Bona tarda i bon dijous internautes. 'El veritable misteri del món és el visible, no l'invisible'. Aquestes paraules del famòs escriptor i dramaturg irlandès Oscar Wilde reflecteixen molt bé el dubte gairebé metafísic que el president del govern espanyol feia públic a La Moncloa mentre compareixia en roda de premsa amb el president francès, François Hollande. A preguntes dels periodistes sobre el referèndum a Escòcia, Rajoy seguint la línia habitual, però aquest cop sense plasma pel mig, va llegir la resposta en clau de futur incert per aquells territoris que optin per la secessió dels respectius estats al haver d'abandonar la Unió Europea. I tot això mentre el seu homòleg francès evitava entrar en polèmica tirant pilotes fora, com la majoria de dirigents europeus que s'escuden en que aquest és un assumpte estrictament intern d'Espanya.
El camí cap allò desconegut a que es referia el cap de l'executiu espanyol no ens hauria de tirar enrere, sinó tot el contrari, ja que de ben segur aquest futur incert probablement serà molt més prometedor que el trist passat i l'empobridor present. I és que com diu un clàssic 'la vida no és un problema per ser resolt, sinó un misteri per ser viscut'. En certa manera, la resposta que Artur Mas feia des de l'Índia anava en aquest sentit, ja que el president Rajoy estaria admetent la possibilitat d'una Catalunya independent.
Precisament aquest matí començavem a veure certa llum al final del túnel, si més no després d'escoltar Jordi Turull en una entrevista a Catalunya Ràdio. El portaveu del grup parlamentario de CiU ha assenyalat que la data i la pregunta de la consulta s'anunciarà entre el 17 i el 20 de desembre. A més, Turull ha volgut deixar clar que la pregunta serà el màxim inclusiva possible i a la vegada molt clara, descartant una tercera via que el govern espanyol no té cap intenció d'ofertar.
Malgrat el desconcert per les divergències existents entre els partits favorables al dret a decidir, a ningú se li escapa que seria no només un desastre que les forces polítiques no es posessin d'acord, sinó que el 80 per cent de la ciutadania s'ho prendria com una traïció i una presa de pèl. Especialment, perquè han hagut de passar 300 anys i dues movilitzacions de gairebé 2 milions de persones perquè els nostres representants es posessin les piles per canviar l'status quo que ens manté fagocitats.
Parlant de preses de pèl, us recomano llegir l'editorial que Salvador Cot ha escrit al Nació Digital parlant del nou membre de la Real Acadèmia de Ciències
Morals i Polítiques d’Espanya. Rodolfo Martín Villa, un home amb passat gris, per no dir negre, que ahir destacava en el discurs de presa de possessió que abans de la Constitució ja existien drets civils. En un país normal semblaria una paradoxa que un exmembre actiu del franquisme i presumpte responsable polític de la mort de 5 treballadors a Vitòria el 1976, fos nomenat membre d'una institució que pregona la Moral. Però es clar, no oblidem que Spain is different, i com la de certes senyores la d'aquest personatge és igual o més distreta.
En el camp de les perles el Huffington Post
ens parla d'un fenòmen interessant que té com a protagonista la
companyia Coca-Cola, la qual fa uns mesos que ha iniciat una campanya per potenciar les llaunes d'aquest famós refresc. Des que els creatius de la marca van decidir posar nom a les llaunes, la venda d'aquestes ha augmentat fins a un 13%. Segons els publicistes, aquest èxit es deu a l'efecte emocional que provoca en els consumidors, al sentir-se protagonistes comprant un producte amb el seu propi nom. Llàstima que els catalans no poguem gaudir d'aquesta emoció ja que tampoc en aquesta ocasió la multinacional nord-americana ha estat sensible amb els 10 milions de persones que parlen la llengua de Pompeu Fabra.
La segona perla ens trasllada als Estats Units, perquè Brian Wilson ha sorprès els aficionats del beisbol professional després de rebutjar una sucosa oferta dels New York Yankees. El jugador que es caracteritza per tenir un caràcter força especial ha declinat acceptar fins a 13 milions de dòlars per una diferència insalvable, no voler afaitar-se la barba.
Ja ho veieu internautes hi ha persones amb principis barbuts, si més no ens ho recorda un extracte d'un dels articles d'Alejandro Jodorowsky: 'Un filòsof que no podia caminar perquè trepitjava la seva barba, va optar per tallar-se els peus'.
