Bon dia i bon dijous internautes. Paul Verlaine, poeta francès i un dels màxims representants del simbolisme va escriure que "La independència sempre va ser el meu desig, la dependència sempre va ser el meu destí." Encetem l'editorial parlant d'un dels problemes que s'està vivint a gran part de les llars d'aquest país. El Diari de Girona informa que només dos de cada deu joves s´emancipen dels pares, que traduït en altres dades significa que el 80% viuen encara a casa els pares. El principal factor per explicar aquestes xifres el trobem fonamentalment en la crisi econòmica que està causant autèntiques sagnies en aquesta franja d'edats compreses entre els 18 i 30 anys. Si a la desocupació li afegim els sous baixos, les hipoteques no concedides i els lloguers alts, aleshores trobarem un còctel difícil de digerir. Ben lluny queda la recomanació de la Unió Europea que aconsella destinar només el 30% del salari a la vivenda, consell que em temo només es pot posar en pràctica si es compra alguna de les populars tendes de campanya que el Decathlon treu cada estiu.Aquest fet serveix per referir-me a aquelles persones que a dia d'avui encara dubten de la viabilitat de la Independència i fent ús de la pregunta retòrica tan emprada pels partits unionistes esgrimeixen 'Penses que amb la independència s'arregla tot?'. Òbviament, per la naturalesa de la pregunta no esperen cap mena de resposta, però cal ser conscients que amb la dependència actual a aquesta Espanya ens enfonsem cada vegada més i només disposant dels recursos propis tenim més vies per alliberar-nos i deixar el llast que fa 300 anys que ens lliga a l'Estat. Fa temps un argentí m'explicava que en temps del corralito el pitjor que van fer els polítics no fou manllevar-los els diners sinó robar-los l'esperança, i quan un país com el nostre té una majoria de persones que estan il·lusionades per construir un nou estat, aleshores ja ho tenim mig guanyat.
I per estrany que sembli, reflexioneu sobre una informació servida per Libertad Digital que no deixa de ser paradoxal respecte a la notícia anterior. El 35% dels pisos que s'han venut a Espanya enguany s'han pagat al comptat estalviant-se els tràmits de demanar una hipoteca al banc. I amb tanta sequera financera d'on surt el diner? Principalment, s'apunta a que la majoria d'aquests compradors provenen de l'exterior, bàsicament perquè no hi ha tanta gent a l'estat que tingui tants diners al matalàs.
En el terreny polític i a menys d'un més per a la Diada, tornem a viure un nou episodi per saber 'qui anirà i qui no' a l'acte convocat per l'ANC. Ahir, el conseller Ramon Espadaler va deixar anar aquesta bonica frase en una entrevista a TV3: 'Un fracàs de la Via Catalana seria un fracàs pel país'. A ningú se li escapa que aquest missatge no deixa de tenir un cert xantatge sibil·lí perquè des de la formació de Duran i Lleida no tiren la tovallola i continuen demanant que el lema de la cadena sigui pel dret a decidir i no per la independència, ja que el consideren "ultrarestrictiu". Sembla estrany que hi hagi gent que enlloc de ser coherent i dir que no hi volen anar perquè no creuen en la independència, posen mil i una excusa per evitar una situació que els resulta incòmode. Un resum de l'entrevista el trobareu en la informació de El Punt Avui.
Acabem amb les perles del dia que no deixen de sorprendre'ns. Comencem amb els resultats d'un curiós estudi de la INSEAD Business School a Fontainebleau. Segons llegim a la revista Psychological Science, els aficionats d'un equip esportiu mengen més greixos saturats i sucre quan el seu equip perd, mentre que els d'un equip guanyador acostumen a fer dieta més saludable. Conclusions extretes després de nombroses entrevistes a aficionats de la lliga de futbol americà NFL, que no deixen de ser paradoxals amb el costum que tenen alguns culers de no sopar quan perd el seu equip per l'emprenyada supina.
Acabem amb les perles del dia que no deixen de sorprendre'ns. Comencem amb els resultats d'un curiós estudi de la INSEAD Business School a Fontainebleau. Segons llegim a la revista Psychological Science, els aficionats d'un equip esportiu mengen més greixos saturats i sucre quan el seu equip perd, mentre que els d'un equip guanyador acostumen a fer dieta més saludable. Conclusions extretes després de nombroses entrevistes a aficionats de la lliga de futbol americà NFL, que no deixen de ser paradoxals amb el costum que tenen alguns culers de no sopar quan perd el seu equip per l'emprenyada supina.
La segona perla serveix per endolcir-nos una mica La Mossegada, perquè la tennista russa Maria Sharapova, convertida també en empresària de llaminadures, ha desisitit finalment a causa de diversos compromisos esportius a canviar-se el cognom. L'esportista ja havia fet els tràmits a la Cort Suprema de Florida per posar-se Sugarpova durant els dies que dura el torneig US Open, per tal de promocionar els dolços que ven la seva empresa en forma de pilotes de tennis i cors. D'aquesta manera la tennista no podrà ser més dolça però els que la coneixen segur que la consideraran igual de salada.
La tercera i última ens arriba des de la capital del reino. Després que el jutge que investiga l'accident de tren de Santiago hagi imputat els responsables de seguretat d'ADIF, avui ens assabentem que malgrat l'empresa estatal s'ha mostrat oberta a col·laborar totalment amb la justícia, resulta que ara s'han vist obligats a fer un organigrama, a cuita corrents, perquè desconeixen qui són els responsables de seguretat de circulació de trens. En fi internautes, hi ha gent que necessita unes vacances de 6 mesos.....2 cops a l'any!
