Bona tarda i bon dilluns internautes. 'L'important no és vèncer, sinó participar', aquesta és una de les frases més famoses del baró Pierre de Coubertin, considerat el fundador dels Jocs Olímpics moderns. Aquesta però no fou seguida massivament per alguns dels concentrats dissabre a la la Plaza de la Independencia de Madrid, on milers de persones s'hi havien concentrat des del matí per seguir de prop els esdeveniments de Buenos Aires per decidir la nova seu dels jocs. Com si un independentista hagues passat per la capital argentina, les relacions públiques dels més de 200 membres que formaren la delegació espanyola i els 10.000 milions invertits en els tres últims intents, no aconseguiren ni tan sols passar a la final, ja que fou eliminada en primera ronda. A dia d'avui són molts els que encara parlen d'una conxorxa contra Espanya i fins i tot l'il·lustre Paco Marhuenda s'atreveix a dir que els jocs s'han convertit en un negoci escandalós', quedant l'esperit olímpic en segon terme.
Per tant i complementant la cita de Coubertain, no només és important participar sinó saber perdre quan toca, i malauradament els càntics que s'escoltaren per Madrid eren els típics "hijos de p...", símptoma que hi ha gent que els falta evolucionar democràticament. El que pocs mitjans i menys polítics fan esment és que dels vots inicials promesos, molts van decantar-se per altres opcions, sobretot, diuen algunes fonts que el conflicte amb Gibraltar acabà decidint els països de la Commonwealth per no votar la capital espanyola.
I de fet, aquesta no fou l'única causa. En una època on l'esport s'ha professionalitzant tant i s'ha convertit en espectacle, resulta curiós que un país amb un 27 % d'atur i amb un dèficit de prop del bilió d'euros vulgui organitzar uns esveniment d'aquesta magnítud, a diferència d'Itàlia que va optar per renunciar-hi degut a la crisi que també pateix aquest país mediterrà.
Les cares dels delegats espanyols eren tot un poema, o més ben dit, eren de pomes agres. Ara són molts els que pensen que el resultat pot tenir repercussions polítiques degut a la mala imatge de l'alcaldesa de Madrid que després del tràgic accident del Madrid Arena volia rentar la seva imatge convertint la ciutat en capital de l'olimpisme del 2020. Alguns analistes fins i tot estarien especulant que la manca de confiança internacional i la pèrdua de turistes potencials podria acabar desdint Sheldon Adelson d'iniciar el famós Eurovegas. Sigui com sigui, i tornant a l'esport, són ben pocs els que s'aventuren a dir si han de tornar a provar-ho pel 2024, però és evident que aquesta eliminació suposa un avantatge per la candidatura dels jocs d'hivern Barcelona Pirineu 2022.
D'altra banda i al marge de Madrid, la vida seguia per aquests móns de déu. El cap de setmana el conseller de Territori i Sostenibilitat era entrevistat al 3/24 i advertia que la prioritat d'aquest govern és lluitar contra la crisi i demanava a la gent "erradicar comportaments adolescents" i tornar a la serenitat. Em costa d'entendre que Santi Vila vegi que els plantejaments independentistes estan deslligats de la crisi econòmica quan de fet gran part dels que avui optarien per l'estat propi ho farien perquè veuen que fora d'Espanya Catalunya i la seva gent sortirien beneficiades en gran manera, i això no només ho pensen els adolescents sinó altres companys del seu mateix govern. Aquest és el cas de Ferran Mascarell, el qual declarava la passada jornada que "Espanya és una anomalia històrica perduda en el seu propi laberint". I per rematar-ho sentenciava que la millor sortida per tothom és la Independència.
Parlant de sortides, la que feia el president extremeny, José Antonio Monago, durant el dia d'aquella regió, moment que aprofità per anunciar noves ajudes del seu govern, a diferència d'altres que prefereixen gastar en "ambaixades a l'exterior". El Periódico explica que entre les mesures que es posaran en pràctica a Extremadura hi ha el pagament de la reproducció assistida a lesbianes i solteres, així com també els 200 euros que rebran els pensionistes com a paga extraordinària el mes de gener. Com veieu, la solidaritzant d'uns quants fa que alguns gosin dir que 'la casa es grande'.
Finalitzem la primera Mossegada de la setmana amb les perles del dia. La primera ens la porta El Periódico, i ens parla d'un senyor del Vallès que tot i ser originari de Terol, fa 40 anys que viu a Catalunya i afirma que participarà a la Via catalana ja que és independentista, perquè ja n'està tip que Espanya prengui el a Catalunya. L'anècdota és que aquest senyor s'anomena Joaquim Navarro, pare de l'encara líder del PSC.
D'altra banda, La Razón ens sorprèn publicant que un grup de científics croats de la Facultat d'Agrònoms de Zagreb han aconseguit ensinistrar un eixam d'abelles, i no per recol·lectar un determinat tipus de mel, sinó per detectar explosius en els camps de mines. Així, els experts han fet que aquests insectes identifiquin l'olor de les mines amb fonts d'aliments, després de fer-les viure en espais amb olor de bombes per tal que a l'exterior cerquin aquella fragància que tenen relacionada amb el menjar. Qui ens havia de dir que la petita Maia i el seu amic Willy acabarien fent-se artificiers, ens fem grans.
Per tant i complementant la cita de Coubertain, no només és important participar sinó saber perdre quan toca, i malauradament els càntics que s'escoltaren per Madrid eren els típics "hijos de p...", símptoma que hi ha gent que els falta evolucionar democràticament. El que pocs mitjans i menys polítics fan esment és que dels vots inicials promesos, molts van decantar-se per altres opcions, sobretot, diuen algunes fonts que el conflicte amb Gibraltar acabà decidint els països de la Commonwealth per no votar la capital espanyola.
I de fet, aquesta no fou l'única causa. En una època on l'esport s'ha professionalitzant tant i s'ha convertit en espectacle, resulta curiós que un país amb un 27 % d'atur i amb un dèficit de prop del bilió d'euros vulgui organitzar uns esveniment d'aquesta magnítud, a diferència d'Itàlia que va optar per renunciar-hi degut a la crisi que també pateix aquest país mediterrà.
Les cares dels delegats espanyols eren tot un poema, o més ben dit, eren de pomes agres. Ara són molts els que pensen que el resultat pot tenir repercussions polítiques degut a la mala imatge de l'alcaldesa de Madrid que després del tràgic accident del Madrid Arena volia rentar la seva imatge convertint la ciutat en capital de l'olimpisme del 2020. Alguns analistes fins i tot estarien especulant que la manca de confiança internacional i la pèrdua de turistes potencials podria acabar desdint Sheldon Adelson d'iniciar el famós Eurovegas. Sigui com sigui, i tornant a l'esport, són ben pocs els que s'aventuren a dir si han de tornar a provar-ho pel 2024, però és evident que aquesta eliminació suposa un avantatge per la candidatura dels jocs d'hivern Barcelona Pirineu 2022.
D'altra banda i al marge de Madrid, la vida seguia per aquests móns de déu. El cap de setmana el conseller de Territori i Sostenibilitat era entrevistat al 3/24 i advertia que la prioritat d'aquest govern és lluitar contra la crisi i demanava a la gent "erradicar comportaments adolescents" i tornar a la serenitat. Em costa d'entendre que Santi Vila vegi que els plantejaments independentistes estan deslligats de la crisi econòmica quan de fet gran part dels que avui optarien per l'estat propi ho farien perquè veuen que fora d'Espanya Catalunya i la seva gent sortirien beneficiades en gran manera, i això no només ho pensen els adolescents sinó altres companys del seu mateix govern. Aquest és el cas de Ferran Mascarell, el qual declarava la passada jornada que "Espanya és una anomalia històrica perduda en el seu propi laberint". I per rematar-ho sentenciava que la millor sortida per tothom és la Independència.
Parlant de sortides, la que feia el president extremeny, José Antonio Monago, durant el dia d'aquella regió, moment que aprofità per anunciar noves ajudes del seu govern, a diferència d'altres que prefereixen gastar en "ambaixades a l'exterior". El Periódico explica que entre les mesures que es posaran en pràctica a Extremadura hi ha el pagament de la reproducció assistida a lesbianes i solteres, així com també els 200 euros que rebran els pensionistes com a paga extraordinària el mes de gener. Com veieu, la solidaritzant d'uns quants fa que alguns gosin dir que 'la casa es grande'.
Finalitzem la primera Mossegada de la setmana amb les perles del dia. La primera ens la porta El Periódico, i ens parla d'un senyor del Vallès que tot i ser originari de Terol, fa 40 anys que viu a Catalunya i afirma que participarà a la Via catalana ja que és independentista, perquè ja n'està tip que Espanya prengui el a Catalunya. L'anècdota és que aquest senyor s'anomena Joaquim Navarro, pare de l'encara líder del PSC.
D'altra banda, La Razón ens sorprèn publicant que un grup de científics croats de la Facultat d'Agrònoms de Zagreb han aconseguit ensinistrar un eixam d'abelles, i no per recol·lectar un determinat tipus de mel, sinó per detectar explosius en els camps de mines. Així, els experts han fet que aquests insectes identifiquin l'olor de les mines amb fonts d'aliments, després de fer-les viure en espais amb olor de bombes per tal que a l'exterior cerquin aquella fragància que tenen relacionada amb el menjar. Qui ens havia de dir que la petita Maia i el seu amic Willy acabarien fent-se artificiers, ens fem grans.
