Bona tarda i bon dimarts internautes. Groucho Marx, un dels còmics convertits en icona digué en una ocasió: 'He tingut una nit absolutament meravellosa. Pero no ha estat aquesta'. I potser això deuria pensar ahir Alícia Sánchez-Camacho, canviant la nit pel dia, després del seu debut poc lluït als maitines del carrer Gènova de Madrid. És curiós com canvien les coses, perquè només un dia abans es mostrava exultant davant la premsa, sentint-se protogonista d'un impossible, convèncer els seus propis companys de partit que Catalunya necessita un tractament singular millorant el seu finançament i limitant la solidaritat autonòmica que aporta a l'Estat. Però ves per on, mai no plou a gust de tothom i ahir la pobre Alícia no estava precisament al País de les Meravelles sinó en terra hostil, perquè com ja hem dit en alguna ocasió en la vida hi ha amics, enemics i companys de partit, i això tant passa als partits a Madrid com a les coalicions aquí.
Pel que fa a la premsa mesetària, avui trobem una gran riquesa tipogràfica parlant del gran cop de porta als "morritos" fou ensordidor, ja que la líder del PPC es trobà amb un mur infranquejable, tal com recordava el ministre Arias Cañete: "El PP és un partit indivisible com la nació espanyola". Tal com llegim a Vilaweb, després de la repassada que van fer-li els barons, a Camacho encara li faltava el més dolorós, la desautorització pública de Dolores de Cospedal, la qual va deixar ben clar que el PP mai afavorirà una determinada comunitat. En resum, que la dirigent catalana pensava tornar amb una medalla i va tornar amb la cua entre les cames després de rebre un munt de pals, un fet que si llegim entrelínies, l'immobilisme no té cap intenció d'escoltar ni segones ni terceres vies, això sí, sempre obert al diàleg.
I mentre a la capital d'Espanya el botox cotitzava a la baixa, a Catalunya el secretari d'Organització de Convergència, Josep Rull, oferia una roda de premsa presentant l'esborrany que recull l'associació de Reagrupament i CDC. Segons aquest document que explica La Vanguardia, el partit de l'exconseller Carretero, que ja va demanar el vot per Artur Mas les passades eleccions al Parlament, podrà incloure gent a les llistes electorals i participar als òrgans directius de Convergència. De la presentació d'ahir destaquem dos fets, el primer és que tal com recull l'acord, ambdós partits tiraran endavant un procés de transició nacional que acabi amb, la independencia de Catalunya". Paraula força proscrita a CDC ja que fins ara només es pronunciava en petit comitè. L'altre apunt significatiu és que d'aquesta associació el soci per excel·lència, UDC no en sabia res. Per tant, no seria estrany veure com altres partits, avui extraparlamentaris com SI o Procés Constituent, acabin negociant integrar-se amb altre formacions com ERC o la CUP.
Al marge d'aquestes consideracions, ell secretari general d'UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, desmenteix aquelles veus de la por i el catastrofisme que i afirma que una Catalunya independent seria perfectament viable. En una entrevista concedida al col·lectiu Amb Independència, Álvarez també opina sobre la necessitat de canviar el model de finançament del sindicats i aposta per a l'autofinançament. Sense recolzar directament la independència, el líder català de la UGT no dubta ni un instant que els catalans podríem cobrar les pensions estant emancipats de l'Estat, ja que el nostre país sempre ha generat riquesa i superàvit en la Seguretat Social.
Finalitzem La Mosssegada d'aquest segons dia de la setmana amb algunes perles. La primera ens arriba des de terres càntabres, ja que el regidor d'esports de Santa María de Cayón s'ha convertit en el centre de les mirades i les dianes dels seus conciutadans. Sembla ser que Francisco Viar va invertit una partida de 18.000 euros en cromos de futbol, ja que pensava que amb la venda dels mateixos el consistori recaptaria una important suma. L'oposició al complert ja ha demanat la seva dimissió, perquè com el negoci d'en Robert i les Cabres, en aquest cas tampoc ha sortit rodó al recaptar només 6.000 euros. Aquesta operació esbojarrada del "tengui-falti" d'uns cromos de futbol, han deixat ben fora de joc al regidor. Veurem si l'alcalde és conseqüent i acaba ensenyant-li targeta vermella.
D'altra banda, ben interessant la notícia que publica El Mundo sobre una sentència que ha passat força desapercebuda. Els fets es remunten a fa 13 anys, quan en plena època de vaques magres, Espanya es mostrava pletòria als Jocs Paralímpics de Sydney i guanyava la medalla d'or en la final de bàsquet. Poc temps després, sortia a la llum la gran estafa per la qual l'Audiència Provincial de Madrid ha condemnat a pagar una multa de 5.400 euros al president federatiu, Fernando Martín Vicente, acusat de falsificació, i a retornar gairebé 150.000 euros en subvencions i patrocinis. El Tribunal considera provat que gran part de l'equip de bàsquet espanyol no eren discapacitats i haurien enganyat l'organització per tal de beneficiar-se de grans sponsors com Telefònica i BBVA.
Finalitzem La Mosssegada d'aquest segons dia de la setmana amb algunes perles. La primera ens arriba des de terres càntabres, ja que el regidor d'esports de Santa María de Cayón s'ha convertit en el centre de les mirades i les dianes dels seus conciutadans. Sembla ser que Francisco Viar va invertit una partida de 18.000 euros en cromos de futbol, ja que pensava que amb la venda dels mateixos el consistori recaptaria una important suma. L'oposició al complert ja ha demanat la seva dimissió, perquè com el negoci d'en Robert i les Cabres, en aquest cas tampoc ha sortit rodó al recaptar només 6.000 euros. Aquesta operació esbojarrada del "tengui-falti" d'uns cromos de futbol, han deixat ben fora de joc al regidor. Veurem si l'alcalde és conseqüent i acaba ensenyant-li targeta vermella.
D'altra banda, ben interessant la notícia que publica El Mundo sobre una sentència que ha passat força desapercebuda. Els fets es remunten a fa 13 anys, quan en plena època de vaques magres, Espanya es mostrava pletòria als Jocs Paralímpics de Sydney i guanyava la medalla d'or en la final de bàsquet. Poc temps després, sortia a la llum la gran estafa per la qual l'Audiència Provincial de Madrid ha condemnat a pagar una multa de 5.400 euros al president federatiu, Fernando Martín Vicente, acusat de falsificació, i a retornar gairebé 150.000 euros en subvencions i patrocinis. El Tribunal considera provat que gran part de l'equip de bàsquet espanyol no eren discapacitats i haurien enganyat l'organització per tal de beneficiar-se de grans sponsors com Telefònica i BBVA.
En fi internautes, la marca d'aquesta Espanya picaresca continua donant-nos motius per marxar.
