Bona tarda i bon dimarts internautes. 'Crec en la determinació humana. Al llarg de la història s'ha comprovat que la voluntat humana és més poderosa que les armes.' Són paraules del Dalai Lama que ens ensenyen com la tenacitat, la constància i la tossuderia combinades són infal·libles quan formen part d'aquest imaginari col·lectiu anomenat poble. Aquest és en part el missatge que va voler deixar el president de la Generalitat al prop d'un milió de telespectadors de TV3 que ahir seguiren l'entrevista. A grans trets no digué res que ja no sabéssim, però sí que va revelar que votarà Sí-Sí a la consulta. Els periodistes que conduiren l'espai, Lídia Heredia i Carles Prats, foren més aviat tous a diferència de Mònica Terribas, Jaume Barberà o el mestre Cuní, que no els fa por mossegar. D'aquesta manera Artur Mas se senti com a casa, cosa que de fet ja hi era donat que tingué lloc al Palau de la Generalitat.
Al llarg de la conversa Mas va voler deixar clar que no estaven per la confrontació sinó pel diàleg amb l'executiu per negociar una consulta i afirmà que té intenció de demanar una reunió amb Mariano Rajoy. Recollint el guant, el president espanyol deia aquest matí als periodistes que té bona predisposició a reunir-se amb el líder català, però que ambdós tenen posicions inamobibles, que en altres paraules vol dir "vine si vols, però no en treuràs res".
Per tant, la consulta ara com ara és difícil que pugui celebrar-se i per això el president de la Generalitat no descartà que en aquest cas es plantejarà convocar eleccions plebiscitàries, potser abans que acabi la legislatura. Tot i així, el dirigent insistí en la idea d'arribar fins al final sempre que els partits que impulsen la consulta es siguin recolzats per la gent, quelcom que amb aquesta pressió ciutadana potser ajudaria a moure fitxa a aquells que ens neguen exercir la representació màxima de la democràcia que és el vot. Precisament per això, tal com informava La Vanguardia, el govern impulsarà la campanya internacional "Let us vote" (Deixa'ns votar) d'animar els governs europeus a pressionar Espanya perquè el poble català pugui decidir el seu futur a les urnes.
Com és sabut, no a tothom els agrada això d'exercir la democràcia i un dels exemples el trobem a la crònica del diari ARA, que explica que Alícia Sánchez-Camacho fa dies que manté converses amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per estudiar si impugnen els pressupostos del 2014 sota el pretext que tenen una partida destinada a organitzar una consulta "il·legal i anticonstitucional". Una mecanisme de pressió que en certa manera aniria també contra els interessos espanyols ja que provocaria l'incompliment del dèficit marcat per ells mateixos, però com que la intel·ligència i el seny brillen per l'absència en aquelles terres governamentals, mai se sap que poden arribar a maquinar.
I mentrestant, alguns continuen titllant-nos d'anticonstitucionals i nazis sense que passi res ni hi hagi ningú que els desautoritzi. L'últim ha estat el president de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, que ha desmentit l'odi d'Espanya vers Catalunya, i ha acusat el famòs simposi d'historiadors d'atac al més pur estil feixista, ja que el nacionalisme sempre ha anat lligat a aquesta ideologia. El pitjor de tot és que amb comparacions com aquestes la comunitat internacional no faci un toc d'atenció a les autoritats espanyoles, que no només no les rebutgen sinó que en molts casos les aplaudeixen i comparteixen.
I mentrestant, alguns continuen titllant-nos d'anticonstitucionals i nazis sense que passi res ni hi hagi ningú que els desautoritzi. L'últim ha estat el president de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, que ha desmentit l'odi d'Espanya vers Catalunya, i ha acusat el famòs simposi d'historiadors d'atac al més pur estil feixista, ja que el nacionalisme sempre ha anat lligat a aquesta ideologia. El pitjor de tot és que amb comparacions com aquestes la comunitat internacional no faci un toc d'atenció a les autoritats espanyoles, que no només no les rebutgen sinó que en molts casos les aplaudeixen i comparteixen.
La primera perla ens la porta l'agència EUROPA PRESS i ens explicava el maldecap que suposà pel govern britànic un anunci publicat al seu web oficial en que cercava una agent secret, al més pur estil James Bond. Així, la feina prometia nombrosos al·licients com un sou d'entre 60.000 i 75.000 euros, més un extra per missió completada i la cirereta del pastís, llicència per matar. Finalment, resultà ser un frau donat que fou publicat per un hacker que aconseguí burlar el sistema. Llàstima, perquè més d'un extreballador de Método 3 ara ja s'havia fer il·lusions.
Sorprenent és la segona perla que llegim a El Periódico. Fins a 1.500 signatures ha aconseguit una família de la localitat malaguenya de San Luis de Sabinillas per demanar l'expulsió d'un peculiar rector que no acaba de congeniar amb els seus parroquians. Segons, sembla el capellà ha protagonitzat diversos episodis surrealistes com prohibir que es plori en els funerals, posar nadales en els enterraments o fins i tot assegurar en la missa per la mort d'una nena de 10 anys, que ell sabia que acabaria morint i se la menjarien els cucs.
Sorprenent és la segona perla que llegim a El Periódico. Fins a 1.500 signatures ha aconseguit una família de la localitat malaguenya de San Luis de Sabinillas per demanar l'expulsió d'un peculiar rector que no acaba de congeniar amb els seus parroquians. Segons, sembla el capellà ha protagonitzat diversos episodis surrealistes com prohibir que es plori en els funerals, posar nadales en els enterraments o fins i tot assegurar en la missa per la mort d'una nena de 10 anys, que ell sabia que acabaria morint i se la menjarien els cucs.
En fi internautes, com veieu els camins del Senyor són inescrutables i a vegades més bèsties que els films d'en Tarantino.
