Bona tarda i bon divendres internautes. 'La idiotesa és una malaltia extraordinària, no és el malalt el que pateix per ella, sinó els altres.' Aquestes il·lustratives paraules del filòsof francès Voltaire haurien de fer reflexionar dirigients com el ministre d'Exteriors espanyol que ahir deixava anar la seva passió qualificant-nos d'incults i tancats a l'afirmar que 'els nacionalismes excloents es curen llegint i viatjant'. Com ja és habitual la comparació no és gens afortunada si tenim en compte que Catalunya és un dels territoris que més llegeixen de l'Estat (61,3% amb una mitjana de 4,3 llibres a l'any. Font : enquesta 2013 sobre hàbits de lectura de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura), però a més els catalans sempre ens hem caracteritzat per ser com el cul d'en Jaumet, perquè lluny de quedar-nos quiets som viatgers per naturalesa.
Entenc que José Manuel García Margallo, que ahir assistia a l'acte que l'Ajuntament de Madrid organitzà per celebrar el Dia de les Nacions Unides, tiri més per les tradicionals paraules d'un gran simpatitzant del PP com és l'escriptor Mario Vargas Llosa, el qual a l'igual que el seu bon amic Aznar, aprofita qualsevol oportunitat per criticar els nacionalismes, arribant a dir una frase en la línia de la del ministre: "El nacionalismo es una aberración, es la cultura de los incultos." El més preocupant de tot és que critiquen i critiquen sense adonar-se que el que més odien és el que acaben practicant fanàticament en versió espanyola.
Parlant de versions, el secretari general PSOE i la seva versió a Catalunya, també coneguda com PSC, s'han reunit aquest matí a Barcelona amb el President de la Generalitat per parlar de la via federal que impulsen els socialistes. Artur Mas ha escoltat els arguments de Rubalcaba i l'encara líder del PSC, Pere Navarro, però els ha deixat ben clar que la consulta pel dret a decidir és innegociable. I és que com era d'esperar els visitants han volgut convèncer el president que desisteixi del sobiranisme i aposti per la reforma de la constitució, la qual tot sigui dit, no contemplaria ni la consulta ni el pacte fiscal. Com veieu resulta especialment atractiva pels catalans.
Mentre això passava aquí, a la capital del reino reapareixia la rival de Pérez Rubalcaba, Carme Chacón. L'exministra de Defensa s'ha desplaçat fins a Madrid per presentar una conferència d'un altre oponent, Tomás Gómez. Així, els socialistes tornaven a mostrar el doble discurs, conciliador a Barcelona i virulent a Madrid, casualitat? De cap manera, perquè la catalana torna a ensenyar les cartes i a marcar perfil propi per tornar a ser candidata a la secretaria general o bé a la presidència del govern. A grans trets, la professora del Miami Dade College ha fet el mateix discurs "ma-Chacón" de sempre, criticant obertament el procés sobiranista i afirmant que "la independència de Catalunya no és possible ni tampoc desitjable". Però a més, fent gala del seu amor i respecte per l'escola catalana ha dit que és lamentable la visió "infantil i fal·laç" que es dóna de la història de Catalunya i Espanya, ja que s'estan manipulant fets per alimentar el sobiranisme.
Discurs aquest gairebé clavat al que propaga el PP, el president del qual, Mariano Rajoy ha dit als periodistes que descarta totalment una reforma constitucional, ja que el govern no la considera necessària en aquest moment, donat que "Hem viscut sempre junts i ens ha anat molt bé", sobretot fora del Principat afegeixo jo.
I tal com ha comentat Magda Picañol en el seu artícle d'opinió, Josep Antoni Duran i Lleida, va passar ahir per Can Cuní a 8TV. El líder d'Unió es mostra incomprès per una gran part de la ciutadania, que el titllà de traïdor o d'independentista. I és que el fet de trobar-se en Terra de ningú no li està resultant fàcil, sobretot perquè és difícil defensar continuar a Espanya tenint en compte que el govern central no ofereix cap mena de contrapartida o millora, però es clar, seria estrany veure el líder d'Unió defensant altra cosa que no fos l'unionisme. De tota manera, i això és potser el més rellevant de les paraules de Duran, el polític afirmà que veu impossible la independència però que si s'arriba a assolir, aleshores posarà tot el seu capital polític a favor de Catalunya. Una manera elegant de dir que amb molt de gust acceptarà un càrrec al nou estat independent, no fos cas que es quedés sense cotitzar.
Finalitzem la darrera Mossegada de la setmana parlant de perles. La primera ens la porta el portal Vanitatis
i té com a protagonista Monserrat Gomendio Kindelan, la qual es
convertia ahir en blanc de les ires de molts docents després després del comunicat que la Secretària d'Estat d'Educació qualifiqués la vaga d'ahir com a fracàs,
acusant als sindicats de boicotejar el funcionament de les aules per una
simple reclamació d'augment salarial disfressat de vaga.
Però el que no és gaire conegut, és que Montserrat Gomendio no té precisament problemes
amb les retallades del seu ministeri, ja que és una persones del govern
espanyol que més patrimoni té. Segons la publicació esmentada, la nostra protagonista
és l'actual parella del ministre Wert, i aquests darrers dies està sent
investigada per decisió judicial ja que entre el seu patrimoni compta amb 18 empreses en
paradisos fiscals i nombrosos immobles valorats en més de 35 milions
d'euros.
La segona perla ens mostra com des del més enllà alguns segueixen generant riqueses. Parlem del desaparegut rei del Pop, Michael Jackson, perquè el cantant de Thriller ha tornat a posicionar-se com un dels artistes que més diners generen un cop morts segons el rànquing que elabora la revista Forbes. D'aquesta manera, els hereus del cantant descolorit van guanyar entre el juny del 2012 i
el del 2013 fins a 160 milions de dòlars.
