Bona tarda i bon divendres internautes. 'La gent no busca raons per fer el que vol fer, busca excuses', si més no això és el que deixava escrit el novel·lista i dramaturg britànic William Somerset Maugham. I és que en el context que estem on la ciutadania fa temps que exigeix claredat als polítics, deixant de banda les mitges tintes, el PSC s'ha desmarcat definitivament del dret a decidir. Però es clar, no deixa de ser lleig trobar-se al mateix bàndol de PP i C's, i és per això que s'han tret del barret una campanya centrada en divulgar la via federalista. En aquest sentit, el partit dels socialistes organitzarà 500 actes al llarg del Principat per intentar explicar l'inexplicable, un projecte polític que a diferència d'altres només coneixem que vol reformar la constitució, sense saber ben bé en quins punts. Una pedagogia interessant aquesta de vendre un fum virtual que em temo pugui acabar novament al mateix calaix oblidat del qual sortí. De tota manera no deixa de ser curiosament covarda aquesta amnèsia tutelada pel residents del carrer Ferraz de Madrid, on Rubalcaba marca el camí de l'encara líder del PSC, i aquest acota el cap prometent que no farà més dolenteries.
I mentre Navarro es mostra pletòric pels copets a l'esquena que va rebre dels companys socialistes espanyols, la líder del PSOE andalús, Susana Díaz afirma que és una llàstima que no s'entengui el gran esforç que estan fent els socialistes catalans. Poc coneix l'actual presidenta de la Junta la realitat catalana, perquè s'adonaria que a diferència del que pensa, els catalan entenem més que bé el paperot que fa el PSC, incomplint el programa electoral i deixant a l'estacada el 80 per cent dels ciutadans de Catalunya que exigeixen poder decidir.
Com dèiem, aquesta nova maniobra de distracció dels progressistes del carrer nicaragua l'ha captat perfectament José Rodríguez, un militant del PSC que ha ideat l'Observatori de Ciberpolítica, conegut també com l'excusòmetre de la consulta. Una aplicació divertida amb la que el seu inventor carrega contra totes i cadascuna de les excuses que s'ha anat inventant la direcció d'aquesta formació.
Veurem quins seran els pretextos que donaran els amics socialistes si es compleixen les previsions que ha fet públiques aquest matí el CEO. No us avorrir amb denses xifres comparatives dels partits, perquè no hi ha canvis significatius respecte a les que han anat apareixent els darrers mesos, però sí que incidirem en una dada important: el 54,7% dels enquestats votarien sí a la independència i el 22,1% ho farien en contra. Tal com explica Vilaweb, l'independentisme es consolida i augmenta davant les altres opcions. Els partidaris de la tercera via (UDC i PSC) assolirien un 21,3% i els autonomistes tan sols el 18,6%. Per tant, es demostra i desmenteix que el suflé independentista no baixa sinó que resisteix i millora.
En un altre àmbit de consideracions, El Confidencial publica alguns dels suposats plans que el govern català tindria per reforçar les estructures d'Estat. El rotatiu s'escandalitza a l'explicar que Artur Mas estaria dissenyant un CNI català, que comptaria a la fase final amb 306 espies i es finançarien a través d'una partida de 30 milions d'euros. No sabem ben bé quina credibilitat donar a aquesta informació, però tampoc es per posar-se les mans al cap, ja que tots els estats, el Vaticà inclòs, tenen serveis d'intel·ligència i en el seu defecte sempre trobaran el Método 3 de torn.
Les perles d'aquesta darrera Mossegada de la setmana ens traslladen cap a realitats més curisoses. Al Huffington Post llegim que Espanya s'ha convertit esl darrers anys en el 7è país europeu que més consum té d'antidepressius. El diari explica que la crisi ha fet que milions d'espanyols consumeixin cada vegada més aquest tipus de fàrmacs, el doble del que es consumia fa 10 anys. Tenint en compte el panorama de qui hi ha a La Moncloa i els casos de corrupció generalitzada no és d'estanyar que la gent acabi deprimint-se.
La següent notícia és un xic més divertida, tot i que no ens estranyaria que a Helena Barrett, no li'n sembli massa. Segons revela el diari anglès Daily Mail aquesta britànica de 38 anys va decidir fer un pensament i passar pel quiròfan per reduir pes. Tot i que en un principi l'operació va anar bé, al haver perdut 60 quilos, la nostra protagonista descobrí que després d'haver-se tret un bon pes de sobre, ara en tenia un nou maldecap. El problema en forma de pelleringa ha provocat que molta gent li pregunti si s'ha fet un canvi de sexe. Una qüestió lògica si tenim en compte el paquet que li ha quedat en l'entrecuix, fruit de la carn que li sobrava.
En fi internautes, no val a badar o tal com deia Nicolau Maquiavel: 'Pocs veuen el que som, però tots veuen el que aparentem'.
