Bon dia i bon dijous internautes. El poeta i assagista nord-americà Ralph Waldo Emerson va escriure en un dels seus llibres que 'L'èxit consisteix a obtenir el que es desitja. La felicitat, a gaudir del que s'obté'. I efectivament ahir Catalunya completava una nova etapa en aquest llarg procés que ens ha de portar a l'estat propi. Tot i que els que hi participarem no en tinguerem la impressió real que erem tanta gent, ja que estàvem repartits arreu del Principat, és evident que la Via catalana triomfà sobradament al llarg dels 400 km de recorregut, amb doble i triples fileres en alguns trams.
Evidentment, els èxits d'uns sempre són vistos com el fracàs dels altres, per allò de 'tot depèn del color del cristall amb que es miri', i com ja era previsible el govern espanyol tornà aigualir el vi, a través d'un ministre d'Interior, que se suposa que és català malgrat n'exerceixi ben poc. La guerra de xifres torna a esgrimir-se en aquesta batalla mediàtica, perquè Jorge Fernández Díaz afirmà que el nombre de participants que la Generalitat donava estava notablement inflat, ja que segons els seus càlculs només hi haurien assistit 400.000 persones, ben lluny del 1.600.000 que comptabilitza la conselleria d'Interior.
Però es clar, l'aparell estatal necessitava més munició i aquest matí la vicepresidenta Sáenz de Santamaría tornava a parlar de la "majoria silenciosa" que no va manifestar-se a favor de la independència i que el govern de Rajoy defensa atribuint-li ja la seva disconformitat vers el lema de la cadena. Trista i pobre estratègia d'un govern que enlloc d'afrontar la realitat s'amaga en manipulacions i legalitats constitucionals per mantenir l'statu quo espanyol.
Resulta sensacional l'anàlisi que des de Moncloa fan de les grans manifestacions que tenen els catalans com a protagonistes, si més no per l'argument inversemblant i falaç que la ma dreta de Rajoy manegava aquest matí a preguntes dels periodistes. La Vanguardia publica les brillantíssimes paraules de la vicepresidenta del govern espanyol: 'l'error més gran d'un governant és obligar a la gent a dividir-se i separar-se'. Potser és que jo sóc poc observador, però almenys cap dels meus companys del tram 739 de Barcelona no tenien una pistola al pit que els obligues a estar allà i molt menys estàvem finançats com apuntava algun mitjà de la caverna.
Sigui com sigui, la Diada va tornar a ser una mostra més del civisme de la societat catalana i torna a desmentir i a posar al seu lloc, persones com Alícia Sánchez Camacho, que el dia anterior es queixava que la via catalana la feia sentir presonera ja que no podria sortir de casa. Ahir, per cert la vèiem a l'acte del PP a la plaça del Rei de Barcelona. No sabem ben bé com s'ho va fer, però a La Mossegada tenim la teoria que aconseguir esquivar els malvats "encadenats" que la retenien a casa seva, perquè es posà un vestit groc, que curiosament era el mateix color d'allò que rebutjava i així burlà la vigilància i el setge que denunciava.
I si la cadena humana transcorré sense cap mena d'incident, curiosament la tranquil·litat no feu acte de presència a la capital espanyola, ja que unes 15 persones de formacions ultradretanes entraren violentament a la delegació de la Generalitat a Madrid i sabotejaren l'acte. Els brètols exhibiren nombroses banderes feixistes i cridaren consignes contra Catalunya, mentre llançaven diversos gasos lacrimògens davant la sorpresa de la setantena de convidats, que causaren cinc ferits lleus, tal com podreu veure en aquest vídeo.
Aquest contrast entre el seny i el pacifisme d'uns vers la rauxa i ràbida d'uns altres, també ocupen rius de tinta en la premsa internacional i retraten ben bé l'extremisme i la intol·lerància de determinades persones que encara viuen ancorats en el passat. Aquest tipus d'accions feixistes no parlen massa bé d'uns i sí en canvi dels altres, i això també ho visqueren alguns dels diplomàtics estrangers presents en aquest acte celebrat a la Blanquerna de Madrid. De fet,Vilaweb recull la repercussió internacional de la via, gràcies al centenar de periodistes acreditats que cobriren tota la informació de l'Onze de Setembre, per explicar al món la realitat catalana. Una realitat que com era d'esperar la Comissió Europea continua sense voler comentar perquè continua essent una qüestió interna espanyola que no entren a valorar.
Al marge d'aquestes consideracions, el món segueix rodant i generant perles impactants com les d'avui dijous. La primera la publica el diari Qué! i ens explica el cas d'una dona georgiana que manté el cadàver del seu fill gràcies a la momificació feta a partir de vodka. Segons explica la notícia, la dona va voler que el seu net coneixés de prop el seu pare i per això fa 18 anys que el té al soterrani perfectament conservat, però amb una taxa d'alcoholèmia.
El Periódico ens explica la segona perla arribada des de la llunyana Filipines. Resulta que Herbert Chávez, un home de 35 anys i fanàtic de Superman s'hauria gastat ja més de 5.200 euros en 16 operacions de cirurgia estètica per copiar al seu heroi. Si fa uns dies ens feiem ressó de l'obsessió d'una dona per ser la perfecta Barbie, el nostre protagonista podria ser-ne el seu alter ego, perquè no ha escatimat recursos en les diverses operacions de nas, llavis, la mandíbula, emblanquiment de la pell, llavis, implants pectorals i liposuccions.
I acabem destacant una notícia que ens porta certa esperança, sobretot aquells que ahir estiguereu pel cap i casal de Catalunya. Entre la nombrosa corrua de gent que circulava per Barcelona, trobàrem nombrosos venedors ambulants subsaharians, paquistanesos i xinesos que canviaren els típics articles per estelades i merchandising independentista. No deixa de ser simptomàtic i un bon auguri del que vindrà, internautes.
