Bona tarda i bon divendres internautes. El gran novel·lista francès Victor Hug escriví que 'El futur té molts noms. Per als dèbils és l'inabastable. Per als temorosos, el desconegut. Per als valents és l'oportunitat'. Aquesta última ha de ser la via que agafem els catalans i no sembla que els nostres polítics vagin pel mateix camí, si més no perquè la famosa data del 2016 comença a sonar massa des de fa dies. Lluny de generar confiança en la ciutadania aquest canvi de missatge genera incertesa i certa indignació en molts perquè la il·lusió és una de les coses més fràgils que encara mantenim els catalans. Ahir a 8TV un espectador apuntava eloqüentment que les paraules del president només tenien un problema, i és l'anunci de les probables eleccions plebiscitàries per d'aquí a 3 anys.
Si tenim en compte el calendari, entrevistes com les d'ahir no ajuden gaire a mobilitzar la gent, i més quan qui té l'autoritat i la representació del poble sembla com si reculés no se sap per quins motius. El dirari ARA explica que una de les raons és la reunió secreta que varen mantenir Mas i Rajoy el 29 d'agost, de la qual no n'han trascendit detalls. Tot i que hi ha algunes fonts que apunten a certa flexibilització per part de Madrid a l'hora d'estudiar una consulta light que inclouria 3 preguntes per diluir un possible resultat favorable a la independència i sembla que anirien en la linia de mantenir-nos igual, ser independents o tenir molta més autonomia amb un major finançament.
Al marge d'aquesta possibilitat, resta per veure si el soci parlamentari seguirà recolzant la coalició governant o bé forçarà una convocatòria d'eleccions, en cas que no es realitzi la consulta l'any que bé. Per això cal llegir entrelínies i conèixer detalls que a hores d'ara continuen secrets, sobretot perquè si s'ajorna el referèndum la llei de consultes que s'està tramitant de forma urgent no tindria cap mena de sentit.
Parlant de sentit comú, Vilaweb publica que fiscalia anticorrupció demana la imputació de 54 alts directius de Catalunya Caixa, entre els quals Narcís Serra i Adolf Todó. El fiscal veu indicis de d'administració deslleial, o el que és el mateix, pagar desproporcionades indemnitzacions i retribucions quan l'entitat rebia 1.250 milions en ajudes públiques. Dos exemples ben clars són els 12 milions d'euros anuals que Todó va percebre com a sou i els 236.000 a Narcís Serra en concepte de dietes.
Si fa uns dies parlàvem de la marxa de la infanta Cristina a terres helvètiques avui ens assabantem que els ducs de Palma han posat a la venda el famós palauet que tenen a Pedralbes. Resulta xocant que ho hagin fet en una immobiliària de Rússia i per la gens menyspreable xifra de 9,8 milions, un fet que desmenteix que la bombolla immobiliària ha fet caure el mercat tenint en compte que el 2004 la parella en pagà 5,8 milions. Però es clar, els negocis i préstecs en aquella família resulten peculiars, per dir-ho finament, si més no per les magnífiques condicions que el rei oferí a la seva filla per deixar-li 1,2 milions. Això si que és saber negociar amb el cap d'estat, perquè el crèdit queda exempt d'interessos i a pagar còmodament en 23 anys.
No podem posar el punt i final a La Mossegada d'aquesta setmana si abans no expliquen les perles d'aquest divendres. La primera la llegim a La Vanguardia que explica el cas de María José, una caixera d'un supermercat petit de Pontevedra que va veure's sorpresa per un atracador. Lluny d'enfonsar-se i mostra-se submisa, la treballadora va regatejar l'import que s'enduia el lladre, asonseguint una important rebaixa que ja voldrien molts empresaris pels seus negocis, ja que dels 50 euros inicials al final el delinqüent va marxar amb 15, de mutu acord.
I si això era sorprenent, no deixa de ser-ho la detenció de dues britàniques a Portugal. Per tal de celebrar els 40 anys, les dues amigues van decidir regalar-se un curiós regal, un segrest en terres forànies. L'aniversari però no anà tan bé com s'esperaven, ja que els nombrosos vianants que passejaven pel centre de Lisboa van veure astorats com les dones eren introduïdes violentament en una furgoneta per diversos individus amb passamuntanyes. Alertada la polícia, aconseguí detenir els "actors-segrestadors" i també les clientes, els quals podríen passar el proper aniversari a l'ombra, tal com recull el diari Qué!
Acabem parlant de l'alcaldesa de Madrid, que a hores d'ara encara continua essent Ana Botella. La dona de l'expresident del govern va cobrir-se de glòria en la roda de premsa que fa la delegació de Madrid 2020 a la capital argentina. Degut a que hi havia diversos mitjans internacionals, alguns periodistes s'adreçaven a la mesa en anglès. Fent gala de la típica xuleria que caracteritza la família Aznar, Botella no va posar-se els auriculars per la traducció simultània. Això no li acaba de sortir massa bé, perquè el que respongué a un periodista que li preguntava per l'antitesi entre atur i les despeses per organitzar un jocs olímpics, la nostra protagonista respongué quelcom que no hi tenia res a veure, un fet que advertí el president del COE que xiuxiuejà a l' alcaldesa si volia que respongués ell perquè l'enviat especial havia preguntat per l'atur.
En fin internautes, tinguem-ho tan clar com l'escriptor i catedràtic de física Georg Christoph Lichtenberg, el qual deixà escrit: 'Quan els que manen perden la vergonya, els que obeeixen, perden el respecte'.
