Bona tarda i bon divendres internautes. 'Si hi hagués més polítics que sabessin poesia i més poetes que entenguessin de política, el món seria un lloc una mica millor per viure-hi'. Així se clar ho deia el mític president del Estats Units, John Fitzgerald Kennedy. Però ahir, el Parlament prenia el relleu al Teatre Nacional de Catalunya, perquè l'espectacle estava servit. A ningú se li escapa que després de fer tantes crides, per activa i per passiva, PP i C's necessitaven caldejar encara més l'ambient i fer ús del sidral a la cambra catalana, per tal d'aconseguir aquell punt victimista que sovint busquen aquells que els manca protagonisme.
Tal com llegim al Nació Digital tot començà a partir de la intervenció del diputat popular Fernando Sánchez, demanant per una banda que ERC condemnés el que segons ell fou el cop d'estat de Companys i a ICV i la CUP que fessin el mateix amb el marxisme. Però, tal com diu All That Jazz, l'espectacle ha de continuar. I ho feu amb després que el David Fernández (CUP) recriminés a PP i C's que es manifestessin juntament amb l'ultradreta. I es clar, Jordi Cañas (C's) saltà immediatament demanant la paraula, un fet que la presidenta de la cambra, Núria De Gispert no li donà ja que començava a olorar-se el míting que la mà dreta d'Albert Rivera pensava fer. Fou aleshores quan es produí el nus i el desenllaç, amb aplaudiments de la bancada popular per les queixes que Cañas no parava d'etzibar a la presidència del Parlament.
Vist que De Gispert es mantingué ferma al no obrir-li el micròfons, els de Rivera i Camacho optaren per fer un lleig i abandonaren l'hemicicle en el moment que s'havia de votar una proposició que instava al govern espanyol a substituir Llanos de Luna i a condemnar el franquisme. Evidentment, s'estalviaren mullar-se i preferiren marxar fent-se notar després de la seva particular interpretació de Cañas y Barro, amb més fang que no pas canyes. I si les pel·lícules de sèrie B ja són dolentes, imagineu-vos les seqüeles. Avui mateix Alícia Sánchez Camacho reprenia el seu paper i exigia una disculpa a la presidenta del Parlament o directament la seva dimissió.
I de la versió catalana a l'espanyola. Vilaweb explica l'altre obra que es representava a 600 km, ja que a la carretera de San Jerónimo, malgrat comptar amb la mateixa companyia, els actors que entraren a escena foren uns altres. Després d'aprovar-se sense problemes la famosa Llei Wert (LOMCE), gràcies al corró de la majoria absoluta popular, va votar-se una moció presentada per CiU i acordada amb l'oposició per tipificar com a delicte l'apologia i al banalització del feixisme i el nazisme, i el negacionisme. Novament van sonar els violins i la bancada popular la va rebutjar esgrimint que amb la reforma del codi penal que tramita el Congrés ja recull un
enduriment de les penes per delictes d'apologia de la violència per raó
de sexe, orientació sexual, raça, llengua o nacionalitat. Una nova excusa per deixar sense càstig una bona part dels seus electors que es veuen representats per bona part del partit conservador i que em recorden una famosa cita del filòsof Friedrich Nietzsche: 'La mentida més comuna és aquella amb què un home s'enganya a si mateix. Enganyar els altres és un defecte relativament il·lusori'.
Al marge d'aquest clima enrarit, al matí coneixíem els resultats d'una nova enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat. No us marejarem massa amb els resultats perquè darrerament acostumen a donar un empat o victòria d'ERC sobre CiU, però si que incidirem en que de les 800 entrevistes, el 71% volen un referèndum. El més lògic és que siguin majoritaris els votants dels partit sobiranistes, però hi ha més teca, ja que dels que defensen l'unió amb Espanya, un 28,3 % dels votants de Ciutadans i un 18,2% del Partit Popular també es mostren partidaris de poder exercir el dret a decidir. Aquesta informació la podreu ampliar al Singular Digital.
Dret a decidir per cert que ja compta amb una partida de 15 milions d'euros per realitzar la consulta. Segons coneixíem ahir de fons de la conselleria de governació, el govern estudia que els ciutadans puguin votar durant una setmana de forma telemàtica i aquell mateix cap de setmana de forma presencial. No deixa de ser innovadora la idea de la consulta virtual, que a part de facilitar el vot, permetria evitar possibles incidents. A més i vist l'immobilisme de Rajoy, per tal de sortejar la possible prohibició de l'ús dels tradicionals col·legis electorals, l'executiu d'Artur Mas pretén crear punts de participació alternatius, com ja es feren el 2009 en les consultes sobre la independència a diversos municipis.
En el terreny de les perles d'aquesta última mossegada de la setmana començarem parlant d'un dels culers més importants del planeta. Segons llegim al portal Israel a Catalunya, el director dels serveis secrets israelins, Tamir Pardo, és des de fa anys uns dels milions de seguidors que el club blaugrana té arreu del món. No sabem si en el seu dia s'hagués fet pública aquesta notícia, l'aleshores directiva de Joan Laporta hauria optat per triar Método 3 per espiar alguns dels seus membres o haguessin demanat ajuda al Mossat pperquè que segurament els ho haurien deixat a preu d'amic.
Sorprenent i esfereïdora la perla que ens porta l'agència Reuters. Fa unes setmanes un estudiant
universitari de California fou assassinat d'un tret al rodalies de San Francisco. Per estrany que sembli, la policia d'aquells ciutat està tenint més problemes del que en un principi es podria pensar, ja que no troba testimonis entre els viatgers que estaven al mateix vagó que víctima i assassí. La raó no ha estat la famosa omertà de la màfia sinó la bogeria pels telèfons mòbils. Gràcies a les imatges captades pel circuit tancat de televisió les autoritats han pogut detenir l'assassí, ja que la resta de passatgers estaven tan absorts pel Whatzapp, Facebook, Twitter... que van assabentar-se dels fets perquè algú els ho va enviar posteriorment a través d'aquestes xarxes.
En fi internautes, ja ho sabeu, vosaltres mossegueu però sense passar-se, no foc cas que acabeu convertint-vos en autistes tecnològics i us acabeu assabentant que ja som independents perquè ho llegiu a La Mossegada.
