MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ
Sembla que aquells estius tranquils, on les noticies marxaven també de vacances amb els polítics, aquells estius on mai passava res, on els diaris i telenotícies s’aprimaven notablement o estaven plens de banalitats, queden lluny, molt lluny dels actuals. De fet, crec que hi ha algun tipus de concurs o de repte per veure qui la fa o la diu més grossa...
Sembla que aquells estius tranquils, on les noticies marxaven també de vacances amb els polítics, aquells estius on mai passava res, on els diaris i telenotícies s’aprimaven notablement o estaven plens de banalitats, queden lluny, molt lluny dels actuals. De fet, crec que hi ha algun tipus de concurs o de repte per veure qui la fa o la diu més grossa...
Llàstima que la talla dels participants deixa molt que desitjar, però ens serveix de “distracció” als qui ens agrada deixar-los retratats pel poc sentit polític i de país que tenen.
De fet, tots els qui queden en segon pla durant l’any, per la seva poca vergonya o, fins i tot, per la seva poca personalitat, ara semblen estar encantats d’enlairar-se com a protagonistes...És allò que podríem dir-ne, un “minut de glòria”, llàstima, però, que últimament n’han tingut masses de “minuts de glòria” i per això ja no ens els prendríem seriosament, si no fos perquè tenen representació parlamentària. És a dir, hi ha algú que encara creu en ells, malgrat cada vegada menys. Aquest no son altres que els que perden el nord o canvien de camisa segons bufa el vent : PSC, ICV-EUiA i Unió Democràtica. I com ens deia el traductor Alfred Croiset, “L’enemic més temible de la democràcia és la demagògia”
En el cas dels dos primers, PSC i ICV-EUiA , perquè s’han deixat enredar per les estratagemes i encanteris del gran demagog Albert Ribera. Liderats per aquest subjecte, populars catalans, socialistes i verds, s’han unit amb C’s per demanar explicacions al Govern de la Generalitat sobre la malnutrició infantil, però han refusat reclamar a Espanya el què deu a Catalunya i s’han negat a denunciar els incompliments del Govern Central envers els pagaments de beques o de la llei de dependència...Ai senyor! Quina manca de memòria! I quin poc estomac frivolitzar aquests temes tant seriosos amb finalitats polítiques! ...També es mereix una estirada d’orelles UGT que ha qualificat al Govern i a ERC de covards pel fet de prorrogar els pressupostos, quan ha estat durant anys obviant l’espoli fiscal que pateix Catalunya.
La formació ICV-EUiA ha caigut al sac dels perdedors doncs, davant la manca d’alternativa, ells sí que saben que és gestionar un país, doncs ho varen fer amb el tripartit, deixant molt que desitjar. Recordem competències seves com van ser l’ Agència Catalana de l’Aigua, Medi Ambient i , sobretot, Habitatge...quin desastre! I ara ho volen arreglar ajuntant-se amb el PP?...Aquest partit que té a les seves files Rafael Hernando, portaveu adjunt al Congrés dels Diputats, que en unes declaracions més que condemnables va afirmar que a Espanya els casos de malnutrició infantil son “puntuals” i que, de produir-se son “culpa dels pares”...Si us plau, tanqui la boca, que m’indigno! I vagi a donar una volta als menjadors socials, malauradament quedarà sorprès.
Per altra banda, hi tenim el PSC que continua sense saber per on navega i que ha estat al Govern durant uns anys. Ara s’uneix als partits de dretes i unionistes, deixant novament una imatge que ratlla la contradicció més absurda i que deixa també en evidència la part més catalanista del partit, que hauria de dir PROU i proposar alternatives al socialisme català per tal de no aplanar més el camí a C’s.
I com no podia ser d’altra manera, des d’Unió, també s’han proposat animar-nos les vacances. Al no disposar de cap més feina, el Sr. Pelegrí i els seus es dediquen a boicotejar tot intent de sobiranisme, escrivint cartes ( “modus operandi” de la coalició CIU ) a l’ANC per tal que canviï el nom de la Via Catalana per la Independència per a poder-hi participar. Sembla ser que la paraula independència els hi provoca urticària i així ho han fet públic reiteradament. Carme Forcadell, molt encertada, ja ha respost a la petició i ha recordat que des del 23 de gener ja tenim el dret a decidir com a poble i que ja no cal manifestar-nos ni fer actes per aquesta causa, sinó per l’Estat Propi...d’això, senyors d’Unió, se’n diu DEMOCRÀCIA. Sembla ser però, que aquesta gent son durs de cap, doncs davant la lògica negativa de l’ANC a canviar el nom, ara s’han adreçat en els mateixos termes a Omnium Cultural, dels que obtindran la mateixa resposta...Apreneu dels socialistes, que ho han entès a la primera i no hi participaran com a partit perquè la Via Catalana està clarament a favor de la independència.
Val a dir, però, que els militants dels dos partits, Unió i PSC , que tenen bastant més criteri que la seva cúpula antidemocràtica i unionista, participaran majoritàriament a la Cadena Humana.
"Jo crec que si tens la possibilitat de ser independent, per què no ser-ho? Però quan t'independitzes fas que la resta del país sigui més fluix, i per això no et deixen ser lliure. Si se sent així per què no s'ha de seguir intentant? I més si tens força suficient per fer-ho. Per què no intentar-ho?” ( Dani Alves, jugador brasiler del Futbol Club Barcelona )
De fet, tots els qui queden en segon pla durant l’any, per la seva poca vergonya o, fins i tot, per la seva poca personalitat, ara semblen estar encantats d’enlairar-se com a protagonistes...És allò que podríem dir-ne, un “minut de glòria”, llàstima, però, que últimament n’han tingut masses de “minuts de glòria” i per això ja no ens els prendríem seriosament, si no fos perquè tenen representació parlamentària. És a dir, hi ha algú que encara creu en ells, malgrat cada vegada menys. Aquest no son altres que els que perden el nord o canvien de camisa segons bufa el vent : PSC, ICV-EUiA i Unió Democràtica. I com ens deia el traductor Alfred Croiset, “L’enemic més temible de la democràcia és la demagògia”
En el cas dels dos primers, PSC i ICV-EUiA , perquè s’han deixat enredar per les estratagemes i encanteris del gran demagog Albert Ribera. Liderats per aquest subjecte, populars catalans, socialistes i verds, s’han unit amb C’s per demanar explicacions al Govern de la Generalitat sobre la malnutrició infantil, però han refusat reclamar a Espanya el què deu a Catalunya i s’han negat a denunciar els incompliments del Govern Central envers els pagaments de beques o de la llei de dependència...Ai senyor! Quina manca de memòria! I quin poc estomac frivolitzar aquests temes tant seriosos amb finalitats polítiques! ...També es mereix una estirada d’orelles UGT que ha qualificat al Govern i a ERC de covards pel fet de prorrogar els pressupostos, quan ha estat durant anys obviant l’espoli fiscal que pateix Catalunya.
La formació ICV-EUiA ha caigut al sac dels perdedors doncs, davant la manca d’alternativa, ells sí que saben que és gestionar un país, doncs ho varen fer amb el tripartit, deixant molt que desitjar. Recordem competències seves com van ser l’ Agència Catalana de l’Aigua, Medi Ambient i , sobretot, Habitatge...quin desastre! I ara ho volen arreglar ajuntant-se amb el PP?...Aquest partit que té a les seves files Rafael Hernando, portaveu adjunt al Congrés dels Diputats, que en unes declaracions més que condemnables va afirmar que a Espanya els casos de malnutrició infantil son “puntuals” i que, de produir-se son “culpa dels pares”...Si us plau, tanqui la boca, que m’indigno! I vagi a donar una volta als menjadors socials, malauradament quedarà sorprès.
Per altra banda, hi tenim el PSC que continua sense saber per on navega i que ha estat al Govern durant uns anys. Ara s’uneix als partits de dretes i unionistes, deixant novament una imatge que ratlla la contradicció més absurda i que deixa també en evidència la part més catalanista del partit, que hauria de dir PROU i proposar alternatives al socialisme català per tal de no aplanar més el camí a C’s.
I com no podia ser d’altra manera, des d’Unió, també s’han proposat animar-nos les vacances. Al no disposar de cap més feina, el Sr. Pelegrí i els seus es dediquen a boicotejar tot intent de sobiranisme, escrivint cartes ( “modus operandi” de la coalició CIU ) a l’ANC per tal que canviï el nom de la Via Catalana per la Independència per a poder-hi participar. Sembla ser que la paraula independència els hi provoca urticària i així ho han fet públic reiteradament. Carme Forcadell, molt encertada, ja ha respost a la petició i ha recordat que des del 23 de gener ja tenim el dret a decidir com a poble i que ja no cal manifestar-nos ni fer actes per aquesta causa, sinó per l’Estat Propi...d’això, senyors d’Unió, se’n diu DEMOCRÀCIA. Sembla ser però, que aquesta gent son durs de cap, doncs davant la lògica negativa de l’ANC a canviar el nom, ara s’han adreçat en els mateixos termes a Omnium Cultural, dels que obtindran la mateixa resposta...Apreneu dels socialistes, que ho han entès a la primera i no hi participaran com a partit perquè la Via Catalana està clarament a favor de la independència.
Val a dir, però, que els militants dels dos partits, Unió i PSC , que tenen bastant més criteri que la seva cúpula antidemocràtica i unionista, participaran majoritàriament a la Cadena Humana.
"Jo crec que si tens la possibilitat de ser independent, per què no ser-ho? Però quan t'independitzes fas que la resta del país sigui més fluix, i per això no et deixen ser lliure. Si se sent així per què no s'ha de seguir intentant? I més si tens força suficient per fer-ho. Per què no intentar-ho?” ( Dani Alves, jugador brasiler del Futbol Club Barcelona )
