Bona tarda i bon divendres internautes. Deia un gran matemàtic i filòsof grec: 'Ajuda als teus semblants a aixecar la seva càrrega, però no et consideris obligat a portar-la'. Aquest pensament de Pitàgores podríem a aplicar-lo al gran sidral que des de fa 24 hores viu el PSC, en que el vot diferenciat de tres diputats sembla haver comportat que el 7è. de cavalleria representat les bases i càrrecs locals del sector catalanista, així com nombrosos històrics del partit sortissin en defensa dels seus companys i presentessin un manifest en defensa del dret a decidir.
De fet el que denuncien és l'intent de l'actual direcció de voler eliminar les diferents sensibilitats que el 1978 originaren el naixament de l'actual formació. El pitjor de tot, no és només el menyspreu que alguns dirigents com Antoni Balmón, mà dreta de l'encara líder del partit, sinó la ferma decisió de menysvalorar les minories i amenaçar-les amb expulsar-les, previ retorn de les actes de diputats. El gest de Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura que ha comportat també nombrosos gestos de solidaritat arreu del territori podria acabar convertint-se en una alternativa política a l'actual formació, que segons apunten algunes fonts també acabaria integrant la recent creada Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall.
Malgrat els tres protagonistes d'ahir s'esforcin a subratllar que ara no és hora de parlar de les conseqüencies orgàniques del seu gest, a ningú se li escapa que la recomanació de l'actual direcció tindrà un pes determinant perquè els 5 membres de la comissió de garanties del partit acabin tirant pel dret, bàsicament per no contradir l'actual direcció. La que també ha tirat pel dret i no s'ha mossegat la llengua ha estat la número 2 del PSOE, Elena Valenciano, que en una entrevista a TVE ha aplaudit l'actitud de Pere Navarro fent valer la majoria i ha recordat a Geli, Ventura i Elena que no és obligatori militar en un partit en el que no hi creus. No sé vosaltres, però al meu poble d'això en diuen ingerència, per no dir "mala llet".
Precisament, "Bad Milk" és el que deurien tenir aquest matí a Madrid quan llegien la premsa internacional, prèviament traduïda es clar. Si bé el viatge als Estats Units no tingué cap mena de repercussió mediàtica ni allà ni a la resta del món mundial, no ha passat el mateix amb la votació d'ahir al Parlament. Tal com informa el Nació Digital, nombrosos mitjans nord-americans i europeus han obert les seves capçaleres parlant d'aquest nou pas dels catalans per celebrar una consulta per l'autodeterminació. No és d'estranyar que aquest fet sigui molt més transcendent que la d'un simple "prime minister" que necessita intèrpret i li acaben donant un copet a l'esquena, acomiadant-lo de la Casa Blanca amb unes xocolatines estupendes.
Ben estupendes també han estat les 7 noves competències que el govern central ha traspassat a Euskadi. La Vanguardia explica que després de mesos de negociacions el País Basc ha rebut un bloc d'impostos mediambientals, de joc i els dipòsits bancaris que els permetrà ingressar 70 milions d'euros. No deixa de ser significatiu que mentre aquí s'afanyen a retallar-nos competències, al nord els hi incrementen, suposem que per calmar la fera i evitar que questa grip sobiranista es converteixi en una epidèmia difícilment controlable.
La primera perla d'aquest últim dia de la setmana mossegadora ens la porta The Atlantic Post, el qual subratlla un fet que ni els lectors nord-americans més metòdics s'havien adonat. El rotatiu destaca l'error periodístic més durador de la història, ja que el famòs The New York Times, ha mantingut al llarg de 100 anys una errada en el número de cada edició, des de 1898 fins el 2000.
D'aquesta manera, un 7 de febrer de 1898 ningú va supervisar al treballador responsable de canviar la numeració de l'edició de l'endemà, i sense adonar-se'n va afegir 500 exemplars més del compte. Ni els més avesats a fer el joc de les 7 diferències van caure-hi.
Els que sí que ha caigut i de cul ha estat la vicepresidenta de la UE i comissària de Justicia, Viviane Reding a l'assabentar-se d'una idea que el govern de Malta ha tingut per incrementar els ingressos i pal·liar la soferta econòmia d'aquesta illa. La idea no deixa de ser emprenedora, perquè l'executiu ha posat a la venda fins a 1.800 passaports per tal que aquells ciutadans extracomunitaris que puguin permetre's el luxe de pagar 650.000 euros, aconsegueixin sense problemes la nacionalitat europea. El pla durament criticat per les autoritats de Brussel·les és plenament legal, ja que forma part de la competència dels estats concedir la ciutadania, i podria generar uns ingressos milionaris els primer anys.
En fi internautes, us deixo amb una interessant reflexió del gran Woody Allen: 'Hi ha dos tipus de persones en aquest món, les bones i les dolentes. Les bones dormen millor, però les males semblen gaudir molt més les hores en què estan despertes.'
