MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ
OPINIÓ
A la vida hi ha moltes situacions decebedores, però el què més fibla és quan aquest desencís te’l provoca una persona. Potser son paraules dures, però un càrrec no justifica mai una actitud covarda. Amb unes senzilles paraules ens ho recordava el poeta i novel·lista alemany Erich Kästner: “Un pot recolzar-se sobre el seu lloc, però no seure-hi”. A hores d’ara es pot intuir que el personatge en qüestió no és altre que el president de la Generalitat, el Sr. Artur Mas, que una vegada més, ha girat l’esquena al poble de Catalunya. Avui s’ha confirmat el què molts ja temíem, doncs pel seu tarannà poruc no podia ser d’altra manera, quan ha declarat que NO participarà a la Via Catalana ni a cap tipus de manifestació per reivindicar la Independència...Això sí, com si fes un gran favor als “mortals” diu que rebrà l’ANC després de la cadena humana. Resulta contradictori que el Conseller de Presidència i portaveu del Govern, el Sr. Francesc Homs cregui que la cadena és una iniciativa que “fa país” i cridi a la participació...Sort que els pobres “consellers” decidiran a títol personal la seva participació...No sé a vosaltres, però a mi sempre m’han ensenyat que cal “predicar amb l’exemple”!
On és ara aquell “Messies”?, On està amagat el capità de la nau?, Com s’ho agafaran els electors que van creure que ens portaria a Ítaca?, On està la coherència ?...Sr. Mas, creu vostè en aquest procés?
Vull destacar que , per una vegada, i que no serveixi de precedent, veig més coherent la posició de la Sra. Camacho i les seves paraules al respecte. A banda d’insistir-li al Sr. Mas a que participi a la Via Catalana perquè està orientada al procés que ell “defensa”, segons paraules de la pròpia Camacho, ha confirmat que assistirà a la concentració convocada pel Moviment Cívic 12-O a la Sagrada Família, doncs creu que és la manera de “trencar les cadenes”. Amb un to desafiant, com gairebé sempre, la líder del PPC en una entrevista a Rac1 ha declarat que hi assistirà com a representant del partit, cosa que sobra, doncs segur que això de “cívic” tampoc representa la personalitat de tots els seus votants. Ara bé, no cal que es plantegi participar en els actes institucionals del matí, perquè no hi pinta massa. Tots sabem que aquesta senyora cobra per boicotejar el procés cap a l’Estat Propi i, com a mínim, es mulla a canvi de diners...Ves que no agafi un constipat i s’hagi d’embolcallar de nou amb la “rojigualda”. I a rel d’aquestes declaracions, la “caverna” ja es frega les mans!
Qui sembla estar vacunada contra la intolerància del seu partit, és la Sra. Montserrat Tura, qui ha titllat de “forassenyats” els comentaris excloents d’alguns membres del seu partit i ha instat a la ciutadania a seguir empenyent a favor de la Independència l’endemà de la Via Catalana. També cal destacar que Nadal, Ros i Geli han expressat el seu malestar per l’article de Balmón , dient que enlloc de gent, sobren articles excloents com el seu. Sembla ser que al PSC hi ha més gent amb cap de la que veiem habitualment! Un altre fet positiu és la participació en la Via Catalana de l’alcaldessa socialista de Castellbell i el Vilar ( comarca del Bages ), Montserrat Badia, que se suma així a la iniciativa de molts companys catalanistes del PSC a l’hora de fer pública la seva participació en aquest acte...Sigui com sigui, han demostrat més valentia que el President de la Generalitat i en paraules de la pròpia alcaldessa socialista, “CIU pensa més en el partit que en fer país”.
I perquè ens passi la “mala lluna”, hem sabut avui que el Govern de la Generalitat ha aprovat el projecte de llei d’acció exterior, per tal de poder identificar tots els actors catalans amb veu a l’estranger i mostrar “ la projecció de Catalunya com un actor internacional compromès, solidari i responsable”...Això ha passat un dia després que el Govern Central declarés la seva potestat per vetar qualsevol acord internacional al qual puguin arribar les autonomies.
De totes maneres, no hem d’obviar la nostra responsabilitat, doncs una vegada més, ha estat delegada tota la pressió a la ciutadania, i mentre alguns, asseguts a la “trona” esperen una carta que no arriba, nosaltres no deixarem de convocar actes reivindicatius, i de participar-hi en la mesura que ens sigui possible ...Potser el “nostre” President s’ha agafat massa al peu de la lletra allò de “Si vostè vol que els seus fills toquin de peus a terra, col·loqui’ls alguna responsabilitat sobre les espatlles” ( Abigail Van Buren, columnista americana)
