ha embarcat l’ANC tindrà èxit o fracassarà. Sembla una empresa complicada i així li vaig manifestar a la Presidenta de l’entitat quan vaig coincidir amb ella en una acte organitzat, ja fa temps, per la mateixa ANC a Taradell, em va respondre que ho tenien tot calculat i no es desdirien.
Bé, esperem que els càlculs i les previsions hagin estat els correctes, però un onze de setembre sense manifestació reivindicativa a Barcelona seria quelcom que no s’hauria vist des d’abans de la mort del dictador i fins i tot en aquells temps i havia grups que, fos com fos, feien alguna mena d’acte o manifestació, per simbòlica que fos i arriscant-se molt.
Així doncs calia organitzar-la. Inicialment ja n’hi havia convocada una a la plaça Urquinaona per l’Esquerra Independentista, que és la plataforma suportada per la CUP, però calia fer-ne una de transversal, fora de l’ombra de qualsevol partit i que per tant pogués incloure tota mena d’entitats i partits (inclosa la mateixa CUP si vol formar-ne part).
La resta de partits parlamentaris ja estava clar que no la pensaven convocar i que es limitarien a l’acte institucional i a l’ofrena floral al monument a Casanovas i l’ ANC tampoc, estava prou centrada en la Cadena i havia abandonat aquesta idea ja feia temps.
Però el país no s’acaba aquí, hi ha tota una sèrie d’ entitats i partits a quina més patriòtica, per modesta que sigui, disposats a tirar endavant amb la convocatòria, de la manera més generosa i desinteressada, la llista la trobareu en el mateix manifest de convocatòria.
Alguns ja sortiran amb la cançó de si estem dividint... sempre la mateixa cançó, sobretot quan el que es proposa no els agrada. Aquí no s’està dividint res, s’està proporcionant la possibilitat d’anar a la manifestació de cada any. No tothom pot o està disposat a anar a la cadena humana i no cal entrar a valorar els perquè, cadascú tindrà els seus.
Tampoc és acceptable qüestionar el patriotisme de ningú en funció de si va a un lloc o un altre, tots els que vagin als actes de la Diada Nacional faran un acte de Patriotisme inqüestionable, ja sigui si van aquí, allà o més enllà.
El país te prous recursos humans per fer la cadena de vora 400.000 persones i posar-ne mig milió a la manifestació de la capital, comptant a més amb els que vulguin i puguin anar als dos llocs. Sempre hi haurà qui no haurà pogut doblar per motius logístics i ara tampoc entraré a valorar la logística, senzillament perquè no és el moment.
Ara és el moment de sortir tots al carrer, demostrar un cop més que som aquí, que els polítics potser estan adormits, però que el poble català és ben viu i no pensa renunciar a res, encara que a molts d’ells ja els agradaria que la societat es cansés i es desmobilitzés per tal de poder començar a pensar que ja no cal preocupar-se més, que l’ independentisme va ser cosa d’una flamarada puntual però que ara ja tot va tornant allà on era, és a dir enlloc.
Per Catalunya som aquí i per Catalunya sortirem a demostrar que ni ens hem cansat ni ens cansarem mai, no pararem ni ens pararan.
Aquest onze de setembre encara menys, aquest és l’onze de setembre que recorda que fa 300 anys les tropes borbòniques van posar setge a la ciutat i al país, llavors van aconseguir vèncer però ara vencerem nosaltres. L’any passat vem posar la primera pedra i ara posarem la segona perquè l’any que ve, tal com diu el lema de la manifestació, serà el de la victòria final:
INDEPENDÈNCIA 2014, ARA SÍ !!
Jordi Fornas
Promotor de UDIC
Hi ha incertesa sobre si la Cadena Humana que ens ha proposat i on ens ha embarcat l’ANC tindrà èxit o fracassarà. Sembla una empresa complicada i així li vaig manifestar a la Presidenta de l’entitat quan vaig coincidir amb ella en una acte organitzat, ja fa temps, per la mateixa ANC a Taradell, em va respondre que ho tenien tot calculat i no es desdirien.
Bé, esperem que els càlculs i les previsions hagin estat els correctes, però un onze de setembre sense manifestació reivindicativa a Barcelona seria quelcom que no s’hauria vist des d’abans de la mort del dictador i fins i tot en aquells temps i havia grups que, fos com fos, feien alguna mena d’acte o manifestació, per simbòlica que fos i arriscant-se molt.
Així doncs calia organitzar-la. Inicialment ja n’hi havia convocada una a la plaça Urquinaona per l’Esquerra Independentista, que és la plataforma suportada per la CUP, però calia fer-ne una de transversal, fora de l’ombra de qualsevol partit i que per tant pogués incloure tota mena d’entitats i partits (inclosa la mateixa CUP si vol formar-ne part).
La resta de partits parlamentaris ja estava clar que no la pensaven convocar i que es limitarien a l’acte institucional i a l’ofrena floral al monument a Casanovas i l’ ANC tampoc, estava prou centrada en la Cadena i havia abandonat aquesta idea ja feia temps.
Però el país no s’acaba aquí, hi ha tota una sèrie d’ entitats i partits a quina més patriòtica, per modesta que sigui, disposats a tirar endavant amb la convocatòria, de la manera més generosa i desinteressada, la llista la trobareu en el mateix manifest de convocatòria.
Alguns ja sortiran amb la cançó de si estem dividint... sempre la mateixa cançó, sobretot quan el que es proposa no els agrada. Aquí no s’està dividint res, s’està proporcionant la possibilitat d’anar a la manifestació de cada any. No tothom pot o està disposat a anar a la cadena humana i no cal entrar a valorar els perquè, cadascú tindrà els seus.
Tampoc és acceptable qüestionar el patriotisme de ningú en funció de si va a un lloc o un altre, tots els que vagin als actes de la Diada Nacional faran un acte de Patriotisme inqüestionable, ja sigui si van aquí, allà o més enllà.
El país te prous recursos humans per fer la cadena de vora 400.000 persones i posar-ne mig milió a la manifestació de la capital, comptant a més amb els que vulguin i puguin anar als dos llocs. Sempre hi haurà qui no haurà pogut doblar per motius logístics i ara tampoc entraré a valorar la logística, senzillament perquè no és el moment.
Ara és el moment de sortir tots al carrer, demostrar un cop més que som aquí, que els polítics potser estan adormits, però que el poble català és ben viu i no pensa renunciar a res, encara que a molts d’ells ja els agradaria que la societat es cansés i es desmobilitzés per tal de poder començar a pensar que ja no cal preocupar-se més, que l’ independentisme va ser cosa d’una flamarada puntual però que ara ja tot va tornant allà on era, és a dir enlloc.
Per Catalunya som aquí i per Catalunya sortirem a demostrar que ni ens hem cansat ni ens cansarem mai, no pararem ni ens pararan.
Aquest onze de setembre encara menys, aquest és l’onze de setembre que recorda que fa 300 anys les tropes borbòniques van posar setge a la ciutat i al país, llavors van aconseguir vèncer però ara vencerem nosaltres. L’any passat vem posar la primera pedra i ara posarem la segona perquè l’any que ve, tal com diu el lema de la manifestació, serà el de la victòria final:
INDEPENDÈNCIA 2014, ARA SÍ !!
Jordi Fornas
Promotor de UDIC
