Bona tarda i bon dilluns internautes. Deia fa uns quants anys el polític i científic nord-americà Benjamin Franklin que 'Les tres coses més difícils d'aquesta vida són: guardar un secret, perdonar un greuge i aprofitar el temps'. Doncs sembla ser que el govern català ha tornat a prémer l'accelerador per redactar un informe sobre totes i cadascuna de les deslleialtats que Espanya ha tingut i té amb Catalunya. Aquest memorial ampliat i actualitzat és el que ja feren el 1885 els sector catalanistes entregant-li a Alfons XII. Des d'aleshores ha plogut i pedregat força a casa nostra, malmetent símbols i drets que sempre han vist amb malfiança els diferents governants de l'Estat. En aquest sentit,el conseller Francesc Homs presentava les línies mestres d'un informe centrat especialment als greuges soferts en economia, llengua, cultura i valors democràtics. Amb aquest treball, l'executiu català pretén treure els colors al govern espanyol i donar-lo a conèixer a la comunitat internacional amb la intenció que aquesta radiografia del nostre país permeti guanyar aliats a l'exterior.
Aquest cap de setmana també ha estat prolífic en quant a sondejos, especialment el publicat per La Vanguardia sobre les intencions de vot dels catalans. Resumint direm que l'enquesta torna a destacar l'empat tècnic entre CiU i ERC en 36-37 diputats, amb la baixada espectacular de l'actual coalició de govern i l'augment notable dels republicans. Tot i baixar a 15 o 16 escons, els socialistes mantindrien la tercera posició, i PP perdria els mateixos diputats quedant-se en 14-16. Altres dues forces que podrien pujar 3 o 4 escons són C's i la CUP.
No sabem si arran d'aquestes dades tan negatives el corrent crític Agrupament Socialista ja ha començat a sondejar la direcció per intentar amagar les sigles del PSC i presentar-se com a marca blanca, amb la inclusió d'independents i simpatitzants d'esquerres per ajudar a frenar el cop, a una possible clatellada a molts municipis. Tot i valorar aquesta aportació, el portaveu al Parlament, Maurici Lucena aprofitava per comentar l'enquesta i el memoràndum de greuges dient que en l'actual atzucac entre Catalunya i Espanya, caldria que el govern català fes un curs intensiu de negociació, perquè amb iniciatives com posar de manifest les traves de Madrid sembla que els assessori el seu enemic. Suposo que Maurici Lucena només va mirar els resultats cap amunt, perquè em temo que no pot dir amb la boca massa oberta que els socialistes ho estan fent millor, si tenim en compte que des de fa temps no paren de baixar, però es clar com sempre us recordo, Pere Navarro encara continua sent el seu líder i/o enemic.
I a la capital del Reino, avui debutava als famosos maitines del PP Alícia Sánchez Camacho. La presidenta del PP s'ha posat les millors gales, no fos cas que no sortís bé a les fotos, i ha instat els integrants d'aquesta reunió setmanal de la cúpula popular, on s'analitzen els temes importants de la política
nacional, local i autonòmica, a implantar un model de finançament singular per Catalunya. Tot i que ho han volgut vestir, sembla que el tret li ha sortit per la culata. Si fa uns dies, Camacho ja va intentar esgarrepar uns quans milions per engruixir la partida de PGE per Catalunya, sembla que gaudirà de la mateixa fortuna, al trobar-se amb un mur infranquejable dels pesos pesants que
no volen sentir ni a parlar de comunitats amb tractes preferencials, no fos cas que trenquessin també aquesta sacrosanta UNIDAD econòmica fruit de la solidaritat malentesa.
El presidente d'Unió no només es prodiga per Catalunya per divulgar la tercera via i afeblir les posicions de l'encara soci, ja que el passat diumenge concedia una entrevista al suplement Crónica de El Mundo, en que es mostrava molt pessimista sobre la situació per les relaciones Catalunya-Espanya. Duran adverteix que en cas que l'executiu de Rajoy no negociï i mogui fitxa, aleshores hi haurà una declaració unilateral d'independència en menys del que es pensen, un fet que tot sigui dit, considera un desastre.
En aquest sentit, el govern espanyol continua sense sortir del seu particular guió constitucional per no baixar del burro, però divendres Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Sevilla, , desmentia el tan gastat argument de la il·legalitat de la consulta en un article a El País titulat 'Què és allò indiscutible? En una anàlisi curosa i exhaustiva posa en dubre la tesi del govern i deixa clar que després de la
sentència del Tribunal Constitucional del 2010 les regles del joc han canviat i cal obrir un debat sobre la secessió.
En un altre àmbit força més distès i desenfadat, cal fer-nos ressó de les perles del primer dia de la setmana. Si molts historiadors consideraren la segona dècada del S.XX com 'els bojos anys 20', la notícia que llegim al Daily Mail. no deixa de ser una actualització 2.0 d'aquella bogeria. Segons el rotatiu, Dave Cat, un nord-americà de 37 anys de Michigan, va fer un gir a la seva vida a causa d'un fracàs sentimental. L'home aconseguí refer-se i des de fa 13 anys viu feliçment casat amb Sidore. Tot i això, el senyor Cat explica que per no acabar com l'anterior relació ha decidit veure's amb un l'Elena. En resum, les relacions de família també evolucionen i ara aquest ciutadà viu feliç amb les seves dues nines inflables, les quals disposen de facebook i twitter.
Sense deixar del tot el tema sexual, l'altre perla ens arriba en forma de programa, perquè Channel 4 que ha irromput amb força al Regne Unit presentant un nou format televisiu. Es tracta de "Sex Box", un "reality show" que convidarà a parelles per tal que practiquin sexe al plató, sense que se'ls vegi, i després comentaran les millors jugades amb diferents experts.
En fi internautes, ja és ben cert el que diu Billy Crystal : 'Les dones necessiten una raó per tenir sexe. Els homes només un lloc'
