Bona tarda i bon dilluns internaues. James Dean, un dels mites de Hollywood va dir en certa ocasió: 'No puc canviar la direcció del vent, però si ajustar les veles per arribar sempre al meu destí'. Una bona metàfora marinera que deu tenir força en compte Josep Antoni Duran i Lleida, després que avui La Vanguardia publica un interessant article sobre la posició d'UDC. I és que a mesura que passa el temps cadascú es veu obligat a ensenyar les seves cartes en aquesta difícil partida, pel molt que hi ha en joc. En l'escrit, Duran advoca per una tercera via que defensa altres opcions que no són la independència ni l'actual situació. D'aquesta manera, el líder democristià pretén desmarcar-se de la posició defensada per CDC i ERC, marcant un perfil propi que de fet, estaria en la línia d'un pseudo pacte fiscal ofert pel govern espanyol i alguna petita millora en l'autogovern.Aquesta Tercera via espanyola, que no catalana, obre molts dubtes perquè els contactes i/o ofertes que li hagi pogut oferir Mariano Rajoy en els diferents contactes que ha mantingut el líder d'Unió, no s'han fet públics. En aquest sentit, Oriol Junqueras declarava aquest matí que si Duran té una super oferta de Madrid, segur que l'explicarà. El que sí explicà aquest cap de setmana i ho llegim a El Periódico, és la proposta del dirigent republicà perquè en cas d'independència els ciutadans puguin tenir doble nacionalitat, evitant trencar amb els vincles familiars que puguin tenir amb Espanya. A més, això també facilitaria que Catalunya no hagués de ser expulsada de la UE. Aquesta proposta se suma també a la campanya endegada per CDC en castellà per explicar els beneficis de tenir un estat propi, la qual té per objectiu seguir ampliant la majoria partidària de la independència.
Al marge d'aquestes consideracions, val la pena no perdre's l'entrevista que el 3/24 va fer-li al portaveu del PP al Parlament, Enric Millo. Sense despentinar-se, el portaveu assegurà que veu la situació a Catalunya "més greu que al País Basc", ja que "Els terroristes no ha format mai part del govern basc i, en canvi, aquí els independentistes estan al govern". Sembla estrany com en tan poc espai es poden dir tantes tonteries juntes. Això sí, tot i que ell ho ha negat en nombroses ocasions seria interessant saber perquè aquest diputat va fer un gir copernicà tan gran i acabà militant en el PP, després que ERC li tanqués les portes. Però es clar, això ja seria la famosa pregunta del "MILLO" de dòlars.
Si fa uns dies el ministre García-Margallo afirmava que "la hipotesi de la independència, constitucionalment, no és possible", avui l'expresident Felipe González ha afirmat en Foro de la Nueva Comunicacion que "La independencia de
Catalunya és impossible i cavalcar cap a un impossible pot provocar una
fractura política i social que costi 30 o 40 anys solucionar". Llàstima que el Senyor González, no tingui en compte que nosaltres fa 300 anys que mirem de superar i solventar aquesta fractura que ens provocaren el 1714, però evidentment les paraules d'aquests dirigents són una altra mostra de l'entesa, que malgrat el PSC miri de treure-li importància, tenen PP i PSOE al voltant de la qüestió catalana.
Sense abandonar el poc democràtic tracte d'alguns per deixar-nos decidir, tampoc podem deixar de banda l'article que l'exministre franquista i curiosament sogre de l'actual ministre de Justícia Ruiz Gallardón, publicava a La Gaceta recordant el 93è aniversari de la creació de la Legió i el ferm compromís de defensar amb les seves vides la "indisoluble unidad de España" tant pregonada pel caudillo.
Parlant de l'hereu del generalisimo, divendres ens assabentàvem que demà mateix el rei Juan Carlos tornarà a ser operat per vuitena vegada en tres anys, degut a una important infecció en la zona on van col·locar-li la pròtesi de maluc. Una operació delicada que finalment no li hauran de practicar als EUA ja que vindran els especialistes a fer-li a la clínica Quirón de Madrid. Òbviament, en la compareixença davant els mitjans, el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno negà novament que el monarca pensi en l'abdicació i ni tan sols es baralla l'opció d'inhabilitar-lo, no fos cas que hi hagués un daltabaix. El que no ha trascendit, és que aquesta famosa transparència que volen vendre'ns també des de La Zarzuela, no és tal, tenint en compte que en la trobada amb els mitjans limitaren les preguntes a 20 i foren vetades totes les qüestions sobre Corinna i Urdangarín.
Entrem en l'àmbit de les perles d'aquest dilluns parlant d'una de les frases antològiques de Pere Navarro. L'encara líder del PSC, referint-se a aquells partits que aquests dies tornen a reivindicar la República, digué: "El rei mereix respecte. Ara no és el moment de parla de la monarquia". L'amic Pere, segueix sorprenent-nos pels canvia de discurs tan brutals que té, quan no fa massa en demanava l'abdicació.
La segona perla ens torna a parlar de cocodrils, un dels rèptils més perillosos, que continua fent-se present en la informació. Si fa uns dies la ciutat mexicana d'Acapulco patia la presència d'aquests animals pels seus carrers després dels forts aiguats que castigaren una de les zones turístiques més importants, la setmana passada Guy Whittall, es despertava de cop després que un dels pitjors malsons es fes realitat. Aquest ciutadà de Zimbabwe va començar el dia amb mal peu, ja que a sota el seu llit no hi tenia una sabates de cocodril sinó la matèria primera en forma d'un esplèndid al·ligàtor de 150 quilos.
I acabem amb les bogeries que acaben fent alguns fanàtics de la tecnologia. Segons publicava la premsa nord-americana, la ciutat de Los Angeles va patir diversos aldarulls, després que més d'una vintena de persones d'enfrontessin a la policia. El motiu en fou l'esperada posada a la venda de dos nous models d'iPhone. Per tal de no haver de fer les primeres cues, alguns fanàtics de la poma van decidir estalviar-se aquesta dura espera contractant diversos indigents per tal que compressin l'enginy per ells. A canvi els sense sostre van rebre 40 dòlars, cigarretes i menjar ràpid. Les coses però acabaren malament, ja que els responsables de la botiga a l'adonar-se de la jugada, es negaren a vendre'ls els mòbils.
En fi internautes, com deien dos famosos personatges de còmic: "La indicació més clara que la vida intel · ligent existeix en un altre lloc de l'univers és que mai ha intentat establir contacte amb nosaltres".
