MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ
Les darreres declaracions del nostre “estimat” Duran i Lleida ens fan pensar que, a banda de no saber mai cap on navega, ara se sent “tocat i enfonsat”. En l’entrevista que li va cedir a Josep Cuní al programa 8 al Dia de 8TV ahir dijous, el personatge, alternativament, anava deixant pas a la persona, de manera que el polític més ben valorat fins fa un any, aproximadament, es veu ara atrapat i acorralat. Quan sortia la persona, lligada de peus i mans per les seves pròpies reflexions , es posava al costat de la ciutadania amb cara de falsa humilitat. No serà que veu perillar el seu estatus tant aquí com allà? ...Em dóna la sensació que se li està acabant la “moma” i que el què pretén és guanyar adeptes i fer-se de nou un lloc dins la política catalana a qualsevol preu.
Durant l’entrevista va deixar clar que encara no dóna res per tancat en les negociacions amb l’Estat, però que cada vegada ho veu més difícil si tenim en compte les darreres actuacions del Govern popular envers les institucions del nostre país. Aquestes, segons el propi Duran, amaguen la voluntat d’humiliar al poble de Catalunya des de la sentència de l’Estatut i les famoses retallades. I, per tant, considera al Govern Espanyol com una “fàbrica” d’independentistes des d’aleshores. Perles com “ Castella mai ha entès Catalunya” i “ Espanya fa segles que no té solució” han estat utilitzades per ell com a bàlsam o pal·liatiu per “no acceptar el paper de dolent” que li hem assignat aquí...És una visió personal, però no me’l crec, Sr. Duran ! Perquè quan vostè puja a l’avió, altrament dit, quan fa ús del Pont Aeri en direcció a la “meseta” canvia radicalment de discurs i, allà, es desmarca clarament dels seus socis de coalició i de govern. La seva credibilitat deixa molt que desitjar, però si el seu tarannà s’ha tornat més nostrat, es potser perquè, com a UNIONISTA que és, ara li veu les orelles al llop.
Aquest llop, Sr. Duran, som nosaltres, la majoria del poble de Catalunya , a qui vostè veu només com “una il·lusió que no es pot combatre amb arguments”... Miri, la societat catalana ha tingut de sempre un sentiment que la fa única, potser no era tant conegut, tant majoritari, tant “mediàtic”, però hi era...Amb el pas del temps i per circumstàncies de tots sabudes aquesta massa social ha acabat convertint-se amb majoria. I, si alguna cosa no es pot negar, és que tenim molts més coneixements polítics, socials i econòmics que molts ciutadans d’arreu...SOM UNA SOCIETAT MADURA. El què hem après aquests darrers anys no és discutible, per tant, no ens menystingui. I és més, sap perquè no es pot combatre aquesta il·lusió amb arguments? Doncs ben senzill, perquè no en té. No en tenen ni vostè ni ningú! Els arguments ara els tenim nosaltres i el famós “carregar-nos de raons” ja ha arribat al seu punt àlgid.
Escoltant les seves paraules intencionadament conciliadores només per interès propi, em puc fer la idea del què pretén...seguir “marejant la perdiu” per vendre’s al millor postor. Unes paraules disfressades d’humilitat, que no aporten res de nou, grises, fosques i que amaguen la impotència de veure com ha caigut de la palestra. M’ha indignat el seu cinisme! Sovint ho fa, però en el punt que estem ara, no pot tractar-nos com ases mogudes pel miratge d’una pastanaga que no atenen a raons.
Per vostè el temps no és un problema, d’acord, però per la majoria de ciutadans sí i si encara creu que “ som a temps d’entendre’ns amb Espanya” és perquè alguna cosa li hauran promès per fer aquest paper tant descafeïnat . No hi ha entesa possible, ni tercera via, ni res de res...El camí està trillat i nosaltres no ens farem enrere.
Per acabar, si vostè vol posar-se al servei del país deixi de fer el ridícul, arremangui’s la camisa , posis al costat del seu President i deixi de parlar de frustracions futures des de l’ambigüitat. I si aquesta opció no li resulta rendible, deixi la política i dediquis a passejar per aquests móns de Déu amb la boca tancada...I una darrera cosa, la majoria dels seus militants, li agrairan.
“La foscor ens envolta a tots, però mentre el savi ensopega amb alguna paret, l’ignorant roman tranquil en el centre de l’estada” (Anatole France, escriptor francès)
Durant l’entrevista va deixar clar que encara no dóna res per tancat en les negociacions amb l’Estat, però que cada vegada ho veu més difícil si tenim en compte les darreres actuacions del Govern popular envers les institucions del nostre país. Aquestes, segons el propi Duran, amaguen la voluntat d’humiliar al poble de Catalunya des de la sentència de l’Estatut i les famoses retallades. I, per tant, considera al Govern Espanyol com una “fàbrica” d’independentistes des d’aleshores. Perles com “ Castella mai ha entès Catalunya” i “ Espanya fa segles que no té solució” han estat utilitzades per ell com a bàlsam o pal·liatiu per “no acceptar el paper de dolent” que li hem assignat aquí...És una visió personal, però no me’l crec, Sr. Duran ! Perquè quan vostè puja a l’avió, altrament dit, quan fa ús del Pont Aeri en direcció a la “meseta” canvia radicalment de discurs i, allà, es desmarca clarament dels seus socis de coalició i de govern. La seva credibilitat deixa molt que desitjar, però si el seu tarannà s’ha tornat més nostrat, es potser perquè, com a UNIONISTA que és, ara li veu les orelles al llop.
Aquest llop, Sr. Duran, som nosaltres, la majoria del poble de Catalunya , a qui vostè veu només com “una il·lusió que no es pot combatre amb arguments”... Miri, la societat catalana ha tingut de sempre un sentiment que la fa única, potser no era tant conegut, tant majoritari, tant “mediàtic”, però hi era...Amb el pas del temps i per circumstàncies de tots sabudes aquesta massa social ha acabat convertint-se amb majoria. I, si alguna cosa no es pot negar, és que tenim molts més coneixements polítics, socials i econòmics que molts ciutadans d’arreu...SOM UNA SOCIETAT MADURA. El què hem après aquests darrers anys no és discutible, per tant, no ens menystingui. I és més, sap perquè no es pot combatre aquesta il·lusió amb arguments? Doncs ben senzill, perquè no en té. No en tenen ni vostè ni ningú! Els arguments ara els tenim nosaltres i el famós “carregar-nos de raons” ja ha arribat al seu punt àlgid.
Escoltant les seves paraules intencionadament conciliadores només per interès propi, em puc fer la idea del què pretén...seguir “marejant la perdiu” per vendre’s al millor postor. Unes paraules disfressades d’humilitat, que no aporten res de nou, grises, fosques i que amaguen la impotència de veure com ha caigut de la palestra. M’ha indignat el seu cinisme! Sovint ho fa, però en el punt que estem ara, no pot tractar-nos com ases mogudes pel miratge d’una pastanaga que no atenen a raons.
Per vostè el temps no és un problema, d’acord, però per la majoria de ciutadans sí i si encara creu que “ som a temps d’entendre’ns amb Espanya” és perquè alguna cosa li hauran promès per fer aquest paper tant descafeïnat . No hi ha entesa possible, ni tercera via, ni res de res...El camí està trillat i nosaltres no ens farem enrere.
Per acabar, si vostè vol posar-se al servei del país deixi de fer el ridícul, arremangui’s la camisa , posis al costat del seu President i deixi de parlar de frustracions futures des de l’ambigüitat. I si aquesta opció no li resulta rendible, deixi la política i dediquis a passejar per aquests móns de Déu amb la boca tancada...I una darrera cosa, la majoria dels seus militants, li agrairan.
“La foscor ens envolta a tots, però mentre el savi ensopega amb alguna paret, l’ignorant roman tranquil en el centre de l’estada” (Anatole France, escriptor francès)
