Bon dia i bon dimecres internautes. El president Abraham Lincoln va afirmar en un dels seus discursos que "La demagògia és la capacitat de vestir les idees menors amb les paraules majors", i mai més ben dit tenint en compte la primer sessió del debat sobre l'estat de la nació que ahir se celebrà al Congrés de Diputats. Com ja era previsible cap novetat destacable, més del mateix: mateixos gestos, paraules calcades. Per resumir direm el que ja sabíem que diria, ja que no cal ser un setciències per endevinar el fum que ens vendrà Mariano Rajoy. El seu discurs es reduí en presumir de la recuperació econòmica, anunciar una possible rebaixa d'impostos i qualificar el discurs de Rubalcaba com exagerat i catastrofista.
No cal dir que Catalunya també ocupà un dels capítols del seu parlament i fou quan tornà a negar categòricament la celebració de la consulta que s'escoltaren més aplaudiments per part de la bancada PoPular. Aquesta arrencada de patriotisme tan impregnat en l'ADN de ses senyories vingué precedit per una frase gens improvisada del president del govern que deixava meridianament clara la seva línia vers nosaltres afirmant que "la unitat d'Espanya és un valor superior", pel que es veu per sobre dels democràtics . Per tant, un element a tenir molt en compte a l'hora d'actuar perquè des dels altres límits només s'avindran a negociar quan nosaltres ja tinguem la feina feta (DUI) i ja no els quedi més remei que baixar del ruc si no volen convertir-se en una nova Grècia que no pot fer front a la totalitat del seu deute si nosaltres no n'assumim una part.
A l'hora d'il·lusionar o almenys d'intentar-ho amb aquella alegria que caracteritza a Rajoy, va anunciar una possible rebaixa de l'IRPF i ajudes a les empreses que contractin personal de forma indefinida. Tot i això, des d'Europa ja han posat condicionants a aquestes mesures fiscals. Olli Rehn, comissari d'Assumptes Econòmics advertia que el govern espanyol ha de tenir molt present que no resulta fàcil baixar impostos simultaniejant-ho amb complir amb el dèficit pactat.
D'altra banda, El Sigular Digital es fa ressò de dues piulades ben signficatives del Sindicat Unificat de la Policia (SUP), que ahir s'expressava a través de dos dels seus dirigents sobre quelcom que en un país com cal seria considerat normalíssim. La crítica dels seus tuits tingué com a protagonistes el príncep Felip i el president de la Generalitat, els quals gosaren parlar en català i en anglès durant la inauguració del Mobile World Congress (MWC) que se celebra aquesta setmana a Barcelona. Ambdós policies es mostraren indignats pel fet que tan Felip de Borbó com Artur Mas no utilitzessin el castellà en les seves intervencions. Digne de ser llegits per entendre que el president d'honor del sindicat avalés en el seu dia el fals informe policial contra Artur Mas i Jordi Pujol durant el 2012.
En l'àmbit perlil tornem a parlar de ciutadans no precisament modèlics. I és que ahir passava pel jutjat Jaime Jiménez Arbe, més conegut com "El Solitario", un popular atracador de bancs que actuava disfressant-se i armat fins a les dents. Per respondre als 15 anys i nou mesos que la fiscalia demana per ell pels delictes de robatori amb violència, dipòsit d'armes de guerra i falsificació de documents, El Solitario va respondre amb una declaració de principis afirmant que ell no es dedica a robar bancs, sinó que fa un favor a la societat expropiant-los de manera peculiar, perquè "són les entitats bancàries en connivència amb el poder estatal i polític els autèntics lladres."
En aquesta línia d'excuses de malpagador i bon "robador", també és notícia la intervenció de l'alcalde de Toronto, Rob Ford. El batlle del que és la ciutat més gran del Canadà no va decebre en la darrera entrevista televisiva, en la qual tornà a abordar-se el seu mal comportament en el plens municipals a causa de les drogues. Sense que se li veiés cap mena de penediment l'alcalde digué que ell no pren drogues, només experimenta amb elles.
Però en fi, per excuses nostrades la millor la que ens oferí Fèlix Millet ahir al no comparèixer al jutjat pel cas de l'hotel del Palau a causa d'una fractura de fèmur, que ha provocat de moment l'ajornament del judici. No és gens estrany doncs que els anglesos desitgin bona sort tot dient Break a leg (trenca't una cama), sobretot veient que a l'amic Millet sembla que li funciona i força.
