Bona tarda i bon dijous internautes. Segons explica un vell proverbi irlandès 'Déu va crear el temps però l'home va crear la pressa'. I som molts els que com deia el meu amic Heribert Barrera "Tenim pressa, molta pressa", però es veu que no tothom té la mateixa urgència per fer pas més vers la independència. Si més no, això és el que es desprèn de l'entrevista que Catalunya Informació feia a la vicepresidenta, Joana Ortega.
El cert és que no sé ben bé per quins set sous la també consellera de Governació va explicar que la consulta no podrà ser convocada abans de la tardor de l'any que ve, ja que el tècnics del seu departament argumenten problemes de logística, tot i haver tingut temps suficient per aquesta contingència. Què suposa aquest fet? Doncs que es faria força dies després de l'Onze de Setembre i del referèndum independentista escocès que tindrà lloc el 18 de setembre. Això significa que malgrat les comparacions són odioses, sempre pot arribar a influir-nos el resultat del que votin els descendents de William Wallace, ja que a falta de menys d'un any sembla que les enquestes dónen com a guanyadora la causa unionista. Això, malgrat des del govern espanyol sempre hagin marcat les distàncies entre Catalunya i Escòcia, seria aprofitat en gran manera per refregar-nos el que han volgut ciutadans europeus que en un primer moment estaren ofuscats, però que finalment entraren en raó.
El cert és que no sé ben bé per quins set sous la també consellera de Governació va explicar que la consulta no podrà ser convocada abans de la tardor de l'any que ve, ja que el tècnics del seu departament argumenten problemes de logística, tot i haver tingut temps suficient per aquesta contingència. Què suposa aquest fet? Doncs que es faria força dies després de l'Onze de Setembre i del referèndum independentista escocès que tindrà lloc el 18 de setembre. Això significa que malgrat les comparacions són odioses, sempre pot arribar a influir-nos el resultat del que votin els descendents de William Wallace, ja que a falta de menys d'un any sembla que les enquestes dónen com a guanyadora la causa unionista. Això, malgrat des del govern espanyol sempre hagin marcat les distàncies entre Catalunya i Escòcia, seria aprofitat en gran manera per refregar-nos el que han volgut ciutadans europeus que en un primer moment estaren ofuscats, però que finalment entraren en raó.
I al marge de qüestions tècniques, hi ha un important malestar a les files republicanes d'Oriol Junqueras, ja que les paraules d'Ortega no van sentar precisament bé perquè trencaven l'acord entre ERC i CiU per fer la convocatòria la primera quinzena del proper setembre. Aquest matí, Francesc Homs tranquil·litzava els seus socis parlamentaris dient que encara no està clar si la consulta es podrà fer al setembre. Si a aquesta incertesa sobre la data hi afegim la claredat amb que Artur Mas es pronunciava en seu parlamentària sobre la necessitat de fer una sola pregunta amb només dues respostes, ja tenim un nou sidral servit.
En el terreny de la dimensió desconeguda hem de fer referència a la informació que publica el diari El País, en que s'analitza la darrera enquesta del CIS. En ella destaca que malgrat tots els escàndols haguts i per haver, la infinitat de retallades i els milions d'aturats, els espanyols tornarien a votar sense dubtar-ho l'actual partit governant. En canvi, la paradoxa la trobem en el primer partit de l'oposició que passaria a veure augmentada la diferència entre el PP i el PSOE. Així, si avui tinguessim eleccions general, els conservadors obtindrien fins el 34% dels vots, mentre que els socialistes només aconseguirien el 28,6%. Entre els polítics més valorats trobem Rosa Díez, gran impulsora i defensora del fet diferencial espanyol; i a l'altre cantó, el dels polítics menys estimats, trobem el ministre d' In-Cultura, José Ignacio Wert.
Conclusió? Que gran part de la ciutadania dels altres límits són seguidors de la La filosofía derrotista de "cuanto peor, mejor".
Acabem La Mossegada d'avui fent referència a dues perles. La primera ens la brinda el diari El Mundo, que explica les darreres investigacions de Tom Reiss, un periodista nord-americà que ha guanyat el premi Pulitzer de Biografia parlant del protagonista del Comte de Montecristo. Segons una exhaustiva recerca, l'autor ha descobert que Edmundo Dantés estigué basat en el pare de l'escriptor francès Alexandre Dumas, autor de la famosa novel·la sobre la venjança d'un aristòcrata per recuperar el seu patrimoni i honor. D'aquesta manera, Reiss revela que el progenitor de Dumas no només era d'origen noble sinó que a més era negre, fruit de la relació del seu pare amb una esclava. Ja ho veieu com la realitat sovint supera la ficció.
L'altra perla anecdòtica ens arriba de la ciutat californiana de Los Angeles, ja que la polícia ha aconseguit trobar una moto robada, tornant doblement l'alegria a un ciutadà de 72 anys. Doble perquè no tan sols s'ha revaloritzat passant a valer 9.000 dòlars sinó també perquè feia 46 anys que li havien manllevat la seva Triumph Tiger 100.
I és que com deia un vell rocker 'Només un motorista sap perquè els gossos treuen el cap per la finestra del cotxe'.
