Bona tarda i bon dilluns internautes. 'Amb certes persones val més ser traït que desconfiar'. Si més no això és el que pensava el filòsof alemany Arthur Schopenhauer. I ahir Pere Navarro, no va ser traït precisament, sinó que en el marc del consell nacional extraordinari del partit va sortir-ne plenament victoriós, al guanyar amb un 83,5 per cent de vots a favor davant del 13,27 dels crítics, que apostaven per demanar la transferència de l'article 150.2 de la constitució. D'aquesta manera, l'encara líder del PSC torna a demostrar que l'aparell del partit està amb ell, o si més no, amb la direcció del PSOE que fa temps que exigeix als companys catalans que deixin de reivindicar el dret a decidir i se centrin en un neofederalisme, que encara estan reinventant per dotar-lo de cert contingut. Tal com llegim a La Vanguardia la nova prova de foc per l'executiva de Navarro tindrà lloc el proper 4 de desembre quan el Parlament voti la moció del conegut article de la Carta Magna. Tot i no tenir-les totes, l'actual primer secretari confia que els diputats del sector crític acataran els resultats de la votació del diumenge, en que patiren una severa derrota.
En aquest sentit, el responsable d'Acció Política, Antonio Balmón tornava a insistir aquest matí a TV3 que al partit hi ha gent que massa soroll i sobren. En una línia semblant s'expressaven també el PSOE de Múrcia i de La Rioja exigint als crítics que abandonin la formació. I de fet, com ja hem comentat en alguna ocasió seria l'opció més lògica ja que l'essència catalana dels PSC fa temps que ha perdut pes, motiu pel qual les baixes del partit han estat una constant aquests darrers temps, entenent que és impossible defensar el país tenint tot l'aparell en contra. Per tant, aquesta agonia volent lluitar contra els gegants no deixa de ser lloable però del tot inefectiu, ja que el projecte socialista està més que esgotat, un fet que demostren des de fa temps les enquestes, però es clar, diguin el que diguin és dur no tenir garantit l'escó en unes properes eleccions. Així que la tant comentada fractura del partit, si es produeix, no passarà de ser un mer esquinç.
D'altra banda, aquest cap de setmana Mariano Rajoy es donava un bany de masses en la clausura del congrés de Noves Generacions del PP. El president del govern aprofità per carregar novament contra aquells que segons ell es dediquen a jugar amb la sobirania espanyola. El que resulta preocupant és que a dia d'avui, des dels altres límits encara continuen pensant que això nostre és un simple joc que no passarà de simple febrada d'estiu. Així ho advertit aquest mateix matí el conseller d'Economia Andreu Mas-Colell en una conferència al Fòrum Europa de la capital espanyola, afirmant que si no és aquesta generació serà la propera la que aconsegueixi que Catalunya tingui un estat propi.
Però Rajoy no va centrar-se únicament en el "joc català" i davant dels cadells populars va voler vendre les excel·lències de la seva obra de govern. No ens estranya que a Can PP estiguin tan satisfets d'un balanç clarament positiu: increment del nombre de milionaris, amnistia fiscal, rebaixes en les prestacions de l'atur, copagament, rescat bancari, absolucions judicials, recentralització, reforma educativa, i així podríem seguir.
El que no s'atura per res del món és Josep Antoni Duran i Lleida, que continua reivindicant-se dia sí i dia també, per criticar la il·lusió d'aquells que defensem i creiem en la independència. En aquesta ocasió el Periódico ha estat el mitja triat per concedir una entrevista, deixant clarament el punt de vista antiindependentista revelant que 'al pas que anem, el procés acabarà malament'. Un extrem aquest que no deixa de tranquilitzar-nos, ja que sí per ell va malament vol dir que per la majoria dels que apostem per l'estat propi anirà bé. El líder d'UDC no ha volgut deixar passar l'ocasió de parlar de Junqueras, després que aquest no descartés proposar una aturada de l'economia catalana. Duran no tant sols ha tret la bilis amb el president republicà sinó que ha carregat contra l'actual ERC dient que és exactament la mateixa que va colapsar Catalunya amb el Tripartit.
En el terreny de les perles destaquem la bona vista dels membres del del Ku Klux Klan, els quals van veure-se-les "negres" per sortir cames ajudeu-me després de fer campanya reivindicant la supremacia blanca a la ciutat de New
Smyrna Beachuna (Florida), població de la qual és majoritàriament de color, negre.
La segona perla té com a protagonista un nen de cinc anys anomenat Anthony Russo, tot un prodigi que deixarà a més d'un parat. I és que ja s'ha convertit en llegenda al córrer 21 quilòmetres de la mitja marató de Trenton (New Jersey) en només 2 hores i 22 minuts, superant a més d'un adult que també hi participava. Els pares però ja han rebut nombroses crítiques per obligar l'infant a realitzar entrenaments tant durs. Veurem si al final acaba escapant-se i no qualsevol agafa aquest nano.
