Bon dia i bon dimecres internautes. Arthur Schopenhauer, un dels filòsofs alemanys més importants va escriure: 'Per a milions i milions d'éssers humans el veritable infern és la Terra'. No sé si pel que està passant l'exconseller Joaquim Nadal després de l'allau de crítiques que li estan caient des del seu partit, que a falta de novetats continua essent el PSC. La formació ja ha anunciat que el proper setembre decidiran si Nadal ha de seguir presidint el partit després d'haver acceptat l'oferta de l'alcalde de CiU per liderar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i de les nombroses discrepàncies amb la direcció dels socialistes. No n'esperem grans sorpreses d'aquesta inquisició navarrista i veurem si el peculiar estil de l'encara líder del PSC passa per convidar l'exconseller a fer ús del Dret a Decidir, és a dir, si se'n va o si el conviden a marxar.
Un vell conegut de Nadal és l'actual conseller de Cultura i exmilitant del PSC, Ferran Mascarell, el qual emplaçava als seus excompanys que rectifiquin i se sumin a la Via Catalana per la Independència. La majoria de la direcció està clar que recolzarà la no assistència i no ens estranyaria que tots estiguessin ben pendents dels mitjans per a veure qui surt a la foto i qui no a l'hora de fer les mai reconegudes llistes negres.
D'altra banda, El Condifencial publica que la Comunidad de Madrid necessitaria encomenar-se a algun sant si vol complir amb el dèficit de l'1,7% que li ha imposat el ministeri d'Hisenda per aquest 2013. El responsable econòmic de l'autonomia feia arribar dilluns un escrit al ministre Cristóbal Montoro explicant que ja no poden fer cap més esforça i que lamenten que se'ls castigui per no voler apujar impostos. Us sona aquesta cançó? Gairebé igual que la nostra amb la diferència que aquí se'ns castiga amb el dèficit i a sobre ens incrementen la fiscalitat, fent gala del cornuts i pagar el beure.
En el terreny unionista tornem a trobar l 'editor José Manuel Lara, el qual es despatxa ben de gust amb l'actualitat en una entrevista a la revista Vanity Fair. Com ja sabeu aquest senyor continua vivint en el seu particular Planeta si tenim en compte l'allunyat que viu de l'autèntica realitat. Per exemple, afirma que només un 15 o 25% dels catalans es mostra favorable a la independència, però a més deixa dos titulars dignes del seu diari, La Razón. Un d'ells destaca la gran professionalitat i elegància de Paco Marhuenda, i l'altre tampoc té pèrdua ja que està convençut de la innocència d'Iñaki Urdangarín i la infanta Cristina.
Acabem amb les perles del dia. Vilaweb publica la nova sensació pels amants de la cervesa, ja que científics australians han aconseguit elabora-ne una que evita les caparres, altrament dit ressaques, d'aquesta beguda mil·lenària, gràcies a la reducció d'electròlits que redueixen la deshidratació. Com diu la meva àvia: 'És que totes se les inventen, eh!'
El Huffington Post informa dels maldecaps que ha hagut de patir durant anys una dona de Puigcerdà que ha estat aguantant els recitals de piano d'una veïna de l'edifici. Després d'un temps, la fiscalia finalment ha fet cas de la denúncia i sembla que la concertista professional podria enfrontar-se a 7 anys i mig de presó, una multa de 10.000 euros i una indemnització de 9.900, ja que malgrat que els tècnics municipals van advertir en diverses ocasions que havien de condicionar el pis per evitar soroll, la família s'hi va negar. Aquest fet ocasionà la baixa laboral de la veïna per ansietat i alteracions del son. Imagineu-vos quina hauria estat la indemnització si no arriba a tocar bé.
La darrera perla la trobem a Mataró, la qual serà escenari el proper dissabte d'una cadena humana especial, ja que serà passada per aigua. L'Assemblea Nacional Catalana i la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de la capital del Maresme organitzaran una cadena submarina per la independència, creant un gran cercle que vagi des de la sorra de la platja fins a uns quants metres mar endins. Esperem se sentin com a peix a l'aigua i els participants ho tinguin més clar que aquells dos amics que mentre pescaven a la barqueta comentaven:
- Jordi, per què els bussos sempre es tiren d'esquena al mar?
I l'altre respon:
-Molt fàcil Toni, perquè si ho fessin cap endavant caurien dins del barco.
