Bona tarda i bon dimarts internautes. Deia l'escriptor txec Franz Kafka que 'Viure és desviar incessantment. De tal manera ens desviem, que la confusió ens impedeix saber de què ens estem desviant.' Aquesta frase resumeix perfectament l'estat d'alguns polítics del nostre petit país que enlloc de fer una pregunta normal per la independència, s'estimen més alimentar el caos i el desconcert insinuant enunciats que poc o gens tenen a veure amb el que realment importa a la ciutadania. Un fet que ens hauria de fer reflexionar sobre si realment alguns polítics confonen el que volen ells amb allò que realment vol la gent. Aquest extrem ja l'ha posat de manifest la formació d'Oriol Junqueras que ahir condicionava el seu suport als pressupostos depenent de si la qüestió inclou el terme independent. De la mateixa manera ho ha fet aquest matí a TV3 la presidenta de l'ANC,Carme Forcadell, que seria un frau que no es preguntés per la INDEPENDÈNCIA. Tal és el grau d'incertesa sobre el tema que ambdues organitzacions han demanat reunir-se amb el president de la Generalitat per parlar-ne.
No deixa de ser simptomàtic que en un moment clau de la nostra història, la classe dirigent es dediqui a buscar subterfugis sota l'excusa de trobar la fòrmula màgica, inclusiva i clara, per tal de preguntar sobre la independència sense esmentar-la. No sé ben bé si forma part del caràcter català això de ser pocs i mal avinguts, fent capelletes quan més que mai hauríem d'estar units per donar un cop de puny sobre la taula i deixar-nos de romanços i ziga-zagues, que no fan més que divertir als unionistes més recalcitrans.
Tot i que en tota negociació totes les parts han de cedir una mica, el que hem de recordar és que gairebé dos milions de persones s'han manifestat en vàries ocasions emplaçant els polítics a trobar una solució i no pas a engruixir el problema. El mandat del carrer fou prou inclusiu i clar i això és el que no han de perdre de vista els nostres representants, ja que a dia d'avui encara ho són gràcies als electors.
Si fa un moment parlàvem de frau, val la pensa fer esment de l'arxivament que l'Audiència de Barcelona va fer ahir del cas d'espionatge Método 3. Segons el tribunal, la investigació ja no tenia sentit després de l'acord a que arribaren la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho i els responsables de l'agència de detectius. D'aquesta manera, un dels majors escàndols polítics quedaran en un no res, salvaguardant els secrets i tapant les vergonyes d'uns quants partits. Com veieu, contribuint a millorar la confiança de la classe política amb la ciutadania fent gala d'una transparència força opaca.
D'altra banda, sensacional el do de l'oportunitat del president del govern espanyol avui a Sud-Àfrica. Mariano Rajoy ha volgut lloar la figura del desaparegut Nelson Mandela, comparant-lo malèvolament amb el procès català. Segons el president, el líder sud-africà fou un exemple a seguir ja que aconseguí unir tot un país. Llàstima que aquest paral·lelisme de Rajoy no fes referència a l'opressió que hagueren de patir la majoria dels compatriotes de Mandela per la manca de llibertat i democràcia d'un govern que no acceptava canvis en les regles del joc, constitució inclosa.
En el camp de les perles d'aquest segon dia de la setmana, començarem parlant d'un estrany robatori a una de les viles turístiques més importants del Tarragonés. El cas és que Salou s'ha vist sorpresa pel furt d'una tanca publicitària que es trobava a l'entrada del municipi, tot just una setmana després de ser instal·lada. L'objecte de tal fet no era precisament cap cartell de roba interior, sinó quelcom més provocador, un anunci del PP que deia "Si no conoces Salou, no conoces España". Els lladres foren tan apassionats que no només s'emportaren el cartell sinó tota l'estructura de la tanca publicitària.
Igual o més apassionats foren els responsables de seguretat d'una discoteca d'Anglaterra que organitzava un campionat de dards. La competició es desenvolupava normalment fins que centenars d'assistents van començar a increpar Nathan Grindal tal com es veu en aquest vídeo. L'home de 34 anys, fou convidat a abandonar l'establiment pels aldarulls causats a pel seu aspecte místic. L'únic pecat comès per aquest pobre mortal fou ser el viu retrat de la clàssica imatge de Jesús de Natzaret.
No deixa de ser simptomàtic que en un moment clau de la nostra història, la classe dirigent es dediqui a buscar subterfugis sota l'excusa de trobar la fòrmula màgica, inclusiva i clara, per tal de preguntar sobre la independència sense esmentar-la. No sé ben bé si forma part del caràcter català això de ser pocs i mal avinguts, fent capelletes quan més que mai hauríem d'estar units per donar un cop de puny sobre la taula i deixar-nos de romanços i ziga-zagues, que no fan més que divertir als unionistes més recalcitrans.
Tot i que en tota negociació totes les parts han de cedir una mica, el que hem de recordar és que gairebé dos milions de persones s'han manifestat en vàries ocasions emplaçant els polítics a trobar una solució i no pas a engruixir el problema. El mandat del carrer fou prou inclusiu i clar i això és el que no han de perdre de vista els nostres representants, ja que a dia d'avui encara ho són gràcies als electors.
Si fa un moment parlàvem de frau, val la pensa fer esment de l'arxivament que l'Audiència de Barcelona va fer ahir del cas d'espionatge Método 3. Segons el tribunal, la investigació ja no tenia sentit després de l'acord a que arribaren la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho i els responsables de l'agència de detectius. D'aquesta manera, un dels majors escàndols polítics quedaran en un no res, salvaguardant els secrets i tapant les vergonyes d'uns quants partits. Com veieu, contribuint a millorar la confiança de la classe política amb la ciutadania fent gala d'una transparència força opaca.
D'altra banda, sensacional el do de l'oportunitat del president del govern espanyol avui a Sud-Àfrica. Mariano Rajoy ha volgut lloar la figura del desaparegut Nelson Mandela, comparant-lo malèvolament amb el procès català. Segons el president, el líder sud-africà fou un exemple a seguir ja que aconseguí unir tot un país. Llàstima que aquest paral·lelisme de Rajoy no fes referència a l'opressió que hagueren de patir la majoria dels compatriotes de Mandela per la manca de llibertat i democràcia d'un govern que no acceptava canvis en les regles del joc, constitució inclosa.
En el camp de les perles d'aquest segon dia de la setmana, començarem parlant d'un estrany robatori a una de les viles turístiques més importants del Tarragonés. El cas és que Salou s'ha vist sorpresa pel furt d'una tanca publicitària que es trobava a l'entrada del municipi, tot just una setmana després de ser instal·lada. L'objecte de tal fet no era precisament cap cartell de roba interior, sinó quelcom més provocador, un anunci del PP que deia "Si no conoces Salou, no conoces España". Els lladres foren tan apassionats que no només s'emportaren el cartell sinó tota l'estructura de la tanca publicitària.
Igual o més apassionats foren els responsables de seguretat d'una discoteca d'Anglaterra que organitzava un campionat de dards. La competició es desenvolupava normalment fins que centenars d'assistents van començar a increpar Nathan Grindal tal com es veu en aquest vídeo. L'home de 34 anys, fou convidat a abandonar l'establiment pels aldarulls causats a pel seu aspecte místic. L'únic pecat comès per aquest pobre mortal fou ser el viu retrat de la clàssica imatge de Jesús de Natzaret.
