Bona tarda i bon dijous internautes. 'Una il·lusió eterna, o almenys que reneix sovint en l'ànima humana, està molt a prop de ser una realitat.' L'escriptor francès André Maurois es referia d'aquesta manera a aquest sentiment que molts catalans han tornat a viure com a propi després que d'una inesperada compareixença del president convoqués d'urgència els mitjans de comunicació. Finalment, allò que molts ja començaven a tèmer no s'ha produït i Artur Mas, acompanyat dels líders de les formacions (CiU,ERC, ICV-EUiA i la CUP) que recolzen el dret a decidir, ha anunciat l'acord sobre la data i la pregunta de la consulta, tal com recull el Nació Digital.
Diuen que mai plou a gust de tothom i no podia ser d'altra manera. La pregunta que ha agafat a molts amb el pas canviat, presumptament es realitzarà el 9 de novembre del 2014. No ha estat la que la majoria esperàvem, perquè lluny de ser única, al final han acordat que tingués varies respostes. 'Vol vostè que
Catalunya sigui un Estat?' Si la resposta és afirmativa, caldrà respondre 'Vol que sigui un Estat independent?' La legalitat que se seguirà per fer possible el referèndum serà demanant la transferència de l'article 150.2.
De moment es tanquen incògnites, però se n'obren de noves, perquè el més probable és que el govern espanyol continuï sense moure fitxa i esperi fins a l'últim moment per presentar un recurs d'inconstitucionalitat que invalidi qualsevol tipus de consulta que afecti la seva sobirania nacional. Algunes de les reaccions que han anant sorgint al llarg de les darreres hores així ho demostren. El president del Congrés, Jesús Posada, així com els ministres de Justícia i d'Interior, i el líder del PSOE ja han anunciat que la consulta no es durà a terme i serà irrealitzable.
Aleshores, si tot aquest serial no serveix per res si no per acontentar la galeria, no és una pèrdua de temps? Podria semblar-ho, però mai cap país ha aconseguit la independència perquè li ho hagin permès. De fet, l'acord d'avui no només ha servit per tornar a recordar que som un país ben viu, sinó també per fer-ho palès a la premsa internacional, tal com llegim a Vilaweb.
Altres dubtes que sorgeixen és si els partits acataran la decisió negativa de govern i Tribunal Constitucional, tancant la paradeta o bé tiraran pel dret i optaran per la convocatòria d'unes eleccions en clau plebiscitàries. Tindrem coalició de partits per reclamar la independència? Defensarà CDC i UDC la mateixa postura? S'esperarà a esgotar la legislatura per fer-la?
Les perles d'avui ens brinden certa esperança. La primera la trobem en clau d'efemèride i ens situa al 9 de novembre de 1989, ja que en aquells data una de les estructures més famoses del planeta queia a Alemanya, trencant el mite que res és per sempre. Una lliçó que els nostres veïns s'haurien d'aplicar si encara es consideren un país democràtic.
D'altra banda, la segona perla ens trasllada a la Zarzuela perquè la Casa del Rei ha estrenat un web infantil per apropar la monarquia als nens. Molt malament han d'anar les coses si han hagut de tocar la fibra als infants oferint-los un portal amb continguts didàctics, jocs, retallables i dibuixos per acolorir. Com veieu, una manera subtil d'adoctrinar els més petits de casa, perquè quan siguin gran continuen sortint a saludar amb banderetes mentre la família esmentada mou diligentment la maneta.
En fí, queden molts capítols per acabar aquest culebrot nostrat i moltes mossegades per fer. Restarem atents, amatents i amb els ullals sempre a punt.
