MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ
Les darreres noticies que fan referència als partits polítics dels anomenats “unionistes” o “salvadors de la unitat d’Espanya” no deixen de sorprendre’ns cada dia, doncs fan palès un sentiment d’impotència i de desesperació davant una societat civil exemplar i emocionalment cohesionada , uns arguments econòmics fonamentats i demostrables, i un debat internacional que no s’atura...ells, és clar, també volen la seva ració de rònec protagonisme.
Entenc que el temps que han tingut per fer, promoure i dir tota mena de barrabassades , els hi hem anat regalant nosaltres esperant no sé ben bé quina mena de consens legal i democràtic que ni ha arribat ni arribarà mai per part d’un estat amb fortor de ranci. Durant tot aquest procés, moment, temps, ...com se li vulgui dir, la nostra manera de fer i els nostres arguments consolidats no han fet més que desesperar-los. Si cerquem al diccionari ( IEC ) la definició de desesperació trobarem la següent definició:” Estat de greu pertorbació de l’ànim deguda a la pèrdua de tota esperança de salvació, a la consideració d’un mal irreparable, de la impotència de reeixir. “
Precisament en aquest estat permanent que els embolcalla des de fa temps, s’han anat perpetrant les mesures més mesquines de pressió, de repressió i de joc brut. La darrera ximpleria ha estat demanar la mà a Unió, Ciutadans i PSC. El nuvi, un PP amb una credibilitat que ara mateix està per sota terra, no ha escatimat esforços en boicotejar el procés en solitari, però s’ha vist sol i empobrit, i ara necessita un cònjuge que li faci costat. Amb quins ideals juguen ? Quin respecte mereixen per part dels seus electors ? No hi ha problemes més importants, econòmics i socials, que afecten a tot el país que podrien haver solucionat abans amb coalicions o acords de diferents partits ?...Evidentment, Unió i PSC , ja se’n ha desmarcat, més per ètica que per ganes. Ciutadans sembla ser que ha acceptat negociar-hi. També em pregunto, si hi ha una “majoria silenciosa” tant important, cal fer aquestes preposicions indecents? No serà que aquest tarannà antidemocràtic és cosa només de quatre gats? ... Com pot dir el Sr. Rajoy, en una entrevista al Wall Street Journal , que reclamar la independència va contra l’evolució natural del món? ...Precisament, Sr. Rajoy, el què volem és evolucionar com a país modern i lliure. Deixi de fer el ridícul per aquests mons de Déu, on tothom ja sap de quin peu calça, i preocupis del seu de país que se li està desfent a les mans!
No volem viure en un país on ,demostrat ha quedat, que encara hi ha símptomes del feixisme més radical, on la corrupció no està penada i on constantment rebem amenaces i menyspreu. Les darreres noticies tornen a deixar en entredit la llibertat , el concepte de cultura i, la importància de l’educació quan hem sabut que els “senyors” del PP han impedit que ERC pregunti al Congrés sobre “el tracte sanitari” del seu aliat el rei Joan Carles, quan el català desapareixerà a les Illes per “decreto ley” i quan veuen absurd que el català es parli als jutjats de Catalunya.
Aquí les coses tampoc tenen sentit quan veiem que el Sr. Duran està més a prop de la proposta federalista del PSC que del seu propi soci, CDC. I que la “benpagada” Alicia Sánchez Camacho va enviant cartes d’amor perfumades al qui posen pals a les rodes al Govern de la Generalitat i neguen l’evidència del clam popular dels ciutadans de Catalunya.
No ens hem de deixar entabanar amb debats sobre la UE, doncs dins o fora, tindrem un futur molt millor que el present que ens toca viure. Us adjunto un enllaç amb les reflexions que Jordi Barbeta ha fet a Singular TV que , sense complexes, parla de la nostra força
Ja és hora que tots els polítics assumeixi les seves responsabilitats i, quan dic tothom és tothom, és a dir, hi ha molta feina a fer i d’ella en depenen milions de persones, i es pot fer de moltes maneres, no mirant de convertir-nos en protagonistes i causants de tots els problemes que té l’estat espanyol. I recordant-los una frase del gran filòsof francès Montaigne, els hi diria senyors del PP, C’s, Unió i PSC , “L’home ha d’aprendre a suportar pacientment el què no pot evitar degudament”.
