Ens cal un PSOE a Catalunya?

Bon dia i bon dijous internautes. L'actor nord-americà Gould, Elliot va dir encertadament que 'Ningú pot ser esclau de la seva identitat: quan sorgeix una possibilitat de canvi, cal canviar.' I a vegades, a part que les vaques fan c...des, les coses canvien a últim moment i és el que encara porta cua entre els socialistes. Després del posicionament que tant PSOE com PSC van prendre votant de manera diferent la moció d'UPyD que reivindicava l'Estat com a únic subjecte polític i jurídic, i d'aquesta manera impossibilitant que els territoris poguem decidir el nostre futur individualment, tornem a entrar en el bonic joc de les matitzacions per treure ferro. A l'igual que al futbol, l'important és el resultat i abans d'ahir el PSOE va fer un gir que ni el gran estadista i encara líder del PSC s'esperava, votar a favor de la moció, quan en un principi havien optat per abstenir-se a l'igual que els seus socis catalans.

Tot i que a més d'un el comportament d'aquestes formacions sovint ens recorden la magnífica novel·la de misteri El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde de l'escocès Robert Louis Stevenson, el cas és que segons explica gran part de la premsa, la vella guàrdia i la pressió de la nova líder del PSOE andalús, Susana Díaz, feren replantejar el sentit del vot a Pérez Rubalcaba per por a perdre els pocs suport amb què encara compta. Òbviament, aquesta no és la primera vegada i malgrat la sanció de 600 euros als diputats del PSC per trencar la disciplina de vot, la portaveu dels socialistes espanyols, Soraya Rodríguez va deixar clar que comparteixen un projecte comú i ambdós estan en contra de la independència.

De tota manera, dos clàssics van voler tenir el seu minut de glòria. Així, Alfonso Guerra i José Bono fent gala del seu populisme habitual, tornaren a criticar durament els diputats divergents i apostaren per crear un PSOE a Catalunya per recuperar l'espai electoral que no capta el PSC. Un fet que ja recollira la darrera enquesta de El Periódico que explicava que si s'arribés a trencar el vincle del partit de Pere Navarro amb el socialisme espanyol, conservarien la meitat dels votants. Veurem doncs com evoluciona aquest mini-conflicte, perquè molt em temo que els dots de persuació dels socialistes catalans per convèncer la gent de Rubalcaba d'incloure el dret a decidir a la reforma constitucional són més aviat escassos, especialment perquè tampoc s'hi esforcen massa.

D'altra banda, cal que tornem a parlar de la situació límit que viuen els farmacèutics, ja que segons explicava Jordi de Dalmases, president del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya en una entrevista a Catalunya Ràdio, a data d'avui la Generalitat els deu 416 milions d'euros, podent arribar als 550 al desembre. Aquest col·lectiu, que forma part del sistema de salut, ha vist com bona part dels seus membres s'han vist obligat a demanar crèdits per tal de seguir donant servei als usuaris. El problema però ja fa temps que ha tocat el moll de l'os i això podria traduir-se en que si l'Estat no posa en solfa el pla de pagament a proveïdors, aleshores els propers mesos haurem de començar a pagar íntegrament els medicaments i ja se'ns abonaran quan hi hagi pressupost suficient. Una situació aquesta que no deixa d'aprofitar el govern central per mostrar-se com l'únic salvador d'aquests professionals, en detriment segons ells de la mala gestió de la Generalitat, obviant però els deutes, inexistents per alguns, que l'Estat té amb Catalunya.

També a casa nostra, un tràgic succés tinguè lloc el passat cap de setmana, quan el porter del Girona B, Nil Marín, va perdre la vida en un accident de trànsit. Al ja trist esdeveniment, s'hi ha de sumar un fet indignant, menyspreable i mesquí com el protagonitzat pel president del CD Olímpic de Xàtiva, Alfonso Rus. Segons s'ha publicat, després de la mort d'en Nil, els seus amics del Llagostera que jugaven un partit amb l'equip de Rus, van demanar fer un minut de silenci en homenatge al jugador. La sorpresa fou majúscula quan el president local s'hi negà i els emplaçar a fer-lo a casa seva i no allà. Tan bon punt es conegué això, la xarxa bullí d'indignació vers aquesta actitud i això serví també perquè Victor Marín, pare del desaparegut jugador, escrigués una emotiva carta per retreure la baixesa moral d'un dirigent que a més no és la primera vegada que mostra els seus valors humans. Com a dada significativa per entrendre el seu comportament afegirem que el president de la Diputació de València i diputat pel PP a les Corts Valencianes no és especialment amic dels catalans, i de fet ni ganes.

 

Girem full i posem perles a la informació. En ple temps de descompte vers la nostra castanyada i el menys nostrat Halloween, un supermercat norueg ha volgut fer un gracieta que no ha acabat de triomfar entre els seus clients. Tal com explica el The Daily Meal el director de compres Knut Spaeren va tenir l'ocurrència de posar falsos membres amputats del cos, perfectament envasats en els prestatges de l'establiment per seguir la moda americana.  Finalment, vist l'èxit de l'experiment van decidir retirar els productes ja que pel que es veu no tenien massa canívals aquell dia.

La segona perla ens arriba des del carib, perquè el president veneçolà, Nicolà Maduro ha tornat a sorprendre a propis i a estranys ensenyant una enigmàtica foto feta per un dels treballadors de les obres del metro de Caracas. No sabem si perquè és un fanàtic del programa Cuarto Milenio, però el cas és que després que fa un temps digués que havia vist Hugo Chávez reencarnat en un ocellet, ara el mandatari diu que una taca de la fotografia correspon a la cara del desaparegut i controvertit president. Al marge de l'anècdota, no deixa de ser significatiu que un president anomenat Maduro es dediqui a fer aquest tipus d'anuncis i a més hagi creat recentment el ministeri de la Felicitat.

Sigui com sigui, no proveu a mirar imatges fixament durant deu minuts, perquè encara acabareu José María Aznar abraçat a una estelada. Els experiments a casa i amb gasosa, no ho oblideu, que després passa el que passa.

Read More

NO HI HA DRET ... A DECIDIR!!!

Bon dia i bon dimecres internautes. Diu un proverbi indi que 'Quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors que el silenci' i ahir el Congrés dels Diputats va tornar a fer gala de la pinça anticatalana, trencant aquest silenci oficial parlamentari que sobre el Dret a Decidir encara existia a la Cambra Baixa. L'artífex del pronunciament ha estat la formació de Rosa Díez, la qual presentà una moció forçant a pronunciar-se sobre la matèria. Evidentment, el resultat fou l'esperat ja que PP, PSOE i UPyD votaren a favor que només sigui considerat com a únic subjecte polític i jurídic l'Estat, deixant ben clar que l'única sobirania possible és l'espanyola. La resta de partits votaren en contra, excepte el PSC que fent giragonses i ziga-zagues va desmarcar-se tímidament de la seva matriu espanyola abstenint-se. No sabem si aquesta és la porta a l'esperança a la que es referia Duran ahir mateix als micròfons de la Cadena Ser, però almenys deixa la imatge que hi ha un mur conservador i progressista espanyol que no té ni una escletxa pel que fa a la qüestió catalana, tal com n'informa àmpliament en la crònica de El Periódico.

D'altra banda resulta símptomàtic la intervenció al Parlament de Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional i fundador de C's juntament amb Albert Boadella. Carreras, va considerar que Catalunya no seria reconeguda internacionalment, però si que va admetre que la consulta no vinculant podria realitzar-se a través de l’article 92 de la Constitució. Després d'aquestes afirmacions heretges i blasfemes no ens estranyaria que els seus companys puguin retirar-li la paraula i el titllin de traïdor independentista.

Parlant de Ciutadans, El Confidencial es fa ressò de la presentació en societat que Albert Rivera feia al Teatro Goya de Madrid del seu Movimiento Ciudadano. I és que com ja hem comentat els darrers mesos, el líder de C's s'ha convertit en el nen mimat de les televisions amb què compta la caverna mediàtica. Aquest merchandising sobre les noves maneres de fer política ha fet que Rivera hagi aprofitat per anar fitxant personatges mediàtics, amics tots de Catalunya, de les tertulies d'Intereconomía i 13 TV, com Antonio Pérez Henares, Isabel San Sebastián, Amando de Miguel o Félix de Azúa, per impulsar una sèrie de reformes. No sé si abans però, els farà jurar els principis fonamentals del Movimiento.

Tot i aquesta força que a dia d'avui sembla tenir Rivera a les pantalles amigues, caldria recordar que les aventures catalanes a les Espanyes no s'han caracteritzat especialment per tenir un èxit clamorós. L'exemple més clar que ens mostren l'hemeroteca és el del quasi oblidat Partido Reformista Democrático (PRD), líder del qual fou l'expolític i advocat Miquel Roca. La prova de foc foren les eleccions generals de 1986, en les que obtingueren 0 escons. Com a curiositats d'aquella aventura que durà dos telenotícies, és interessant fer ús de la memòria i assenyalar que el secretari general del desaparegut i fallit partit fou ni més ni menys que Florentino Pérez, actual president del Reial Madrid.

Al marge del nou menysteniment del líder dels socialistes europeus, l'austríac Hannes Swoboda, i del ministre García Margallo convidant-nos a ser realistes i abandonar l'esbojarrada via independentista, cal destacar l'enquesta feta per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) sobre una mostra de 3.000 persones. El sondeig, publicat per Vilaweb, evidencia que el 82,1% dels enquestats són partidaris de convocar la consulta i 6 de cada deu es declaren obertament independentistes. Una nou sondeig que es contraposa amb el que El Periódico publicava aquest cap de setmana en que subratllava que l'independentisme ha perdut pistonada.

En el terreny de les perles d'aquest dimarts comencem parlan de la sorpresa que s'ha endut el norueg Kristoffer Koch, el qual segons el diari anglès The Guardian va invertir fa quatre anys 19 euros en la compra de 5.000 bitcoins, la moneda virtual anònima que ha s'ha convertit per molts internautes com un valor en alça. Fa pocs dies, Koch que no s'havia tornat a preocupar per la inversió de bitcoins recordà la seva mini aportació i descobrí que s'havi convertit en 641.892 euros. Diners que no han caigut del cel sinó de la xarxa.

La segona perla ens trasllada a l'apassionant i enigmàtic món de la genètica, perquè el Ministeri de Ciència japonès ha decidit finançar un estudi d'ADN per esbrinar si els ciutadans andalusos de la població sevillana de Coria del Río que tenen per cognom "Japón", descendeixen dels samurais que fa 400 anys van  visitar la localitat en una expedició comandada per un famós guerrer anomenat Tsunenaga. L'estudi que s'elaborarà a partir de 400 persones ha despertat una gran expectació en el poble, el qual ja ha organitzat nombrosos cursos de japonès de cara a l'any que ve.

Sigui com sigui, us deixo amb una famosa dita japonesa plena de saviesa: 'Les dones viuen més que els homes. Especialment les vídues'

Read More

La confiança fa fàstic

Bona tarda i bon dimarts internautes.  'La confiança, com l'art, mai prové de tenir totes les respostes, sinó d'estar obert a totes les preguntes'. Aquesta cita del poeta nord-americà Wallace Stevens serveix per introduir-nos en el fascinant món dels espies, perquè finalment ahir coneixíem a través del diari El Mundo que l'Agència de Seguretat Nacional americana va espiar més de 60 milions de trucades en territori espanyol, entre desembre del 2012 i gener d'enguany. La informació formaria part dels documents que l'exinformàtic de la CIA, Edward Snowden hauria fet públics. A l'igual que s'ha anat publicant en diferents diaris europeus, els governs suposadament amics dels nord-americans, haurien estat espiats i com no podia ser d'altra manera, Espanya també. Interessant la comèdia que arriben a fer els dirigents que ara es posen les mans al cap, quan qui més qui menys sap que arran dels atemptats del 11-S els Estats Units van incrementar les escoltes telefòniques i el control d'internet, sovint amb la connivència d'aquests que ara posen el crit al cel, no tant per haver estat controlats sinó pel fet que s'hagi fet públic.

En el cas espanyol, resulta patètic les paraules de Rajoy, perquè si en poques coses es bo, no ho és precisament en l'art dramàtic. El president espanyol i el ministre d'Afers estrangers es referien a les informacions publicades dient que si es confirmen el clima de confiança podria veure's afectat. Tal és la importància real que li donen que l'ambaixador James Costos fou rebut no per ells sinó per Iñigo Martín de Vigo, el famós secretari d'Estat per a la UE que sempre compara el procés català amb la teoria del llumí.

Però tampoc cal anar tant lluny amb aquests controls, ja que a casa nostra segons llegim al Nació Digital, els Mossos d'Esquadra haurien estat fet seguiment de determinats comptes d'activistes a Twitter a través del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, coincidint amb diversos esdeveniments internacionals celebrats a Barcelona. El més curiós és que al final els nois de Método 3 encara seran uns angelets i haurem de donar-li la raó al poeta quan deia que 'el súmmum dels súmmums és que un mut li digui a un sord que un cec ens està espiant'.

El que ben segur estan sent discretes són les trobades que Josep Antoni Duran i Lleida està mantenint amb Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba. Ell mateix n'ha desvelat les reunions en una entrevista a la cadena Ser on s'ha mostrat moderadament optimista per les converses mantingudes amb els dos principals partits espanyols i ha dit que malgrat queda molt camí per recórrer, s'ha obert una petita porta a l'esperança. El que no ha concretat és 'a l'esperança per a qui?'. Per aquells que no volem seguir formant part d'Espanya o dels que aposten per una simple millora fiscal anomenada Tercera Via en el marc espanyol?

En l'àmbit internacional, Vilaweb si que ens aporta certa esperança per aquells que encara pensem que més tard o més d'hora la Unió Europea pactarà l'entrada de Catalunya com a nou estat membre, en l'hipotètic cas que sigui expulsada. El precedent el trobem amb les negociacions que la UE ha iniciat avui amb Kossove per tal de signar un acord amb l'expaís serbi. Diverses fonts comunitàries expliquen que cap estat membre podrà vetar el tractat ja que les negociacions es porten directament des de l'organisme i no des dels estats, i permetrà el lliure intercanvi de comerç, serveis i capitals. Quelcom que fins ara Espanya negava l'existència d'aquesta possibilitat en referència a una possibe Catalunya independent.

Al marge d'aquestes consideracions informatives, la Terra segueix girant també gràcies a les perles. La primera forma part del joc dels disbarats. Segons relata el portal de notícies Mail Online, Lamenda Kingdon, una jubilada britànica va veure com el seu viatge en avió s'allargava més del compte. La turista que tenia la intenció de viatjar a Espanya per veure l'Alhambra de Granada, va ser víctimad'un gran malentès amb l'agència de viatges, ja que enlloc d'enviar-la a conèixer aquesta meravella considerada Patrimoni Cultural de la Humanitat, la van destinar a l'illa caribenya de Grenade.

Lluny de queixar-se, la passatgera ha gaudit d'un dia al carib i a més la companyia aèria ha corregit el seu error regalant-li un bitllet a la ciutat andalussa i un altre a Nova Zelanda. Llàstima no s'equivoquen mai amb mi!

La segona perla també ens trasllada a terres ben llunyanes, concretament  a Zimbabwe on el radicalisme religiós i antioccidental que impulsa el seu president, Robert Mugabe,  ha fet que la premsa local publiqués diverses denúncies de les dones del districte de Masvingo que han estat multades per vestir minifaldilles o pantalons. A l'igual que passa en altres països integristes, la policia cultural vetlla pel compliment dels "bons costums" dictats pel Mugabe i sanciona les dones que es desvien de l'estricta norma. El més sorprenent és que les multes cal pagar-les amb gallines, cabres o cinc litres de cervesa.

Read More

Calers o Pàtria

Bona tarda i bon dilluns internautes. Josep Pla, un dels escriptors més importants en llengua catalana, digué en el seu dia que 'Els diners no donen la felicitat, certament; però tampoc són un seriós obstacle."  Precisament, una de les editorials que publica els seus llibres és Planeta, editor del qual n'és José Manuel Lara, el qual passà per Catalunya Ràdio fa pocs dies. Si fa uns mesos, Lara es pronunciava obertament sobre la marxa del grup editorial de casa nostra en cas d'Independència, en l'entrevista amb Mònica Terribas es mostrà més flexible. En aquest sentit, cal destacar aquest matís sobre la deslocalització de Planeta ja que en aquesta ocasió afirmà que només marxarien les empreses del grup en llengua castellana, mantenint-se íntegrament aquí les que treballen en català. Interessant doncs el gir d'aquest empresari, propietari entre altre d'Antena 3 i La Razón, perquè si bé ser patriota està molt bé, molt més és continuar guanyant calerons en un dels territoris que on més productes culturals es consumeix. Per tant, bona senyal que fins i tot un dels que més defensa la unitat espanyola ara no tingui tan clar que acabem marxant. I és que com deia el poeta: 'Els diners no són felicitat...felicitat és gastar-los.'

Precisament, aquest cap de setmana la família Lara també ha estat notícia de les pàgines roses degut al casament del seu fill Pablo i Anna Brufau. El més interessant de tot fou la trobada informal que tingueren la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el president de la Generalitat, on suposem no deurien parlar precisament del vestit de la núvia sinó de l'anunci fet sobre el dia que es faran públics data i pregunta de la consulta. 

Sobre aquesta mateixa s'hi referia l'encara líder del PSC, Pere Navarro durant el Consell Nacional del partit, en el qual Montserrat Tura deixà el seu càrrec per considerar que les opinions discrepants no tenen cabuda en la formació. La Vanguardia es fa ressò de l'acusació que Navarro va fer en la reunió  reiterant que la consulta no se celebrará en 2014 i que tant Mas com Junqueras intenten engalipar els ciutadans creant falses expectatives. Desconeixem si aquesta predicció obeeix més a un exhastiu anàlisi d'un gran estrateg o obeeix més a un desig per tal de treure's aquest mort de sobre i així normalitzar encara més les relacions amb el PSOE de Rubalcaba, que del dret a decidir no en vol ni sentir a parlar.

D'altra banda, l'actualitat també ens condueix a la nombrosa manifestació a Madrid en protesta contra la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que deixà sense efecte la doctrina Parot. Com ja era de preveure, els milers de ciutadans que hi assistiren convocats per l'AVT no reberen amb petons i abraçades la comitiva que Mariano Rajoy hi envià. D'aquesta manera, com ja és habitual Rajoy deixà cremar per unes hores els representants populars, que lluny de calmar les masses provacaren  que aquestes els dediquessin crits de traïdors i pocavergonyes. Cal dir que entre els participants, l'extrema dreta aprofità per colar-hi salutacions i símbols franquistes amb l'ocellot d'en Paquitu, a l'infern sigui. Aquest via crucis de la delegació popular el podem llegir a la crònica de El País.

Una de les més criticades per la seva assistència fou la líder del PP basc, Arantza Quiroga, la qual ha estat titllada de dèbil pels sectors més dretans dels conservadors, després que aquesta no volgués criticar en excés la sentència i optés per respectar la decisió del TEDH. M'aventuro a dir que comença una dura campanya de desprestigi a la caverna mediàtica, buscant connexions entre el marit de la dirigent basca amb la família Pujol o Urdangarín, com ja llegim avui a Libertad Digital, per tal d'intentar fer-la fora per tenir plantejaments moderats, força allunyats de Mayor Oreja o Iturgaiz. Quelcom que malgrat les distàncies ja ha començat a tastar Alícia Sánchez Camacho a Catalunya, la qual per cert, ha explicat aquest matí que en cas que el president de la Generalitat fixi finalment data i pregunta, aleshores s'adreçarà per escrit a Mariano Rajoy per tal que prengui mesures per impedir-la. No és menor que Camacho opti pel gènere epistolar, ja que vista l'experiència, segur que almenys no haurà de sentir en ciu i en directe com la critiquen. 

En l'apartat de les perles, el diari Què! explica la impactant història de Duke Riley, un nord-americà que s'ha passat els darrers mesos entrenant fins a 50 coloms per tal que li portin tabac des de la veïna i proscrita Cuba. Segons explica el protagonista, l'experiment forma part de l'anomenat Projecte Comerç amb l'enemic i preten demostrar que amb una inversió petita i molta paciència ha aconseguit burlar mecanismes de seguretat de milions de dòlars. Una idea que ja l'ha fet famós arreu del planeta, permetent que sigui exposat en un museu i que a més vengui el seu millor colom per la no menyspresable xifra de 75.000 euros. Un fet que contradiu la idea que fins ara corria que fer volar coloms no porta enlloc

La imaginació al poder, fins i tot entre els lladregos. Almenys aquesta és la impressió que pot causar la segona perla del dia arribada des de la localitat italiana de Pesaro. Segons informa 'Il Corriere della Sera', la Guàrdia de Finances va detenir la setmana passada 7 treballador del dipòsit de cadàvers del municipi acusats de robar marcapassos als difunts per revendre'ls al mercat negre. A més, la policia també investiga 27 persones més relacionades amb diverses funeràries per cobrar preu abusius en determinats serveis, com cobrar 500 euros per sabates o rosaris als familiars dels desapareguts. Tal com apunta el diari italià, la trama hauria guanyat milers d'euros amb aquesta estafa.

A tall d'anècdota obituària, em ve al cap un famós anunci que triomfà a la Cuba dels anys 30: "Si la seva sogra és una joia, Funerària Fernández té el seu estoig".

Read More

El virus independentista

Bona tarda i bon divendres internautes. 'La idiotesa és una malaltia extraordinària, no és el malalt el que pateix per ella, sinó els altres.' Aquestes il·lustratives paraules del filòsof francès Voltaire haurien de fer reflexionar dirigients com el ministre d'Exteriors espanyol que ahir deixava anar la seva passió qualificant-nos d'incults i tancats a l'afirmar que 'els nacionalismes excloents es curen llegint i viatjant'. Com ja és habitual la comparació no és gens afortunada si tenim en compte que Catalunya és un dels territoris que més llegeixen de l'Estat (61,3% amb una mitjana de 4,3 llibres a l'any. Font : enquesta 2013 sobre hàbits de lectura de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura), però a més els catalans sempre ens hem caracteritzat per ser com el cul d'en Jaumet, perquè lluny de quedar-nos quiets som viatgers per naturalesa.

Entenc que José Manuel García Margallo, que ahir assistia a l'acte que l'Ajuntament de Madrid organitzà per celebrar el Dia de les Nacions Unides, tiri més per les tradicionals paraules d'un gran simpatitzant del PP com és l'escriptor Mario Vargas Llosa, el qual a l'igual que el seu bon amic Aznar, aprofita qualsevol oportunitat per criticar els nacionalismes, arribant a dir una frase en la línia de la del ministre: "El nacionalismo es una aberración, es la cultura de los incultos." El més preocupant de tot és que critiquen i critiquen sense adonar-se que el que més odien és el que acaben practicant fanàticament en versió espanyola.

Parlant de versions, el secretari general PSOE i la seva versió a Catalunya, també coneguda com PSC, s'han reunit aquest matí a Barcelona amb el President de la Generalitat per parlar de la via federal que impulsen els socialistes. Artur Mas ha escoltat els arguments de Rubalcaba i l'encara líder del PSC, Pere Navarro, però els ha deixat ben clar que la consulta pel dret a decidir és innegociable. I és que com era d'esperar els visitants han volgut convèncer el president que desisteixi del sobiranisme i aposti per la reforma de la constitució, la qual tot sigui dit, no contemplaria ni la consulta ni el pacte fiscal. Com veieu resulta especialment atractiva pels catalans.

Mentre això passava aquí, a la capital del reino reapareixia la rival de Pérez Rubalcaba, Carme Chacón. L'exministra de Defensa s'ha desplaçat fins a Madrid per presentar una conferència d'un altre oponent, Tomás Gómez. Així, els socialistes tornaven a mostrar el doble discurs, conciliador a Barcelona i virulent a Madrid, casualitat? De cap manera, perquè la catalana torna a ensenyar les cartes i a marcar perfil propi per tornar a ser candidata a la secretaria general o bé a la presidència del govern. A grans trets, la professora del Miami Dade College ha fet el mateix discurs "ma-Chacón" de sempre, criticant obertament el procés sobiranista i afirmant que "la independència de Catalunya no és possible ni tampoc desitjable". Però a més, fent gala del seu amor i respecte per l'escola catalana ha dit que és lamentable la visió "infantil i fal·laç" que es dóna de la història de Catalunya i Espanya, ja que s'estan manipulant fets per alimentar el sobiranisme.

Discurs aquest gairebé clavat al que propaga el PP, el president del qual, Mariano Rajoy ha dit als periodistes que descarta totalment una reforma constitucional, ja que el govern no la considera necessària en aquest moment, donat que "Hem viscut sempre junts i ens ha anat molt bé", sobretot fora del Principat afegeixo jo.

I tal com ha comentat Magda Picañol en el seu artícle d'opinió, Josep Antoni Duran i Lleida, va passar ahir per Can Cuní a 8TV. El líder d'Unió es mostra incomprès per una gran part de la ciutadania, que el titllà de traïdor o d'independentista. I és que el fet de trobar-se en Terra de ningú no li està resultant fàcil, sobretot perquè és difícil defensar continuar a Espanya tenint en compte que el govern central no ofereix cap mena de contrapartida o millora, però es clar, seria estrany veure el líder d'Unió defensant altra cosa que no fos l'unionisme. De tota manera, i això és potser el més rellevant de les paraules de Duran, el polític afirmà que veu impossible la independència però que si s'arriba a assolir, aleshores posarà tot el seu capital polític a favor de Catalunya. Una manera elegant de dir que amb molt de gust acceptarà un càrrec al nou estat independent, no fos cas que es quedés sense cotitzar.

Finalitzem la darrera Mossegada de la setmana parlant de perles. La primera ens la porta el portal Vanitatis i té com a protagonista Monserrat Gomendio Kindelan, la qual es convertia ahir en blanc de les ires de molts docents després després del comunicat que la Secretària d'Estat d'Educació qualifiqués la vaga d'ahir com a fracàs, acusant als sindicats de boicotejar el funcionament de les aules per una simple reclamació d'augment salarial disfressat de vaga. 

Però el que no és gaire conegut, és que Montserrat Gomendio no té precisament problemes amb les retallades del seu ministeri, ja que és una persones del govern espanyol que més patrimoni té. Segons la publicació esmentada, la nostra protagonista és l'actual parella del ministre Wert, i aquests darrers dies està sent investigada per decisió judicial ja que entre el seu patrimoni compta amb 18 empreses en paradisos fiscals i nombrosos immobles valorats en més de 35 milions d'euros.

La segona perla ens mostra com des del més enllà alguns segueixen generant riqueses. Parlem del desaparegut rei del Pop, Michael Jackson, perquè el cantant de Thriller ha tornat a posicionar-se com un dels artistes que més diners generen un cop morts segons el rànquing que elabora la revista Forbes.  D'aquesta manera, els hereus del cantant descolorit van guanyar entre el juny del 2012 i el del 2013 fins a 160 milions de dòlars.

Tot i així, no us agafin males idees i penseu que el trist no és anar al cementiri, sinó quedar-s'hi.

Read More

Tocat i enfonsat

MAGDA PICAÑOL OLIVA

OPINIÓ

Les darreres declaracions del nostre “estimat” Duran i Lleida ens fan pensar que, a banda de no saber mai cap on navega, ara se sent “tocat i enfonsat”. En l’entrevista que li va cedir a Josep Cuní al programa 8 al Dia de 8TV ahir dijous, el personatge, alternativament, anava deixant pas a la persona, de manera que el polític més ben valorat fins fa un any, aproximadament, es veu ara atrapat i acorralat. Quan sortia la persona, lligada de peus i mans per les seves pròpies reflexions , es posava al costat de la ciutadania amb cara de falsa humilitat. No serà que veu perillar el seu estatus tant aquí com allà? ...Em dóna la sensació que se li està acabant la “moma” i que el què pretén és guanyar adeptes i fer-se de nou un lloc dins la política catalana a qualsevol preu.

Durant l’entrevista va deixar clar que encara no dóna res per tancat en les negociacions amb l’Estat, però que cada vegada ho veu més difícil si tenim en compte les darreres actuacions del Govern popular envers les institucions del nostre país. Aquestes, segons el propi Duran, amaguen la voluntat d’humiliar al poble de Catalunya des de la sentència de l’Estatut i les famoses retallades. I, per tant, considera al Govern Espanyol com una “fàbrica” d’independentistes des d’aleshores. Perles com “ Castella mai ha entès Catalunya” i “ Espanya fa segles que no té solució” han estat utilitzades per ell com a bàlsam o pal·liatiu per “no acceptar el paper de dolent” que li hem assignat aquí...És una visió personal, però no me’l crec, Sr. Duran ! Perquè quan vostè puja a l’avió, altrament dit, quan fa ús del Pont Aeri en direcció a la “meseta” canvia radicalment de discurs i, allà, es desmarca clarament dels seus socis de coalició i de govern. La seva credibilitat deixa molt que desitjar, però si el seu tarannà s’ha tornat més nostrat, es potser perquè, com a UNIONISTA que és, ara li veu les orelles al llop.

Aquest llop, Sr. Duran, som nosaltres, la majoria del poble de Catalunya , a qui vostè veu només com “una il·lusió que no es pot combatre amb arguments”... Miri, la societat catalana ha tingut de sempre un sentiment que la fa única, potser no era tant conegut, tant majoritari, tant “mediàtic”, però hi era...Amb el pas del temps i per circumstàncies de tots sabudes aquesta massa social ha acabat convertint-se amb majoria. I, si alguna cosa no es pot negar, és que tenim molts més coneixements polítics, socials i econòmics que molts ciutadans d’arreu...SOM UNA SOCIETAT MADURA. El què hem après aquests darrers anys no és discutible, per tant, no ens menystingui. I és més, sap perquè no es pot combatre aquesta il·lusió amb arguments? Doncs ben senzill, perquè no en té. No en tenen ni vostè ni ningú! Els arguments ara els tenim nosaltres i el famós “carregar-nos de raons” ja ha arribat al seu punt àlgid.

Escoltant les seves paraules intencionadament conciliadores només per interès propi, em puc fer la idea del què pretén...seguir “marejant la perdiu” per vendre’s al millor postor. Unes paraules disfressades d’humilitat, que no aporten res de nou, grises, fosques i que amaguen la impotència de veure com ha caigut de la palestra. M’ha indignat el seu cinisme! Sovint ho fa, però en el punt que estem ara, no pot tractar-nos com ases mogudes pel miratge d’una pastanaga que no atenen a raons.

Per vostè el temps no és un problema, d’acord, però per la majoria de ciutadans sí i si encara creu que “ som a temps d’entendre’ns amb Espanya” és perquè alguna cosa li hauran promès per fer aquest paper tant descafeïnat . No hi ha entesa possible, ni tercera via, ni res de res...El camí està trillat i nosaltres no ens farem enrere.

Per acabar, si vostè vol posar-se al servei del país deixi de fer el ridícul, arremangui’s la camisa , posis al costat del seu President i deixi de parlar de frustracions futures des de l’ambigüitat. I si aquesta opció no li resulta rendible, deixi la política i dediquis a passejar per aquests móns de Déu amb la boca tancada...I una darrera cosa, la majoria dels seus militants, li agrairan.

“La foscor ens envolta a tots, però mentre el savi ensopega amb alguna paret, l’ignorant roman tranquil en el centre de l’estada” (Anatole France, escriptor francès)

Read More

Modernitat és seguir igual que fa 300 anys?

Bona tarda i bon dijous internautes. 'És millor viure entre els gels que entre les virtuts modernes', això és que deixa fa més d'un segle el filòsof alemany Friedrich Nietzsche, quelcom que de ben segur també deu pensar Mariano Rajoy, conegut pel seu rostre hieràtic i les emocions gèlides. El president del govern aprofità l'escenari del Fòrum del Mediterrani Occidental per fer un discurs centrat, com no podia ser d'altra manera, en els beneficis de la unitat. L'essència del seu parlament queda reflectida en aquesta frase: "Allò modern és la unió, no la disgregació". Pel que es veu, 300 anys d'estar units no per voluntat pròpia sinó com una annexió forçada és el més modern del món segons el cap de l'executiu espanyol. I nosaltres en canvi som antics i caducs, per no acceptar ser fagocitats per l'hegemonia d'un estat que mai ha acceptat més d'una identitat.

D'altra banda, ahir tornàrem a observar la importància i rellevància que els mandataris espanyols donen als actes que se celebren a Catalunya. A l'igual que fa uns dies Soraya Sáenz de Santamaría, Rajoy va marxar immediatament després de fer el discurs. Tot i així, la maquinària governamental espanyola va voler aprofitar un acte a ESADE per demostrar la inconsistència d'una Catalunya independent. Íñigo Méndez de Vigo , secretari d'Estat per a la Unió Europea, va fer gala davant els presents d'una explicació 100x100 minimalista: la teoria del llumí. El polític n'encengué un i tot seguit argumentà que si l'apagava es cremaria i això mateix passarà si es produeix la secessió. El que no explicà és que si seguim com estem les flames acabaran incinerant-nos com a poble i em temo que la Tercera Via no deixaria de ser sortir del foc per caure a les brases.

A les brases no ho sé però si que bona part dels dirigents de l'AVT comencen a veure el govern espanyol com un dimoni, si més per l'enuig que la presidenta d'aquesta associació, Ángeles Pedraza tenia després de la reunió amb Mariano Rajoy. El cert és que els populars s'han trobat una patata calenta en forma de sentència que poc s'esperava. Espanya no té més remei que acatar la suspensió de la doctrina Parot i això sacseja la tradicional estratègia antiterrorista que tants rèdits li ha donat aquests darrers anys. El més xocant i paradoxal és la manifestació que aquest diumenge a Madrid han convocat les víctimes del terrorisme, en que els jutges i la feblesa de l'actual govern es convertiran en el leit motiv de la jornada, a la qual el PP hi enviarà una delegació discreta, ja que les institucions europees no veurien bé que es critiqués aquesta decisió.

D'altra banda, seguiment desigual d'aquesta tercera vaga de l'ensenyament públic i concertat contra la reforma educativa (LOMCE). Les primeres informacions oficials apunten que el seguiment a escoles, instituts i universitats ha estat prop del 30%, tot i que Barcelona ha estat una de les ciutat on la manifestació de protesta contra l'augment de taxes, les retallades de sou i plantilla, i els atacs a la immersió lingüística han concentrat prop de 60.000 persones. A hores d'ara i a falta de veure com es desenvolupen les manifestacions d'aquesta tarda, l'única reacció del ministre del ram, José Ignacio Wert, ha estat qualificar la jornada de vaga com un autèntic fracàs.

Acabem amb les dues perles d'aquest dijous que ens alleugeran un xic tanta densitat informativa. La primera ens trasllada a la vila de Balaguer. La capital de la Noguera ha estat notícia aquests dies no tant perquè fa temps que no hissa la bandera espanyola a l'Ajuntament sinó pels arguments que ha donat el seu alcalde. Segons el convergent Josep Maria Roigé, si complissin amb la normativa que tant agrada a la delegada del govern central, podrien causar ferits entre la població donat que la façana que aguanta el pal està en mal estat i els tècnics expliquen que posant-hi la bandera corren risc d'un despreniment. Per tal de vestir més la resposta tècnica, el batlle ha afegit que a l'igual que molts municipis, el consistori de no pot destinar cap partida addicional per fer obres ja que encara estan funcionant amb un pressupost prorrogat.

La segona torna a ser gairebé de tebeo, perquè ahir un home disfressat de capellà va irrompre a la casa de Luis Bárcenas amb la intenció de robar el famós pendrive que podria fer caure el govern. L'individu, que compta amb diversos antecedents, amenaçà amb una pistola de fogueig la dona i el fill de l'extresorer, així com la minyona i el vigilant de seguretat. Finalment, en una distracció el delinqüent fou reduït i la policia acabà detenint l'individu que volia fer caure Rajoy. Serà interessant veure si tenint objectius comuns, ell i Bárcenas acabaran compartint cel·la a Soto del Real.

Read More

I d'això en diuen intel·ligència?

Bona tarda i bon dimcres internautes. 'La majoria de les persones són com agulles: els seus caps no són el més important'. Aquesta metàfora del polític i escriptor irlandès Jonathan Swift descriu perfectament el que molts pensem sobre els serveis secrets espanyols, els quals estarien darrera de la manifestació del passat 12 d'octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona. Almenys aquesta és la informació que ens servia ahir El Confidencial Digital en aquest article que explica com Mariano Rajoy hauria encarregat al CNI un pla per desestabilitzar el moviment independentista i augmentar els partidaris de l'unionisme. Evidentment, la intel·ligència brilla bastant per la seva absència tenint en compte el clamorós fracàs de la manifestació i alhora el creixent nombre d'independetistes. Tot i aquests fets inqüestionables és evident que hi ha plans de suport logístic i econòmic a entitats i moviments que defensen la unitat, però també s'han elaborat manuals que fomenten la desinformació i les calúmnies, llestos per tornar a atacar aquells que defensem la llibertat d'una presó de pobles anomenada Espanya.

Sense deixar de parlar de Madrid, no precisament per gust, sinó perquè avui per avui continua essent el centre de poder, ens fem ressò de les paraules de Cristóbal Montoro que ahir tornava a apel·lar a la responsabilitat dels governants per tal de fer marxa enrere i continuar en aquest estat que ens manté captius. Segons el ministre d'Hisenda, que ahir presentava els pressupostos generals de l'Estat per al 2014, 'una Catalunya independent faria perillar Europa'. A més, va assegurar que si hi ha segregació ni uns ni altres aconseguirem sortir de la crisi. El que està clar és que si nosaltres no fem ara un pas endavant i llevem àncores sí que ens serà impossible sortir-nos-en. Aquesta doble moral de Montoro i d'altres dirigents que primer ens menyspreen i després no poden viure sense nosaltres continua sent digne de ser estudiada pels psicoanalisties més reputats. Tot i així, algunes de les previsions més optimistes del ministre comencen a materialitzar-se tímidament i en àmbits reduïts. Si més no això és el que es vantava d'anunciar Dolores de Cospedal en la presentació dels comptes del PP del passat exercici, els quals mostren un balanç positiu amb un superàvit de 9,5 milions d'euros.  I tot això en plena discussió sobre donacions irregulars i comptabilitats B.

D'altra banda, cal destacar la veu de l'exfiscal en cap del TSJC, José María Mena, el qual fou entrevistat ahir per Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. En l'entrevista, Mena va defensar el dret a decidir, tot i que per votar en sentit contrari a la independència, però va deixar ben clar que si finalment s'acaba realitzant la consulta, ell n'acceptarà el resultat i continuarà vivint aquí sense cap "Mena" de problema, com el seu cognom inidica. Un exemple de com malgrat la legítima discrepància les urnes segueixen essent la manera més democràtica de prendre decisions.

La meva mare que és una dona tant o més peculiar que el seu fill, acostuma dir 'quina pena, tenir el cul més avall que l'esquena' i avui el que fa realment llàstima i vergonya és tornar a veure un nou escàndol policial dels tan nostrats Mossos d'Esquadra. El diari El País publica dos vídeos on es veu com diversos agents van fer un ús desproporcionat de la força en la detenció del malaurat empresari del Gaixample, que morí durant la detenció, probablement a causa de la marató de cops de puny i patades que els policies van clavar-li quan ja estava immobilitzat a terra. El cert és que alguna cosa s'ha de fer, perquè no potser que individus amb aquesta mentalitat tan violenta embrutin el bon nom de la policia catalana. Per tant, cal realitzar una investigació a fons i depurar responsabilitats. Esperem que aquesta vegada, els responsables de la l'escomesa siguin més diligents que  no pas els que s'ocuparen del cas d'Ester Quintana, que a dia d'avui encara van apareixent noves proves incriminatòries contra l'actuació de diversos efectius de la BRIMO.

Al marge d'aquestes consideracions, sempre ens queda l'oasi de les perles del dia. Comencem parlant de curiós cas de Mar Esquembre, una professora de la Universitat d'Alacant que la setmana passada es va veure humiliada a la Cambra Baixada. Esquembre que assistia al Congrés de Diputats convidada pel PSOE va veure com l'excés de zel de les policies destinades al control d'accés provocaven una humiliació en tota regla de la seva persona. Segons explica la professora, les dues agents van conduir-la a una habitació on la feren despullar i l'escorcollaren per saber si portava algun tipus d'arma. Lluny de deixar-la en pau, i quan ja es trobava asseguda al lloc dels convidats observà com una de les policies s'asseia al costat durant l'estona que durà el ple. El president del Congrés, Jesús Posada, ja ha ordentat obrir una investigació al respecte. No és d'estranyar doncs que tractant així els ciutadans, la gent tingui cada vegada més desafecció de la política.

La segona perla tampoc té desperdici. Segons llegim a El Confidencial Digital, el passat divendres l'hereu díscol de la infanta Elena i Jaime de Marichalar va decidir fer gala de la intel·ligència heretada posant en pràctica un pla per passar desapercebut quan visitava una botiga d'esports de la capital del reino. De tots és sabut la "simpatia" que el nét del rei sent pels paparazzis i curiosos, així que se li encengué la llumeta i es col·locà la coneguda màscara que utilitzen els hackers d'Anonymous. L'actitud rebel de Felipe Juan Froilán, no només deixà preocupats els clients de la botiga que pensaren que era un antisistema, sinó que a més deixà fora de joc els guardaespatlles del cinquè en la línia de successió reial, que corredissa cap aquí i cap allà no aconseguien trobar-lo.

En fi internautes, tal com diuen els sabis: 'd'on no n'hi ha no en raja' i és que 'tots els testos s'assemblen a les olles'.

Read More

Una suspensió autonòmica Light?

Bona tarda i bon dimarts internautes. 'El qui, estant enfadat, imposa un càstig, no corregeix, sinó que es venja". Aquestes paraules de l'escriptor i filòsof francès Michel Eyquem de Montaigne serveixen per introduir-nos en algunes informacions que dia a dia anem coneixent sobre l'estratègia que pensa seguir el govern de Mariano Rajoy en cas que com és previsible Artur Mas acabi convocant eleccions anticipades en clau plebiscitària un cop se'ns negui el dret a decidir a través de la consulta. Segons algunes informacions l'executiu central ja tindria un full de ruta que passaria primer per impugnar les eleccions amb l'ajuda del Tribunal Constitucional i posteriorment aplicant una suspensió light de l'autonomia. Aquesta vindria amparada per l'articles 155 de la Constitució, tal com llegim a El Confidencial Digital, i anul·laria les competències del govern català en dos dels àmbits més importants, l'ensenyament i la seguretat, fent que mestres i Mossos d'Esquadra degpenguessin transitòriament de Madrid fins que s'espanyolitzés suficientment la Generalitat. Aquesta seria un cop d'efecte que possiblement no despertaria tantes crítiques a l'exterior, ja que buidaria l'executiu català de poder però només en aquestes àrees, si més no per començar.

Com ja hem comentat en alguna ocasió la independència és l'objectiu que molts de nosaltres tenim com a fita, però no pot ser que siguem tan innocents ja que a vegades sembla que encara anem amb el lliri a la mà pensant que un cop declarada la DUI ja ho tindrem tot solucionat. No m'agrada crear alarma social ni aigualir la festa com ens té acostumats l'amic Duran, però a vegades els arbres no deixen veure el bosc. Això vol dir que hem de plegar veles? No ans al contrari, no podem capitular perquè en pocs anys hem avançat molt més de pressa del que s'esperaven als altres límits, però cal que hi hagi Pla B, C, D o els que facin falta. Esperem que aquest full de ruta que el govern segueix sota la tutel·la del Consell Assessor per la Transició Nacional hagi elaborat sortides per un atzucac com aquest. 

D'altra banda, el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo ja ha confirmat el que estava més que cantat, que el president de la Generalitat no podrà parla al Fòrum del Mediterrani que tindrà lloc aquest dimecres al cap i casal de Catalunya. Un fet aquest que hauria de fer reflexionar a aquells que encara creuen en terceres vies, diàlegs i federalisme ja que la pràctica diària ens demostra que o tirem pel dret o acabaran eliminant qualsevol rastre de catalanitat i així completar el somni d'aquell senyor baixet i amb bigoti enterrat al Valle de los Caídos. 

Però es clar, la demagogia i la manipulació continuen essent el pa nostre de cada dia, essent Alícia Sánchez Camacho una gran especialista en distorsionar la realitat culpabilitzant els altres. De fet, la líder del PP assegurà ahir que la plantada d'Artur Mas als premis de Foment de Treball fou deguda en part al masclisme, ja que no pogué resistir que la Soraya Sáenz de Santamaría, exercís com a presidenta en funcions i clogués l'acte. Camacho recordà a Mas que només és un simple president d'una comunitat autònoma i només els presidents dels estats estan convidats als actes internacionals com els d'aquesta setmana. Això sí, el govern de Rajoy permetrà l'assistència com a oient de Mas, però es veu que haurà d'anar-hi amb un esparadrap a la boca. Evidentment, el president de la Generalitat no es quedarà a escoltar el discurs de Rajoy i només rebrà els convidats al Palau de Pedralbes, posteriorment marxarà cap el Parlament, on mal els pesi a PP i C's allà si que podrà prendre la paraula.

Tanta ha estat la indignació per aquest nou greuge amb la institució catalana, que l'ANC ha convocat la ciutadania el proper dimecres a les 18.00 h. a envoltar el recinte on tindrà lloc l'esdeveniment, i a mostrar novament un gran nombre d'estelades per tal que els participants als Fòrum i els mitjans de comunicació estrangers que cobreixen la notícia, mostrin novament les reivindicacions del nostre poble.

Acabem La Mossegada d'aquest dimarts fent-nos ressó de les perles del dia. La primera ens portava ahir a la Ciutat de la Justícia, perquè l'expresident de Catalunya Caixa, Narcís Serra, va defensar la seva gestió al capdavant de l'entitat dient que la l'augment de sou dels directius estava per sota del d'altres entitats i fou aprovat pel Banc d'Espanya, tot i haver rebut un rescat de 1.050 milions pels mals resultats. El més curiós i patètic del personatge foren les seves paraules referint-se a que ell no rebia un sou sinó simples dietes (205.000€/any) i acabà dient: "La meva actuació va ser legal, lleial i diligent". No sé si un digué en clau d'humor o no, perquè com deia el poeta: 'El que riu últim no riu millor, simplement és perquè no ha entès l'acudit'.

La segona perla ens parla de vint mil ànimes en pena o gairebé, perquè els carrer de Santiago de Xile han servit d'escenari per una multitudinària concentració de zombies. Fins a vint mil morts vivents han invadit la capital xilena en la VI edició de la "Zombie Walk". Al llarg de dos quilòmetres els assistents gaudiren i disfutaren d'una festa "terriblement divertida" fruit de l'auge de sèries com "The Walking Dead" o pel·lícules del mateix gènere.

En fi internautes, vist com està el pati, permeteu-me parafrasejar al gran Woody Allen referint-se al final de la vida: 'Morir és com dormir, però sense aixecar-se a fer pipí.”

 

Read More

Botifarra a la Barretina

Bona tarda i bon dilluns internautes. Escrivia el periodista i assagista Hugo Ojetti que "El menyspreu del passat és signe d'ignorància o de por'. I aquests dies les paraules d'Ojetti venen ratificades pels disbarats que des dels altres límits es dediquen a difondre. Aquest cap de setmana n'hem descobert dos més que realment freguen el rídicul. El periodista Fernando Ónega ens desvelava en un article a La Vanguardia el nom que el govern espanyol ha decidit posar a les comissions que tracten el que ells qualifiquen com "el problema catalán".  Doncs bé, segons Ónega les esmentades comissions "Barretina" i "Botifarra" estudien els àmbits polític i tècnic del procés per tal de donar suport a la contrapropaganda  la maquinària estatal per intentar aturar la nostra marxa.

Evidentment, aquests departaments, creats especialment a causa nostra, no funcionarien si no tinguessin certa logística i cobertura mediàtica, un fet que la capital de reino els ho proporciona en grans dosis. Per exemple l'entrevista que el passat diumenge concedia Alberto Ruiz Gallardón a La Razón, en la qual el titular de Justícia insistia en la idea que Artur Mas no veurà mai la independència perquè és impossible des del punt de vista jurídic, polític i econòmic. Curiosament, el mateix argument que ja utilitzava Espanya al segle XIX quan encara creia que les colònies americanes serien eternes. I ves per on, res és per sempre i molt menys la submissió dels pobles assimiliats per la força de les armes. L'entrevista no ens diu res que no sabéssim, però si que em molesta supínament que el ministre torni a insistir en aquesta mania que tenen alguns dirigents del PP, per no dir tots, en centrar sempre l'autoria del moviment independentista al president Mas, quan de fet és tot un poble el que tirà del carro i pressiona els polítics perquè ens portin a assolir la llibertat.

Parlant de llibertat, ben poca és la que donen des del govern espanyol per tal que el president de la Generalitat assisteixi a l'obertura del Fòrum Econòmic del Mediterrani Occidental que tindrà lloc aquest dimecres a la capital catalana, tal com llegim a Vilaweb. A diferència del president Balear, José Ramón Bauzá, el qual tingué l'oportunitat de parlar fa uns mesos a la inauguració de la reunió de ministres d'Afers Estrangers de la UE, el president Mas ho tindrà complicat ja que Mariano Rajoy no té cap mena d'intenció de donar-li un protagonisme que reclama ell com a propi, fonamentalment perquè un dels temes que més corroeix Madrid és el simple fet que un "territori provincià", com ells anomenen en privat, tingui tanta repercussió a nivell internacional. Per tant, és evident que l'executiu espanyol no vol tenir cap mena d'escletxa que evidenciï un conflicte real que sempre han negat de portes enfora.

Però es clar, n'hi ha d'haver per tothom en aquest món i els socialistes espanyols també han volgut tenir els seus minuts de glòria a través de l'expresident Zapatero. El diari El País ens descriu els principals punts de l'entrevista que el mandatari va concedir a La Sexta.  Zapatero subratlla que la independència no pot ser ni serà mai, però suavitza l'afirmació donant-nos una mica de peixet reivindicant una reforma constitucional que reforci la nostra singularitat i competències, que per cert sempre ens acaba traient el TC, fidel aliat del centralisme postmodern. ZP que acabà l'entrevista sense respondre algunes preguntes remetent-nos a les memòries que publicarà el proper mes de novembre l'editorial de J.M. Lara, que tots sabeu i jo no vull dir.

El que si que direm i ben alt és la nova garrotada que ha rebut l'estat espanyol d'un altre tribunal de la UE. Si la setmana passada li tocaven el crostó pels desnonaments, avui el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) s'ha pronunciat sobre la doctina Parot i l'ha anul·lada per considerar que no respecta els drets humans. Aquest fet que deu haver generat més d'un mal de ventre, permetrà que  gairebé una vuitantena de presos etarres puguin sortir ja que no s'aplicarà la redempció de pena sobre la totalitat d'anys de condemna. Una nova decisió que qüestionable o no, deixa ben clar que per molt que des de la meseta vulguin dissimular Espanya ha perdut sobirania i aquest és un nou exemple que se l'ha de menjar amb patates. Veurem si algun dia també hauran d'acceptar la nostra independència quan des de Brussel·les els ho notifiquin, traduït per això, no fos cas que no ho entenguessin.

Entrem en l'àmbit de les perles. Comencem parlant de barrets, i no d'un qualsevol, ja que un dels tricornis més famosos de la Guàrdia Civil sortirà a subhasta els propers dies. L'objecte en qüestió, que anirà sense el bigoti, tindrà d'un preu de sortida de 6.000 euros i les ofertes s'aniran fent de 500 en 500 euros. L'objecte passaria inadvertit si no fos perquè el 23 de febrer de 1981 el seu propietari exclamà aquella famosa frase que a tots encara en fa feredat: "¡Quieto todo el mundo!".

La segona perla és força més amable i ens endinsa al món dels marsupials, fent-nos viatjat fins a les Antípodes, ja que un cangur ferit ha estat el responsable del tancament de l'aeroport de Melbourne durant hores. L'animal va refugiar-se a la farmàcia d'una de les terminals. El diari local ABC ens relata la seva aventura després que aquest fos atropellat en una autopista propera i acabés escapant-se fins a aquesta instal·lació on posteriorment fou anestesiat i traslladat per agents a una clínica veterinària. El més interessant però és la llegenda urbana que corre sobre l'etimologia de l'animal. Segons diuen, tot fou degut a un malentès entre un explorador britànic del segle XVIII que al veure's sorprès per aquesta estranya bèstia va intentar preguntar als nadius com es deia. Aquests sembla ser que li haurien repost "Kan Ghu Ru", que en el seu idioma significava "no t'entenc".

Read More

Plantada PoPular

Bona tarda i bon divendres internautes.En un dels seus cèlebres discursos Winston Churchill va dir que 'El diplomàtic és una persona que primer pensa dues vegades i finalment no diu res'. I ahir al vespre poca diplomàcia hi hagué entre govern espanyol i govern català en l'acte de concessió de les Medalles d'Honor de Foment del Treball i dels Premis Carles Ferrer Salat. Inicialment, la cerimònia l'havia de cloure la màxima autoritat de Catalunya, però el president de la Generalitat va declinar assistir-hi a causa d'un problema de protocol ja que Moncloa demanà explícitament que havia de ser Soraya Sáenz de Santamaría la que havia de fer-ho sí o sí, ja que hi assistia com a presidenta del govern en funcions. Evidentment, Artur Mas no s'ho va prendre precisament bé i va optar per no anar-hi vista aquesta nova humiliació, perquè l'únic interés que tenia per l'executiu espanyol era passar la mà per la cara al govern català. I si no, als fet em remeto, perquè la vicepresidenta llegí el seu discurset reivindicant "Unidad y lealtad institucional" i ni tan sols es quedà a sopar, fent un lleig a uns organitzadors que tot sigui dit, deurien quedar-se amb un pam de nas ja que ni tan sols la l'estrella convidada s'assegué a la taula presidencial. Menys mal que els membre de la patronal en el seu dia foren bon minyons i no subscrigueren el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, perquè si sent submisos els tracten així no sé pas que hagués passat si s'hi haguguessin adherit. En fi internautes, com diria el poeta 'a vegades val més una bona plantada a una mal plantada, no fos cas que acabés imposant-nos un nou Decret de Nova Planta'.

No sabem si l'ara tan temuda contaminació atmosfèria que ahir alertava l'OMS pot ser també la causa d'aquest clima enrarit d'hostilitat, però un dels personatges de la política catalana que habitualment es mostra afable i simpàtic aquests dies també se'ls veu preocupat i enfadat amb determinades preguntes dels periodistes. Tal com informa La Vanguardia, Albert Rivera presentà a Madrid el que podria der l'embrió del seu partit a nivell espanyol, la plataforma Movimiento Ciudadano. Acompanyat de l'exministre del PSOE Antonio Asunción i el periodista Juan Carlos Girauta, Rivera ha vist com s'embrutava aquesta famosa imatge de transparència que sempre intenta vendre, a causa de les preguntes dels mitjans sobre les darreres notícies publicades centrades en la fundació Tribuna Cívica i l'associació Egara Civitas, ambdues vinculades a la formació i de les quals no se'n coneixia l'existència. Per tal de defensar-se, el primer dels Ciutadans ha acusat la Sindicatura de Comptes de realitzar una persecució política del seu partit i els ha emplaçat a fixar-se més en les fundacions dels nacionalistes.

Parlant de nacionalismes, ben interessant és l'anàlisi que Libertad Digital fa sobre les possibles aliances de cara a les properes eleccions europees, donat que fa dies que rera l'escenari comença a haver-hi certs moviments que poden provocar ruptures però també assimilacions. El diari explica els intents de CDC per fer una llista conjunta amb ERC de cara a les municipals, cosa que es veu gairebé impossible per la negativa d'UDC. En aquest sentit, algunes fonts del partit democristià comencen a veure el final de Duran com a líder de la formació vist que cada dia que passa posa més pals a les rodes al procés cap a l'estat propi i a la convivència amb els seu soci de sempre, i diuen les males llengües que a cal Duran comença a organitzar-se una quinta columna per fer-lo fora.

D'altra banda, fa dies que l'estratègia del partit d'Oriol Junqueras també aniria en la línia de convèncer algunes de les veus catalanistes del PSC com Montserrat Tura o Joaquim Nadal per tal que s'incorporin com a independents a la seva formació i esgarrapar d'aquesta manera una part del votans d'esquerres.

En un altre àmbit, hem de parlar d'una altre joc de mans del govern del PP per apagar els escàndols de corrupció que continuen minant la seva credibilitat. Així com qui no vol la cosa, el ministreri de l'Interior ha cessat, tal com llegim a El País, el comissari José Losada, fins ara responsable màxim policial del cas Gürtel i els papers de Bárcenas. L'excusa ha estat la remodelació urgent i necessària que necessitava la cúpula policial i al qual els canvis donaran un nou impuls i potser fins i tot algun gir a la investigació, no fos cas que alguns prenguessin mal.

Arribem al moment més esperat per alguns, les perles del dia. Si el nostre és un país caracteritzat per la queixa permanent a causa de les multes de trànsit i la retirada de punts, a terres més llunyanes encara són molt més estrictes. Segons el diari local Ålandstidningen de l'illa d'Aland a Finlàndia, un emperesari ha estat sancionat al sobrepassar en 27 km el límit de velocitat que és de 50 km. La notícia ha saltat perquè la multa ha pujat 95.000 euros donat que la legislació d'aquell país escandinau contempla que el sistema de sancions es marqui segons la renda de l'infractor.

La segona perla s'emmarca en l'estratègia que ja fa dies que ha començat a la capital del reino per fer fora Alícia Sánchez Camacho de la presidència del PPC. La notícia que recollim ha estat publicada pel diari que dirigeix Pedro J. i en deixa en molt mal lloc la política catalana ja que desmenteix la versió que fins ara havia donat afirmant que era una mare soltera gràcies al tractament in vitro al que en el seu dia fou sotmesa. El Mundo revela que fa pocs dies que l'exministre de Treball Manuel Pimentel  ha admès ser-ne el pare. Per tant, o bé Pimentel tenia una vida paral·lela i es dedicava a fer donacions als bancs d'esperma o bé la senyora Camacho va tornar a disfressar la veritat, com ja ens té acostumats.

Read More

L'estelada propietat d'un espanyol?

Bona tarda i bon dijous internautes. En certa ocasió, Albert Camus, nobel francès de literatura va escriure que "La capacitat d'atenció de l'home és limitada i ha de ser constantment esperonada per la provocació". I amb aquest mateix esperit l'unionisme espanyol intenta dia a dia torpedinar la línia de flotació d'aquells que defensem l'estat propi. La darrera, publicada a quatre columnes per La Razón, ha estat protagonitzada per José Antonio Blázquez, un empresari de Castelló que se li ha acudit registrar l'estelada a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM). Tot i les irregularitats del tràmit, sembla que li haurien acceptat, i ja són varis els experts que des de Catalunya apunten que impugnaran aquest registre ja que la bandera és un símbol de domini públic, des que Vicenç Albert Ballester la va difondre i probablement dissenyà a principis del S.XX.

L'esmentat empresari, es declara obertament anticatalà i no m'estranyaria que fos un altre simple peó de la maquinària espanyolista, si més no per la profusió que ha tingut en determinats mitjans de la caverna mediàtica pel tipus de discurs que fa dient que el seu únic objectiu és prohibir-ne la venda, l'ús i reproducció, o sigui, més o menys com fa segles que intenten fer amb la nostra llengua. Afortunadament, després de 300 anys no se n'acaben de sortir, però ja són moltes les veus a les Espanyes que ofereixen suport i consells legals per tal que aquest pseudoregistre del nostre símbol independentista sigui, per paradoxal que sembli, propietat d'un espanyolet subvencionat que busca el seu minut de glòria. Tot i això i tal com van les coses, no seria agosarat que el TC acabi també prohibint-nos l'ús d'aquest símbol. Altra cosa serà que li fem cas o no, perquè tal com diu el refrany no hi ha pitjor menyspreu que la indiferència.

En canvi no ens han deixat precisament indiferent la intervenció de Josep Antoni Duran i Lleida a Los Desayunos de TVE. Com era d'esperar el líder d'Unió i hoste del Palace s'ha mostrat novament en contra de la independència, deixant ben clar que si Artur Mas acaba convocant eleccions plebiscitàries amb la independència com a principal punt programàtic, aleshores UDC no s'hi trobaria còmode i potser trencarien la coalició. El democristià també ha reconegut sentir-se dolgut a l'haver-se assabentat per la premsa del balanç de 9.375 milions que la Generalitat reclama a Madrid. Segons Duran, tot i ser l'interlocutor Generalitat-Estat, no fou consultat en cap moment sobre aquestes xifres. Aquesta nova emprenyada en veu alta, ens aproxima cada dia més a una ruptura inevitable, si tenim en compte que  cada vegada això s'assembla més al típic reallity show de tarda on les parelles no paren de treure's els drapets bruts.

Afortunadament, no tot són males notícies pels ciutadans. Vilaweb, explica una nova decisió del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg que ha paralitzat temporalment el desallotjament d'un bloc d'habitatges de Salt, que havia estat ocupat per varies famílies, després d'haver perdut les seves vivendes a causa de la crisi. Segons l'organisme europeu l'estat espanyol no pot fer-los fora perquè seria anar en contra del dret internacional de l'habitatge. Un nou exemple de bona feina per part dels advocats de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que aposten novament per la via europea, per sortejar les injustícies de l'establishment espanyol. Com deia un mític personatge amb nom de verdura: "Els petits canvis són poderosos".

Parlant de poderosos, la patronal d'empresaris CEOE que presideix Juan Rosell, ha anunciat que en les properes setmanes enviarà una nova proposta al govern i agents socials per modificar la contractació. Pel que es veu, als treballadors encara se'ns pot collar més amb l'excusa de generar llocs de treballs. La lluminosa idea que s'han tret de la mànega passa per allargar el període de prova a un any, el que significaria l'acomiadament lliure i sense càrregues per les empreses.

Acabem amb les perles d'aquest dijous que dia a dia deixen entreveure allò de "que no estamos tan mal hombre!".  Tot i que no tothom pot dir el mateix si tenim en compte el que publica el diari britànic Daily Mirror sobre el que li passà a Les Price. Aquest ciutadà va patir literalment una broma força pesada quan es disposava a embarcar en un avió, ja que els 234 kg de pes feren que la companyia li cobrés 2 bitllets. El problema, ja assumit amb resignació des de fa anys, fou la intel·ligència o malla baba de qui li donà les targetes d'embarcament, perquè els seients que li donaren estaven separats, un a la fila 17 i l'altre a la 19. N'hi ha per llogar-hi cadires, però juntes!

La segona perla també clama al cel i ens arriba de Ca la Merkel, concretament des de Limburg, on el bisbe d'aquella diòcesi s'ha fet força popular no tant per la seva caritat cristiana sinó pels excessos i luxes. Franz-Peter Tebartz-van Elst s'ha vist temptat per un dels pecats capitals més mal vistos, l'avaricia.

Aquest servent de la humanitat deuria entendre-ho malament, perquè enlloc de servir-la se n'ha servit, i s'ha construit un palau que ha costat la no menyspreable xifra de 30 milions d'euros. Per tant, s'entén perfectament l'empipament de centenars de feligresos, els quals destinen fins a un 9 % de la renda en donacions a l'església. Per tal de redimir-se el bisbe amant del luxe ha volat fins a Roma en Low cost, potser perquè ja s'ho havia gastat tot en la caseta, i haurà de donar explicacions davant els seus superiors. I és que internautes, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra, però compte perquè alguns pel que es veu tenen veritables pedreres.

Read More

La culpa fou del cha-cha-cha

Bona tarda i bon dimecres internautes. Un dels homes més destacats del cinema de Hollywood fou el l'actor i director Orson Welles, el qual justificà la manca d'autocrítica en una frase molt ben trobada: 'Qui no sap ballar culpa sempre al terra'. Alfonso Alonso, portaveu del PP al Congrés culpà del problema del finançament català a ERC. Amb aquest argument tan típic de culpar al altres i eludir les responsabilitats en els 9.375 milions d'euros que segons el memorial de greuges deu el govern espanyol a la Generalitat. Aquesta colla de milions que no té pas en compte el dèficit fiscal no despentinen els dirigents populars, que veuen les queixes dels catalans com una simple anècdota que és fruit del model de finançament que en el seu dia Esquerra negocià quan formava part del Tripartit. Tot i que la societat ja està curada d'espants no deixa de ser mediocre declaracions com les d'Alonso que en cap cas justifiquen els reiterats incompliments signats en el seu dia sinó que miren de d'apuntar i tensar les relacions entre CiU i els seus socis parlamentaris. Per tant, parafrasejant aquella coneguda cançó "la culpa no fue del cha-cha-cha sino de Esquerra"

Avui el ministre del ram, Cristóbal Montoro ha volgut sortir del pas aconsellant els responsables de la Generalitat que enlloc de queixar-se tant, gestionin millor els diners i així l'economia es recuperarà més de pressa. El titular d'Hisenda ha justificat "algun incompliment" pel simple fet que no hi ha diners, i ha tret ferro a l'assumpte dels 1.700 milions menys que rebra el govern català perquè no volen duplicar pagaments ni incrementar més endeutament d'aquesta autonomia.

D'altra banda, sense abandonar la cambra baixa, Josep Antoni Duran i Lleida, s'ha convertit en protagonista del matí després d'adevertir Mariano Rajoy que si no mou fitxa es trobarà amb una Declaració Unilateral d'Independència al Parlament de Catalunya. Òbviament, per no espantar més del compte al personal, el líder d'Unió ha matitzat que ell no defensa aquest posicionament que considera molt negatiu per ambdues parts. En la seva línia, resumirem la resposta de Rajoy dient que no canviarà la política vers Catalunya i afirmant "seguiré treballant perquè visquem junts, per mantenir els llaços històrics, afectius, socials, personals i de tota mena que tenim. Això és una realitat que porta junta durant segles". El que està clar és que tant el govern del PP com l'oposició seguiran treballant, fonamentalment, no tant per viure junts sinó perquè nosaltres no visquem sols.


Parlem ara d'un personatge que no acostumem a sentir massa parlant sobre el debat que ens ocupa. Miquel Roca compareixia ahir a la Comissió d'Estudi pel Dret a Decidir i assegurà que la Constitució no té conté cap article que impedeix la consulta de Catalunya. L'expolític i coautor de la Carta Magna afirmà que convocar un referèndum per tota Espanya no tindria sentit, ja que el text constitucional reconeix Catalunya com a nacionalitat. Tot i mostrar-se prudent i preocupat per un possible trencament, no deixa de ser significatiu que un dels pares del Sancta Sanctorum desmenteixi la teoria legal que esgrimeixen els unionistes. Veurem si aquest tipus de declaracions deixen indiferent La Zarzuela o pel contrari decideixen prescindir dels serveis d'aquest advocat català.

En un altre àmbit, l'aniversari dels 73 anys de la mort de Lluís Companys, tornà a posar en evidència la manca de sensibilitat humana democràtica del PP quan Alfred Bosch estava intervenint a l'hemicicle del Congrés i demanà uns segons de silenci com a record i homenatge al president català afusellat. Aquest simple gest no fou respectat ja que des de la bancada del partit governant un diputat cridà: "¡Viva España!". Una anècdota que no deixa de formar part d'aquesta intolerància que enlloc d'apaivagar-se va in crescendo. Aquesta i la por assumir responsabilitats pels crims del franquisme han estat motiu suficient perquè el diputat republicà Joan Tardà hagi viatjar fins a Argentina per querellar-se contra l'estat espanyol per l'assassinat de Lluís Companys, donat que per paradoxal que sembli facin més per aquest tema des de Buenos Aires que des de Madrid.
 

En el terreny econòmic cal parlar de les declaracions que el presidente de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya, Jaume Malet, feia ahir en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio. Sembrant el dubte i la por, Malet ha explicat la gran preocupació dels inversors estrangers davant la possible independència de Catalunya, assegurant que si s'acaba produïnt suposarà una deslocalització massiva cap altres països més estables, perquè segons ell el capital estranger aposta per un mercat de 47 milions i no de 7. L'entrevistat no ha volgut acabar l'entrevista sense abans dir el que formava part del guió, que enlloc del món segueixen amb interès el procés català. Evidentment, per entendre Jaume Malet cal tenir en compte el context, ja que com us podeu imaginar és proper al PP i està molt vinculat a la FAES d'un tal Aznar.

Acabem amb les perles del dia. La Vanguardia ens sorpren parlant d'un alt funcionari xinès que ha estat cessat per no mullar-se. Segons sembla el senyor Wang, destinat a la ciutat de Yuyao va tenir la desgràcia que aquest gran germà en forma de xarxes socials publiquessin una foto del treballador públic evitant el fang i els bassals d'una manera força curiosa, a coll i be d'un veí que sembla que l'ajudà enganyat com un xino.

La segona perla pren certa volada i té com a protagonista la companyia Iberia, la qual ha optat per renovar-se o morir ofegada pels deutes i mals resultats. D'aquesta manera, l'aerolínía impulsarà una nova imatge de forma molt significativa. No sabem si l'agència contractada per fer el nou logotip és propietat d'algun militant independentista i republicà, però la veritat és que després de 37 anys sense canviar el logo els directius han decidit que el new look  passa per eliminar la bandereta espanyola i la corona. Per compensar-ho l'empresa ha decidit dedicar un avió al rei Juan Carlos. Com veieu uns altres que tenen plena confiança en la Marca España.

Finalment, no podem deixar de banda el Premi Planeta que la passada nit celebrava la 62ena edició. La guanyador fou l'escriptora  Clara Sánchez amb "El cielo ha vuelto", però la gran sorpresa fou qui acabà com a finalista. I no fou algú qualsevol, sinó l'exministra de cultura amb el PSOE, Ángeles González Sinde, la qual es feu famosa per impulsar la famosa llei antipirateria tan criticada per la comunitat d'internautes. Suposem que el fet d'acabar finalista no té res a veure amb el fet que l'editor i amo de Planeta, José Manuel Lara, expressés dos dies abans en una roda de premsa la importància de respectar la propietat intel·lectual i lluitar contra la pirateria. No sé si hi haurà causa efecte, però potser alguns de vosaltres em donareu LA RAZÓN, però no la d'en Marhuenda ni la del seu amo i senyor, sis plau.

Read More