Bona tarda i bon dimecres internautes. 'La justícia requereix poder, intel·ligència i voluntat, i s'assembla a l'àliga.' Aquesta cita del polifacètic Leonardo Da Vinci, hauria de fer reflexionar aquells que sostenen un dels pilars de l'Estat, com és la judicatura. Després que ahir el jutge Castro tornés a imputar la infanta Cristina, a ningú se li escapa que aquest procediment serà molt difícil que prosperi si tenim en compte l'origen de la imputada. No és d'estranyar que la defensa de la número 7 en la línia successoria a la corona hagi recorregut aquesta decisió que malgrat respectar-la no entenen com un jutge pot gosar a sol·licitar la presència reial en un tribunal de Palma.
En aquest sentit, La Vanguardia destaca una de les vies per les quals la filla gran del monarca podria escapolir-se de tot aquest maldecap, al qual la tenen sotmesa els vassalls i súbdits del Regne d'Espanya. L'anomenada doctrina Botín serà probablement la millor sortida a la qual recorreran, argumentant que si cap de les parts perjudicades presenta una acusació, aleshores el judici queda en paper mullat, i ni Fiscalia ni les administracions perjudicades tenen cap mena d'intenció d'enterbolir la imatge intocable i divina de la monarquia. La mateixa doctrina diu que no serà suficient que l'acusació particular en demani responsabilitats. Al marge d'aquest últim fet, resulta lamentable que aquells que ens considerem demòcrates haguem de coincidir amb l'única part personada, representada pel sindicat ultradretà Manos Límpias, ja que aquells que tan demòcrates i constitucionalistes són, prefereixen no destorbar els interessos reials. Però es clar, sembla que l'article 56 de la Carta Magna que afirma la inviolabilitat del rei, s'ha de fer extensiva a tota la parentela règia.
En aquest sentit, La Vanguardia destaca una de les vies per les quals la filla gran del monarca podria escapolir-se de tot aquest maldecap, al qual la tenen sotmesa els vassalls i súbdits del Regne d'Espanya. L'anomenada doctrina Botín serà probablement la millor sortida a la qual recorreran, argumentant que si cap de les parts perjudicades presenta una acusació, aleshores el judici queda en paper mullat, i ni Fiscalia ni les administracions perjudicades tenen cap mena d'intenció d'enterbolir la imatge intocable i divina de la monarquia. La mateixa doctrina diu que no serà suficient que l'acusació particular en demani responsabilitats. Al marge d'aquest últim fet, resulta lamentable que aquells que ens considerem demòcrates haguem de coincidir amb l'única part personada, representada pel sindicat ultradretà Manos Límpias, ja que aquells que tan demòcrates i constitucionalistes són, prefereixen no destorbar els interessos reials. Però es clar, sembla que l'article 56 de la Carta Magna que afirma la inviolabilitat del rei, s'ha de fer extensiva a tota la parentela règia.
Aquest greuge comparatiu vers la resta de mortals ha ajudat en gran manera a que molts ciutadans es mostrin indignats amb les altes instàncies. Ahir mateix, la periodista Pilar Eyre explicava a RAC1 que quan el bufet de Miquel Roca va fer-se càrrec de la defensa, aquests hagueren de prometre a la Zarzuela que la filla del rei ni seria jutjada, ni en cap cas trepitjaria mai un jutjat. Tot i així, aquesta segona imputació ha posat en alerta nombrosos mitjans de comunicació internacionals. Tal com destaca Vilaweb, la premsa subratlla la mala imatge de la corona espanyola a causa de l'acusació per delicte fiscal i blanqueig de capitals. Sigui com sigui, tal és la seguretat i "Poderío" que mostra la muller d'Iñaki Urdangarín, que segons llegim a El País, no s'ha plantejat en cap moment divorciar-se i molt menys renunciar als seus drets dinàstics.
I mentrestant, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha respost la carta que Artur Mas li envià juntament a altres líders europeus. Novetat? Cap ni una, simplement les 6 línies han servit per tornar a reiterar que la consulta és un afer intern espanyol i que en cas de secessió Catalunya quedaria fora de la UE. Òbviament, aquestes paraules no han agafat a ningú amb el pas canviat, però si que han servit perquè Mariano Rajoy afirmés en la reunió de barons del PP que el president Mas té la batalla internacional perduda i podria caure en el ridícul. Una tesi que contrasta en gran manera amb el que deia el catedràtic de la Columbia University, Xavier Sala i Martín, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Segons l'economista, Espanya es veurà forçada a acceptar que Catalunya es mantingui com a membre de la UE per les pressions internacionals, ja que sense ella li seria impossible assumir el 100 per cent del dèficit públic i al final haurà de pactar amb nosaltres.
De l'entrevista d'ahir a Barcelona entre Alfredo Pérez Rubalcaba i l'encara líder del PSC, Pere Navarro, no en destacarem massa, simplement l'anunci d'una campanya divulgativa i pedagògica per explicar aquest nou concepte de federalisme que combatrà la consulta i l'anomenat xoc de trens. En resum, que tot i haver passat el 25 de desembre a Can PSC continuen venent FUM-FUM-FUM.
En clau de perles ens fem ressò del que publica el portal australià de notícies News.com.au, en que un home de la ciutat de Mooroopna va haver de ser rescatat pels bombers d'aquesta localitat de l'estat de Victòria, quan quedà literalment atrapat dins una rentadora. Sembla que ell i la seva parella es trobaven jugant a fet i amagar, i l'home que era emprenedor desestimà els clàssics amagatalls i optà per col·locar-se dins d'aquest electrodomèstic, no sabem si és per allò de que la roba bruta cal rentar-la a casa i no pas fora.
La segona perla ens la porta el Huffington Post. Si prou malmesa està ja la imatge de la monarquia, una veïna de Cartaya (Huelva) ha decidit presentar una denúncia contra el Rei Baltasar de la cavalcada del seu poble. El motiu, no fou que aquest no fos un impostor de raça blanca, sinó que la dona va patir un traumatisme cranial degut a la baldufa llançada des de la carrossa de sa majestat. Al marge del cop, la veïna patí un atac d'ansietat, hipotensió, calfreds i marejos. Veurem si la denúncia tira endavant o màgicament és arxivada per alguna instància superior per allò de la solidaritat règia.