Bon dia i bon dimarts internautes. Sàviament la nostra llengua té una sèries de refranys i dites populars que il·lustren perfectament el caràcter català. Avui destaquem aquesta: 'Qui no vulgui pols que no vagi a l'era'. Aquest deu ser un dels referents dels líders dels partits unionistes del nostre país, que molt probablement no assistiran als actes institucionals de l'Onze de Setembre. No és d'estranyar aquestes reaccions que feia públiques Alícia Sánchez-Camacho anunciant que estan estudiant no participar-hi perquè considera que 'el Govern l'ha convertit en la Diada dels independentistes' i a més els PoPulars se senten incòmodes amb les estelades. Albert Rivera, sense fer grans discursos ni anuncis per lluir morenor ni modelet, simplement ha dit que C's no hi serà present perquè no ho consideren un acte plural.
No cal remuntar-nos ni a Aristòtil, Kant o Descartes per veure que la lògica o sentit comú ens porta un pensament ben clar i nítid. Si un no es troba bé en un lloc i tens opció de no ser-hi, el seny ens porta a triar aquesta opció. Jo per exemple no m'hi sento gens representat quan se celebra el 12 d'octubre i per tant, no hi participo i aprofito per fer altres coses que em resulten més agradables i profitoses.
En el bonic serial de Gibraltar apareix un nou actor que no se n'ha pogut estar de dir-hi la seva. Es tracta d'un vell conegut dels catalans, el general Pitarch , que tal com recull El Confidencial acusa al ministre de Defensa, Pedro Morenés de "baixar-se els pantalons" en el aquest conflicte, especialment després que el Regne Unit hagi anunciat maniobres a la zona, enviant el portavions HMS Illustrious de la Royal Navy. L'il·lustre oficial a la reserva ja va sortir a la palestra al criticar el govern espanyol per la tebior a l'hora de tractar el sobiranisme català, advertint que podia escoltar-se sorolls se sabres. En aquesta ocasió l'altre tema recorrent no és res més que la reivindicació d'aquell tros de roca i de l'orgull espanyol, que segons ell no s'ha defensat amb prou contundència, ja que esperava un gest militar. El problema és que malgrat els 6'5 km2 de superfície, l'adversari no és el mateix que aquell que tingué el juliol del 2002 quan Espanya recuperà la sobirania d'una altra roca anomenada Perejil. L'anècdota d'aquella operació militar tan lloada per l'aleshores govern de José Mª Aznar és que el president del Govern conservà la bandera espanyola hissada a l'llot en el seu despatx de La Moncloa per tal de recordar la gloriosa gesta.
I d'un conflicte territorial a un altre d'aeri, perquè Vueling ha tornar a deixar penjats 177 passatgers a l'aeroport de Venècia, després que unes hores abans passés el mateix amb 170 ciutadans que van passar-se 24 hores a Dubrovnik (Croàcia). A ningú se li escapa que les avaries poden passar, però el que és intolerable és el tracte rebut per aquestes persones que van trobar-se sense la mínima assistència i van haver de fer nit amb allò que van poder pels terres, ja que la companyia no va poder ubicar-los enlloc, i amb prou feines van informar-los. Resulta xocant i alhora indignant que malgrat existeixi una legislació europea al respecte, la majoria continuen vulnerant els drets dels passatgers que sovint es conformen amb resignació amb aquestes situacions. Sense voler crear certa alarma, hauríem de mirar amb lupa el futur d'aquesta companyia, sobretot per la manca de dilegència a resoldre problemes i al fet que Josep Piqué abandoni en breu la seva presidència, després de l'absorció per part del grup IAG i de deixar de cotitzar a la Borsa.
La nostra borsa de perles continua estan a l'alça, ja que si una cosa té l'estiu és la generació de notícies xocants. Comencem amb La Vanguardia explicant que un pub de Granada va tenir la sexul ocurrència de sortejar passar una nit boja amb una camarera, a través dels tiquets que donaven per cada consumició. Podem dir que afortunadament l'acte no es va arribar a consumar per les denúncies efectuades per diversos col·lectius i veïns.
L'última perla ens demostra el descontrol que tenen alguns en aquesta Espanya de la Bombolla immobiliària i la pandereta. El País publica l'inusual oblit d'uns arquitectes encarregats de fer realitat el gratacel més alt d'Europa amb 47 pisos i dos-cents metres d'alçada. Malgrat els problemes amb el finançament, finalment la constructora va poder gairebé acabar la monumental obra. Gairebé perquè s'oblidaren de fer-hi ascensors. Entenem que aquesta pot ser una de les viles olímpiques per si algun dia es converteixen en seu olímpica, bàsicament perquè com no se sigui atleta professional, no tothom puja 47 pisos per l'escala i menys el repartidor de butà.
