Bona tarda i bon divendres internautes. El gran dramaturg i poeta català Frederic Soler Pitarra recordava en un vell poema les víctimes del setge del 1714 amb aquestes paraules: 'Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor.' I de traïcons en sap una mica, el que durant un temps es feia dir Aleix, però des que fou desterrat per Aznar, passà a dir-se Alejo. I és que hi ha coses que no canvien per aquest catedràtic de física atòmica, fidel defensor de l'extermini de qualsevol tipus de catalanitat i titular indiscutible dels programes d'Intereconomía. Si en una ocasió el dit pujolià l'assenyalà com el sacrifici necessari per a que CiU donés suport a la investidura d'un senyor amb bigoti que parlava català en la intimitat. Aquell fou el principi de la fí de Vidal Quadras a Catalunya, que amb el temps es veiè compensat amb la vicepresidència del Parlament Europeu. Però es clar, ell que és expert en física hauria de saber que en aquest món tot està en moviment, un fet que va deixar ben clar la presidenta del PPC al anunciar el passat desembre que l'actual eurodiputat no repetirà com a candidat del partit als propers comicis.
De fet a ningú l'ha agafat per sorpresa i molts ja especulaven amb la possibilitat que Alejo optés per fundar el seu propi partit o bé tornés a l'activitat acadèmica, cosa que els alumnes haurien agraït tenint en compte que sent catedràtic en matèria nuclear i acostumat a fer declaracions incendiàries, la cosa podria acabar ben malament. Però avui ens despertàvem amb el que publica el Nació Digital, apuntant a un possible acostament de Vidal Quadras a UPyD. De fet, les idees d'ell i de Rosa Díez no es diferencien massa sobre el tema català. Veurem si finalment aquest binomi de cinismes fructifica i es materialitza en el cartell electoral.
Parlant d'Europa, El Punt Avui insisteix en els rumors que fa dies que circulen sobre una possible candidatura unitària entre CiU i ERC, que tindria en els primers llocs persones rellevants i independents com la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals. Llista “cívica” a Europa. Tot i que encara és aviat, són moltes les possibilitats que pugui arribar a produir-se l'acord malgrat les reticències per part d'UDC.
I avui també hem sabut que el president del PP, Mariano Rajoy, ha decidit fer una cimera del nucli dur del partit per abordar els principals temes que preocupen al govern. La reunió que pretenia ser secreta, té la intenció de marcar una estratègia clara per afrontar les tres pedres a la sabata que tenen els populars: la reforma de l'avortament, les eleccions europees i el procés català. I oh sorpresa! Aquells que va lluïnt modelets allà on va i no para d'ensabonar la direcció dels conservadors, resulta que no l'han convidada.
En l'àmbit judicial cal fer-nos ressò de les darreres notícies sobre la imputació de la infanta Cristina. Ja sabem que defensar un cas així, però no sé si per falta d'arguments sòlids o bé perquè hi ha lletrats que encara creuen en l'ànima pura i la innocència de l'amor, però el cas és que un dels seus advocats, Jesús María Silva, s'ha quedat descansat al declarar als periodistes que està "absolutament convençut de la innocència de la Infanta, i aquesta innocència passa òbviament per la seva fe en el matrimoni i en l'amor pel seu marit". Tot aquest argument pobre, ensucrat i empalagós per justificar el presumpte desconeixement de les activitats del seu marit i soci el llegim a La Vanguardia.
En el terreny de les darreres perles d'aquesta setmana estranya comencem parlant d'un gag que porta cua. Si bé estem ja acostumats a patir els programes casposos i sense gràcia de Cap d'Any, sembla que els forans no viuen aquesta tradició de mal gust tan nostrada i han posat el crit al cel. Això és el que ens explica la primera perla servida per El Periódico. El protagonista com no és José Luis Moreno, el qual s'ha fet més popular que els propis xinesos a causa de l'especial emès per Tele 5, on deixaven força malament aquests ciutadans fent una paròdia amb poca gràcia d'un restaurant. La indignació ha estat tan alta que fins i tot ha estat la notícia capçalera amb la que han obert diversos informatius. Pel que es veu, els tòpics queden desmentits, perquè em temo que el xinesos en aquesta ocasió no s'han deixat enredar.
Tampoc es varen deixar enredar els protagonistes d'aquesta segona perla que tinguès lloc a la capital argentina. Segons sembla, un home va posar a la venda una vivenda situada en una prestigiosa zona residencial amb un preu molt per sota del seu valor. La peculiaritat de l'anunci fou que el venia amb llogater, un fet que tampoc ens ha de sorprendre massa donat que a casa nostra ja en tenim experiència. El curiós però, és que aquest últim era un cadàver d'un home que havia traspassat feia 5 anys. Després que la fiscalia descobrís el fet, finalment el venedor només va haver de pagar una multa per no haver denunciat en el seu dia la mort del finat.
En fi internautes, com deia el marquès de Sade: "Si no he viscut més és perquè no m'ha donat temps".
En fi internautes, com deia el marquès de Sade: "Si no he viscut més és perquè no m'ha donat temps".
