Bon dia i bon dimecres internautes. 'La solidaritat pesa més que les ideologies. Moltes persones creuen que es tracta d'un tipus d'emoció, i és veritat, però també té a veure amb la intel·ligència.' Així ho afirma el novel·lista i dramaturg suec Henning Mankell en una de les seves obres. En aquest sentit no us perdeu la crònica que avui publica Vilaweb sobre la 'Declaració de Barcelona' que un nodrit grup d'empresaris alemanys presentaren per manifest contrari a la Independència de Catalunya. Aquest acte que aparentment podria ser significatiu queda àmpliament desacreditat tenint en compte diversos factors que òbviament s'han deixat de banda de forma interessadíssima.
Dues són les principals línies que desmitifiquen la declaració: molts dels que es presenten com a directius de multinacionals ja no en són membres i l'altre aspecte que no és menor fa referència a l'impulsor del text, Albert Peters. Només cal repassar l'hemeroteca per veure que l'empresari alemany és una persona molt propera a Alícia Sánchez-Camacho, un fet que va demostrar quan fa uns mesos va organitzar-li un dinar amb una quarantena de directius. Afortunadament, gran part de les multinacionals s'han pronunciat a favor d'una neutralitat en aquest debat i no han fet cap gest en forma de deslocalització cap a Madrid, tot i que si assolim la independència no sé ho si aquesta localització anirà en sentit contrari, migrant de la capital del reino a la capital del nostre petit estat, per la incertesa de l'economia espanyola sense el coixí català.
Sense moure'ns de l'exterior el conflicte català pren volada tal com llegim al Nació Digital, el qual destaca que el principal laboratori d'idees francès, l'Institut Français des Relations Internationales ja fa dies que organitza debats sobre el probable naixement de l'estat escocès i català, amb la participació de diversos experts i polítics internacionals, exceptuant els espanyols. Aquesta mirada vers un possible canvi de fronteres europees desmenteix rotundament les afirmacions fetes pel ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, reiterant que no hi haurà independència ni referèndum a Catalunya i emfatitzava que ni els mercats ni els governs estan preocupats pel procés sobiranista. De tots és sabut la manca d'una política informativa en l'executiu de Rajoy a l'hora de sincronitzar el discurs, perquè si aquest desinterès internacional fos cert aleshores per què el ministre d'Afers Exteriors espanyol José Manuel García Margallo va dedicar tants recursos a fer arribar a les 129 ambaixades i 92 consolats que té Espanya
arreu del món un document titulat 'Per la convivència democràtica'?
Jornada memorable ahir al Congrés de Diputats en que el PP va tornar a fer ús del corró de la majoria absoluta imposant mesures antipopulars. Així, malgrat que el PSOE havia aconseguit que la seva iniciativa de rebutjar l'avantprojecte de reforma de l'avortament, la bancada popular va votar "tots a una" i ni tan sols les dones del partit conservador que s'havien mostrat crítiques van trencar la disciplina de vot amb l'excusa que no volien fer el joc als socialistes. Magnífic criteri el de ses senyories que avantposen els interessos partidistes a la seves consciències. El dia però seguí la tònica negativa quan novament els 180 diputats conservadors van restringit les condicions en què un jutge espanyol pot investigar delictes comesos fora del territori nacional, no fos cas que es jutgessin altres dictadors perjudicant les inversions a Espanya i altres governs s'afegissin a Argentina a l'hora de jutjar aquell dictador que vàrem patir durant 40 anys. Per rematar la crònica negra, el PP va tombar la proposta plantejada pel Parlament de Catalunya en la que instava a aprovar la dació en pagament per a les famílies que no podien seguir pagant els seus habitatges. L'excusa del vot PoPular l'ha donat el portaveu Vicente Martínez Pujalte, justificant el seu vot negatiu amb el bonic argument que "No ens hem de carregar la cultura de pagament".
La primera de les perles d'aquest dimecres demostrà que el seny no sempre ve de sèrie en responsables de seguretat. Ho demostra la notícia arribada des del principal aeroport de Heathrow on un guardia d'un control de seguretat va detectar un arma potencial amb la que es podria cometre atemptats. La "perillosa" pistola formava part dels accessori del famós cowboy Woody del film d'animació Toy Story. Com que l'home va considerar que la joguina comportava un alt risc terrorista va quedar-se la pistoleta i va tornar el ninot al passatger. Menys mal que no portava ninots de Star Wars, perquè les armes làser ja haurien provocat l'aplicació de la llei antiterrorista estel·lar.
Respecte a la segona perla que ens la brinda el canal de televisió àrab Al Arabiya, el qual publica les conseqüències de fer trampes a l'hora de fer exàmens. Són molts els mètodes i tàctiques emprades per passar aquest mal tràngol i sovint escoltem que la consciència pot acabar recriminant-nos aquest frau, però ja no és tan freqüent veure com una "xuleta" acaba passant factura al cap de 20 anys. Això mateix li va passar a un home de l'Aràbia Saudita quan després de visitar el metge a causa d'uns forts dolors al coll i l'orella, va ser sotmès a una exploració i li descobriren un tros de paper usat per aprovar un examen de la universitat.
Jornada memorable ahir al Congrés de Diputats en que el PP va tornar a fer ús del corró de la majoria absoluta imposant mesures antipopulars. Així, malgrat que el PSOE havia aconseguit que la seva iniciativa de rebutjar l'avantprojecte de reforma de l'avortament, la bancada popular va votar "tots a una" i ni tan sols les dones del partit conservador que s'havien mostrat crítiques van trencar la disciplina de vot amb l'excusa que no volien fer el joc als socialistes. Magnífic criteri el de ses senyories que avantposen els interessos partidistes a la seves consciències. El dia però seguí la tònica negativa quan novament els 180 diputats conservadors van restringit les condicions en què un jutge espanyol pot investigar delictes comesos fora del territori nacional, no fos cas que es jutgessin altres dictadors perjudicant les inversions a Espanya i altres governs s'afegissin a Argentina a l'hora de jutjar aquell dictador que vàrem patir durant 40 anys. Per rematar la crònica negra, el PP va tombar la proposta plantejada pel Parlament de Catalunya en la que instava a aprovar la dació en pagament per a les famílies que no podien seguir pagant els seus habitatges. L'excusa del vot PoPular l'ha donat el portaveu Vicente Martínez Pujalte, justificant el seu vot negatiu amb el bonic argument que "No ens hem de carregar la cultura de pagament".
La primera de les perles d'aquest dimecres demostrà que el seny no sempre ve de sèrie en responsables de seguretat. Ho demostra la notícia arribada des del principal aeroport de Heathrow on un guardia d'un control de seguretat va detectar un arma potencial amb la que es podria cometre atemptats. La "perillosa" pistola formava part dels accessori del famós cowboy Woody del film d'animació Toy Story. Com que l'home va considerar que la joguina comportava un alt risc terrorista va quedar-se la pistoleta i va tornar el ninot al passatger. Menys mal que no portava ninots de Star Wars, perquè les armes làser ja haurien provocat l'aplicació de la llei antiterrorista estel·lar.
Respecte a la segona perla que ens la brinda el canal de televisió àrab Al Arabiya, el qual publica les conseqüències de fer trampes a l'hora de fer exàmens. Són molts els mètodes i tàctiques emprades per passar aquest mal tràngol i sovint escoltem que la consciència pot acabar recriminant-nos aquest frau, però ja no és tan freqüent veure com una "xuleta" acaba passant factura al cap de 20 anys. Això mateix li va passar a un home de l'Aràbia Saudita quan després de visitar el metge a causa d'uns forts dolors al coll i l'orella, va ser sotmès a una exploració i li descobriren un tros de paper usat per aprovar un examen de la universitat.
