Bona tarda i bon dimarts internautes. 'L'home que ha comès un error i no el corregeix comet un altre error major'. Aquesta cita del filòsof xinès Confuci ens hauria de fer reflexionar sobre si els catalans volem una consulta a qualsevol preu o bé un referèndum amb cara i ulls com fan els països normals. Aquesta sensació rara que darrerament voleia per l'ambient és fruit de la manca de transparència i els pocs detalls que han trascendit de la reunió mantinguda a finals d'agost entre Rajoy i Mas. Avui, per exemple Jordi Barbeta a través de La Vanguardia explica que un dels possibles esculls perquè Madrid autoritzi la consulta és la famosa pregunta. Sembla que ambdues parts estarien buscant la fórmula màgica que permetés plantejar una qüestió com la que proposava el diplomàtic Carles Casajuana "Vol que el Govern negociï amb Madrid una reforma constitucional que possibiliti la independència?".
Una pregunta-parany que amb certa reminiscència de la metodologia emprada el 1986 pel govern del PSOE, que aconseguí canviar la tendència de la ciutadania per no abandonar l'OTAN, gràcies a una pregunta força rebuscada. Però es clar, això són meres especulacions, alimentades en part per la poca claredat dels nostres dirigents. Mentre, Artur Mas feia seva la tesi de Duran de celebrar la consulta pactada i autoritzada per l'estat, els seus propis correligionaris sembla que no acaben de seguir les seves mateixes passes. El diari e-notícies es fa ressò de la compareixença de Josep Rull i Lluís Maria Corominas, afirmant que CDC vol una única pregunta, clara i concisa.
Malgrat aquesta pseudo-entesa que sembla que comença a haver-hi entre els dos executius, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, ha deixat ben clar aquest matí dues coses: que la consulta sobre un procés de secessió no es pot celebrar i cal buscar un millor fórmula del model territorial que permeti un bon encaix de Catalunya a Espanya. Per posar la cirereta, el cap de la diplomàcia espanyola, amb posat de milhomes ha dit que Espanya és un país democràtic, motiu pel qual es permet fer la Via Catalana. Moltes gràcies, ministre, llàstima que això no és ben bé així, si tenim en compte que la subdelegació del govern ha desautoritzat o prohibit la cadena en terres valencianes. Això sí, fonts oficials han puntualitzat pels malpensats que no és per motius ideològics sinó per raons de seguretat viària.
D'altra banda, la famosa contramanifestació organitzada pel Moviment 12-O que havia de coincidir pels voltants de la Sagrada Família de Barcelona amb la via catalana, no es convocarà degut a que els promotors no han volgut ni canviar-la d'ubicació ni d'hora, tal com recomanava la conselleria d'interior. De tota manera, els impulsors han demanat als catòlics que vagin a la missa que el temple de Gaudí celebra a aquella hora. Llàstima que precisament en aquella franja l'únic ofici es fa en la llengua de Pompeu Fabra, a menys que s'hi presenti el bisbe de Solsona per fer-los un favor en "cristiano".
Acabem La Mossegada amb algunes perles que posen color a aquest dimarts. Comencem amb el parlant d'un peculiar restaurant de menjar ràpid de la localitat madrilenya d'Algete. El Mc Donald's de la ciutat comença a ser popular a la regió perquè no només serveix menús sinó que a part de les festes d'aniversari ara també organitza convits de casament. Es nota que el negoci és el negoci, i n'hi ha que quan pagues ja no et demanen si per un petit suplement vols salsa barbacoa o patates i begudes grans, sinó que pregunten als protagonistes si volen contractar un jaguar que
els porti al restaurant, fotograf, servei de video, música
personalitzada i fins i tot un autocar pels convidats.
Al diari britànic 'The Daily Mirror'
llegim la petita distracció d'un ciutadà anglès que mentre viatjava a Edimburg per assistir a un casament va oblidar el maletí obert al seu vagó. Afortunadament, per ell i per uns quants més ningú va pispar-li res perquè amb això de la globalització potser hauria tingut conseqüències greus. Bàsicament, perquè el maletí vermell contenia nombrosos documents conficencials ja que el passatgerdespistat era ni més que menys que David Cameron, primer ministre de la Gran Bretanya.
La tercera perla us deixarà ben astorats. Ens la serveix el diari ARA i fa referència a l'estudi elaborat per la Universitat d'Emory, a Atlanta. Els autors de l'estudi han arribat a la conclusió que els homes amb els testicles petits cuiden millor als seus fills. Així, els investigadors relacionen aquest fet amb els homes que són més protectors i comprensius al tenir menys testosterona. D'aquesta manera, torna la clàssica idea que la mida sí que importa. Ja ho veieu internautes: 'Al pot petit hi ha la bona confitura', però també el verí més potent.
