Bon dia i bon dimecres internautes. El gran dramaturg Oscar Wilde deia que 'Hi ha tres classes de dèspota: el que tiranitza el cos, el que tiranitza l'esperit i el que tiranitza el cos i l'esperit alhora. Al primer l'anomenen Príncep, al segon, Papa i al tercer, Poble'. No sé ben bé en quin d'aquests casos podríem classificar Artur Mas, que novament sembla més aficionat als principis espiritistes de la televisiva medium Anne Germaine que a donar suport al poble que representa.
Tal com escriu Magda Picañol Oliva al seu article, cal plantejar-nos si actituds covardes que s'escuden amb 'el rol institucional del president' justifiquen altra vegada la presència en esperit però no en cos d'Artur Mas. És evident que el màxim responsable de la Generalitat representa a tots els catalans, però per la mateixa raó els consellers dels seu govern també ho fan i en canvi hi assistiran alguns. De poc ens serveix que el govern doni suport a la cadena humana si no hi participa el president, el qual entra en una d'aquelles contradiccions típiques dels polítics quan Francesc Homs afirma que la participar a la Via Catalana és "fer país". Per tant, qui no hi participa no fa país?
Al marge d'aquesta decepció previsible, El País explica les paraules del conseller i portaveu del govern que anunciava la nova llei d'Acció Exterior, la qual suposa la creació dels fonaments diplomàtics per un futur estat independent, ja que segons Homs 'Catalunya és un país que vol ser lliure'. Tot i així, no oblidem que fa ben poc el govern espanyol ha aprovat una llei que supedita a la seva autorització qualsevol contacte o gestió internacional de les autonomies. Per tant, ja podem anar fent lleis que mentre no tinguem un estat propi, no deixen de ser paper mullat, com tantes altres coses.
Nació Digital es fa ressò de l 'actitud ben diferent del govern escocès d'Alex Salmond, que a part de tenir ben definida data i pregunta, ara pressionen les autoritats britàniques per tal que aquestes sol·licitin formalment a la Unió Europea un estudi sobre la secessió d'Escòcia del Regne Unit i les possibles conseqüències. Després del vet de l'eurocambra a elaborar-lo, les autoritats de l'organisme responen que només serà possible elaborar-lo si un estat membre el demana. Un fet possible pels escocesos, impossible pels catalans.
Per si encara hi ha gent que "flipa" amb les actituds dels nostres representants, no podem obviar la informació que publica La Vanguardia en relació un nou rècord de marihuana incautada a l'estat espanyol, que en el mercat suposa 15 milions d'euros. Fins el moment la policia ha detingut cinc persones per tenir 14.000 plantes i una gran infrastructura que els hauria permès modificar-les genèticament per potenciar l'efecte al·lucinogen. Ja ho diuen els economistes, que la crisi ha invertit la migració camp-ciutat, si més no a l'horta murciana.
En l'àmbit de les perles, avui les trobem en diversos països. Comencem per Espanya perquè E-noticies explica que el nou director d'El Corte Inglés fou candidat de Falange a les eleccions al Senat del 1996 i 2000. Vista la repercussió a les xarxes socials, El Corte Inglés ha hagut d'emetre un comunicat per rentar la imatge del seu nou directiu i afirma que aquesta informació no s'ajusta a la veritat, un fet que es fals si llegim el que publicaven els diaris oficials d'aquells anys. Fonts properes a Dimas Rodrigo Gimeno Álvarez, afirmen que només apareixia a les llistes per fer un favor a algun amic. Novament es demostra que a vegades les amistats són perilloses i que aquests grans magatzems continuen amb les rebaixes tenint en compte com han caigut l'honorabilitat dels seus càrrecs.
Libertad Digital ens brinda la segona perla. A la llunya Libèria hem de volar per conèixer de prop una dada que estadística dramàtica. En les darreres proves d'accés a la Universitat d'aquell país africà, d'un total de 25.000 presentats n'han suspès 25.000. Ni tan sols els "endollats" ni els més brillants han aconseguit aprovar la selectivitat. Un fet que la ministra d'Educació explica per la manca de nivell en llengua anglesa. Llàstima que alguns dels nostres polítics no s'examinaren allà, perquè malgrat ser tercermundistes no en deixen passar ni una.
La tercera i última perla la porta El Confidencial, el qual parla de l'enamorament a la carta d'un famós cirurgià de Hollywood. David Matlock, és un metge apassionat de la seva professió, fins el punt que va casar-se amb una de les seves clientes, després de canviar-la de cap a peus, a base de liposuccions, reconstrucció vaginal, augment de pits...
En fi internautes, Ara s'enten la famosa expressió casar-se amb la feina, sort que l'home viu als Estats Units, sinó ja me'l veig emparentat amb una noia de casa nostra, força PoPular i de llavis pronunciats .
