Bona tarda i bon dimarts internautes. L'escriptor i poeta francès Jean de la Fontaine digué en una ocasió que 'Tots els cervells del món són impotents contra qualsevol estupidesa que estigui de moda.' I això és precisament el que ahir vàrem poder comprovar en l'entrevista que el president del govern espanyol concedia a una televisió amiga d'un amic "Planeta-ri". Tal com llegim a El Mundo, Mariano Rajoy ha tingut dies millors, no sé ben bé quins, però segur que sí. o no. El cert és que l'audiència tampoc fou l'esperada per la cadena ja que els espectadors, avesats al personatge preferiren optar per alternatives millors per tal de dormir més tranquils. Com era d'esperar, la majoria de temes quedaren com al principi, és a dir, amb la mateixa incògnita, ja que en l'únic que el cap de govern es mostrà segur fou en la assegurar la innocència de la infanta Cristina i en fer una defensa numantina de les posicions intransigents, afirmant que mentre ell sigui president "ni Catalunya serà independent, ni tampoc hi haurà consulta".
Aquesta mostra que s'adiu perfectament en la generació dels Ni-nis, deixa clar que hem de marxar del País de Nunca Jamás, si és que volem sobreviure a tanta estupidesa i tornar a respirar aire pur. De tota manera, no deixa de tenir certa gràcia que en aquest territori els Ni-nis tenen certes facilitats i avantatges per triomfar, gairebé com el somni americà d'aquell nen que comença a repartir diaris en bicicleta i acaba convertint-se en president. A Espanya la història és un xic diferent, perquè una tertuliana com Belén Esteban acaba publicant el llibre més venut i un "mindundi" com Rajoy és elegit president.
D'altra banda, interessant la notícia que llegim a El Periódico sobre les declaracions coincidents de les números dos de PP i PSOE respecte Catalunya. Dolores de Cospedal amb un somriure d'orella a orella es congratulava que els socialistes tinguessin ben clar el seu "NO com una casa" a la nostra independència. En aquest sentit, Elena Valenciano, vicesecretària general del PSOE no descartava que la seva formació participi en actes conjunts amb els populars per defensar la unitat d'Espanya. Resulta ben trist i penós que govern i oposició, que ben poques coincidències tenen, tinguin un ampli consens en tot allò que afecta al procés català.
Ben trist és com es deuen sentir els votants de Ciutadans després que ahir saltés la notícia de la possible imputació del seu número dos per un presumpte delicte de frau fiscal. Jordi Cañas, mà dreta d'Albert Rivera, compareixia al parlament i en diversos mitjans amb el cap cot i mala cara, al saber-se que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podria imputar-lo en els propers dies si al final considera que l'ariet de C's hauria emès una factura falsa i suposadament estafat 429.203 euros en la declaració de l'impost de societats de l'exercici 2005. Diuen que qui riu l'últim riu millor, i aquells que sempre exigien "Mans netes" i que predicaven amb l'exemple, tornen a ser notícia pocs mesos després que la Sindicatura de comptes posés de manifest les irregularitats en els comptes de la seva fundació.
En l'àmbit de les perles d'aquest dimarts ens fem ressò de la informació publicada a l'edició britànica del diari Metro, que ens explica els resultats d'un estudi que afecta les futures mares. Segons la investigació del doctor Dick Swaab de la Universitat d'Amsterdam, les embarassades que fumen al llarg de la gestació poden condicionar la tendència sexual del seu fill o filla, fent que si és nen sigui gai o si és nena sigui lesbiana o bisexual. La pseudoinvestigació, que sembla més feta per la conferència episcopal espanyola per les bagenades que arriba a dir, també afirma que el consum de drogues afecten el quocient intel ·
lectual del futur nadó i si es viu en un entorn amb una altra contaminació fa que augmentin les possibilitats que el nen sigui autista. Suposem que és precisament aquest últim cas el que explica on vivia l'autor de l'estudi.
La segona perla ens recorda una de les obres més famoses d'Oscar Wilde, "La importancia de dir-se Ernest". Tot i no poder assegurar que el nom fa a la persona sí que és veritat que en els casos com el del nostre protagonista li genera més d'un problema. El corresponsal a Palestina del diari Diagonal Global explica el cas d'un ciutadà marcat des del seu naixement pel nom triat pels pares. Si ja viure en aquelles contrades és un risc pels ciutadans palestins, imagineu-vos si a més els teus progenitors decideixen posar-te el nom de Hitler. Aquest fet ha comportat força maldecaps a Hitler Abu Hammad, ja que en un país amb milions de jueus no és massa popular anomenar-se d'aquesta manera. El protagonista explica que els seus pares no tenien cap malicia quan tingueren aquesta pensada i només el triaren perquè els sonava que havia estat una persona important i havia marcat la història.
