Bona tarda i bon dilluns internautes. El poeta xilè Pablo Neruda va escriure refereint-se a la llibertat: 'Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera'. Aquesta metàfora que descriu perfectament com el poder sempre mira de coartar la llibertat, fou una de les idees que planaren en la conferència que ahir el president de la Generalitat va fer davant un nombrós auditori a la Universitat de Tel Aviv. Artur Mas, que des de fa uns dies és de visita a Israel, no només parlà del puntal que suposa la investigació científica per Israel i Catalunya, sinó que a demanda dels assistents també intentà ser pedagògic explicant el procés català. Tot i no usar les paraules de Neruda sí que va deixar ben clar que Catalunya és un poble que vol volar alt, encara que alguns li volen tallar les ales. Mentre l'ambaixador espanyol s'agafà el símil amb certa contrarietat, dissimulada diplomàticament, els assistents seguiren preguntant sobre el dret a decidir o la via catalana entre altres qüestions. En aquest sentit, el diari Yedioth Ahronoth, un dels de major tirada publicà una entrevista al mandatari català, en la qual destacà l'interès del nostre país pel model d'innovació israelià i feu evident la necessitat de trobar aliats internacionals perquè Catalunya esdevingui un referent per la resta de països. Com ja vàrem comentar i tal com explica la crònica de Vilaweb, Artur Mas que va acompanyat del conseller d'Economia Andreu Mas-Colell, no només s'està dedicant a difondre el projecte català, sinó que al marge de signar diversos convenis en el camp de la ciència i la innovació també per cerca suport financer a l'exterior per assegurar la solvència en cas d'assolir la independència.
A uns quants milers de quilòmetres, Unió Democràtica celebrava unes jornades ideològiques, en les quals el líder democristià torna qüestionar el full de ruta seguit pel seu soci convergent i pels republicans de Junqueras. Segons Duran, "mai intercanviarà el patiment de les persones pel progrés nacional". Com sempre el líder d'Unió posant cullerada i ajudant a la causa, unionista es clar, perquè bona part dels catalans que hem anat sortit en les manifestacions diverses sempre hem tingut molt clar que els avenços nacionals portaran sens dubte el progrés social i econòmic. Això però, no és nou en el tradicional discurs del polític, però si què resultà sorprenent les instruccions donades als militants exhortant-los a fer un gir cap a l'esquerra, ja que la idea preconcebuda de la ciutadania veient UDC com el partit de les èlits econòmiques no ajuda a guanyar vots. Interessant reflexió d'algú que un dia i només un, cridà en un miting 'Visca Catalunya lliure' i ara gairebé convida els seus companys a aixecar el puny.
Aquest cap de setmana també ha tingut el PSOE com a protagonista, ja que els socialistes debatien a la Conferència Política el programa a aplicar pels propers 10 anys. Poques idees sorgiren, ja que allà on s'esperava que hi hagués polèmica, finalment no sorgí, ja que Susana Díaz i Rubalcava pactaren posposar la discussió sobre les primàries per triar candidat a les Generals. L'espectacle mediàtic, més semblant a un Festival de Tom i Jerry que altra cosa, serví per donar copets a l'esquena de l'encara líder del PSC, Pere Navarro, el qual sortí profundament emocionat a l'escoltar que la resta dels socialistes necessitaven els catalans. Quan Rubalcava digué 'La pasión del PSOE por España reconstruirà la relación con Cataluña" a Navarro li queien gairebé les llàgrimes. Potser que alguns dirigents de tant en tant fessin un cop d'ull a les enquestes, perquè de moment els espanyols poca passió senten pels socialistes, ans el contrari ja que no paren de baixar en intenció de vot.
La jornada també tingué dues frases estel·lars de Don Alfredo, la primera dient que el PSOE entenia i respectava el PSC, suposo que per això els multes i critiquen cada vegada que voten en contra. I la segona dient que el PSOE ha tornat, com si fins ara haguessin estat de vacances.
Desengreixem tanta informació a través de les perles d'aquest dilluns. La primera ens la porta l'editorial Nuevo Inicio, pertanyent a l'Arquebisbat de Granada, que ha editat un bonic llibre que de ben segur alegrarà aquells masclistes que encara corren per aquests móns de déu. El títol és prou concís: "Cásate y sé sumisa", de la periodista i mare de família nombrosa Costanza Miriano, ferma candidata a ser membre de l'Opus Dei, si és que no ho és ja.
Al marge d'aquests principis retrògrads, la perla insòlita ens la serveix el diari 'Irish Times', el qual explica la demanda de Jian Feng, un home que ha decidit portar als tribunals la seva don per haver tingut fills lletjos. Segons al·lega el marit, la bellesa distreta dels seus hereus té l'origen en la mare, ja que abans de casar-se va operar-se per canviar notablement el seu aspecte. L'home que ha guanyat el judici rebrà la gens lletja indemnització de 120.000 dòlars.
Desengreixem tanta informació a través de les perles d'aquest dilluns. La primera ens la porta l'editorial Nuevo Inicio, pertanyent a l'Arquebisbat de Granada, que ha editat un bonic llibre que de ben segur alegrarà aquells masclistes que encara corren per aquests móns de déu. El títol és prou concís: "Cásate y sé sumisa", de la periodista i mare de família nombrosa Costanza Miriano, ferma candidata a ser membre de l'Opus Dei, si és que no ho és ja.
Al marge d'aquests principis retrògrads, la perla insòlita ens la serveix el diari 'Irish Times', el qual explica la demanda de Jian Feng, un home que ha decidit portar als tribunals la seva don per haver tingut fills lletjos. Segons al·lega el marit, la bellesa distreta dels seus hereus té l'origen en la mare, ja que abans de casar-se va operar-se per canviar notablement el seu aspecte. L'home que ha guanyat el judici rebrà la gens lletja indemnització de 120.000 dòlars.
Com veieu internautes, en aquests temps moderns els secrets de família ja no els guarden els mossens sinó els cirurgians plàstics.
