Bona tarda i bon dijous internautes. 'Venjant-se, un s'iguala al seu enemic; perdonant, es mostra superior a ell.' Aquesta era l'opinió del filòsof i estadista Sir Francis Bacon, però en segons quin context el perdó és una paraula que no hauria de tenir-hi cabuda. En aquest sentit, ahir el Comitè de l'ONU sobre els Drets del Nen criticava durament la Santa Seu per no haver reconegut mai la gran epidèmia d'abusos
sexuals en nens per part dels servidors de l'Església catòlica. L'organisme internacional carrega també contra l'absència de mesures contundents per part del Vaticà per combatre uns maltractaments que marcaran profundament la vida dels més febles de la societat. El cert és que durant més de 2000 anys l'església per norma general ha preferit tapar qualsevol tipus de comportament irregular en matèria sexual optant no tant sols pel silenci, sinó per l'obscurantisme i el mirar cap a un altre cantó. En el mateix informe del Comitè, s'insta les autoritats eclesiàstiques a entregar els pederastes als tribunals civils, per tal que els delinqüents no acabin fent la seva particular penitència en un altre destí que no sigui la presó. Veurem si aquesta sotragada pública fa tremolar aquesta estructura mil·lennària i els aires nous que impulsa el nou pontífex arriben també a una de les vergonyes més terribles que fins ara ha anat amagant el catolicisme amb la connivència dels seus màxims responsables. Si voleu aprofundir en aquesta doble moral d'aquells que teòricament vetllen per la nostra ànima us recomano un interessant obra del periodista Pepe Rodríguez, "La vida sexual del Clero".
Parlant de vergonyes, les de la monarquia que sembla que comencen a diluir-se si tenim en compte les paraules que ahir el Rei pronuncià en una recepció al cos diplomàtic. En aquesta ocasió, el cap d'Estat aconseguí acabar el discurs sencer, no sabem si gràcies a que ha près classes particulars de reforç. De tothom és sabut que els discursos de Zarzuela s'elaboren sempre des de Moncloa i en aquesta ocasió Juan Carlos va voler transmetre també aquest pseudooptimisme que fa temps que el govern espanyol tracta de vendre'ns malgrat lleis retrògrades, pèrdua de drets i destrucció d'ocupació. Probablement aquest entusiasme regi passi perquè ben aviat la seva filla declararà davant el jutge Castro i segons Zarzuela deixarà ben clara la "innocència" o la "innocència", ja que parafrasejant Sabino Fernández Campo la culpabilitat "ni está ni se la espera". Del parlament reial em quedo amb la referència feta sobre els tensions internacionals més recents, reafirmant que Espanya "ha confiat sempre en solucions pacífiques per als conflictes", basades "en el diàleg, en el consens i en el respecte del dret internacional". Com veieu, predicant ben bé allò que no practiquen a casa nostra.
A casa nostra precisament tornava ahir Alfredo Pérez Rubalcaba en una visita que no estava prevista.
El Confidencial explica que el líder socialista hauria estat convidat juntament amb altres prohoms de la societat catalana com el president de La Caixa, Isidre Fainé; el del Banc Sabadell, Josep
Oliu; el director general de Mango, Isak Andic; el fundador de Havas
Media Grup, Leopoldo Rodés. La trobada en el marc d'un sopar organitzat com no a casa del comte de Godó, pretenia prendre el pols al dirigent del PSOE al voltant d'aquesta tercera via que tan reclamen alguns, no tots afortunadament, empresaris catalans que consideren que una Catalunya independent perjudicaria greument els seus interessos pel posterior boicot des d'Espanya. Per cert, un dels que no hi podia faltar era el nou director de La Vanguardia, Màrius Carol, el qual presentava al matí el seu nou equip on a la foto no hi era Jordi Barbeta, el qual malgrat els rumors continua essent cap de la secció política del diari Barceloní, malgrat la seva simpatia pel procés i la seva enemistat més que manifesta amb Carol, per raons òbvies.
I un succés que no era precisament obvi és el que publica el diari El Mundo sobre l'anunci fet pel govern d'Extremadura, el qual té previst publicar a començaments dels mes de març les seves pròpies balances fiscals comparant-les amb les de la resta d'autonomies. En aquesta moda iniciada i reivindicada per Catalunya ara s'hi apunten fins i tot les que reben aquesta solidaritat fixada i obligada arbitràriamient des de la capital del Reino. A aquest pas no m'estranyaria veure com Ceuta i Melilla acabaran afirmant que amb els números que elles tenen subvencionen la resta si tenim en compte la nova fórmula miraculosa de Montoro i el professor Ángel de la Fuente, tot sigui dit simpatitzant i col·laborador del partit d'Albert Ribera.
Desengreixem un xic la maquinària i viatgem amb les gratificants perles del dia. La primera ens la porten 3 cambreres d'un restaurant de Caledònia (EUA) on van veure's sorpreses per una clienta poc freqüent. Segons diversos mitjans de l'estat d'Illinois, una clienta va escoltar les penes que explicaven cadascuna de les treballadores que li servien el menjar. El cas és que no sabem si fou el bon servei de l'establiment o bé ser testimoni d'un reallity show en directe el que porta a la inusual clienta a deixar-los 5.000 dòlars de propina a cadascuna d'elles. Un dia memorable que ha estat millor que haver guanyat les estrelles Michelin.
La segona perla ens arriba des del país del sol naixent, on tres científics amb poca feina s'han dedicat al llarg de quatre mesos a elaborar un estudi sobre com menjar-se una hamburguesa sense que se'ls desmunti i caigui
res al plat. De fet, aquest és un dels "problemes" que més pateixen els consumidors d'aquest producte, condimentat amb mil i un ingredients i salses. La tossuderia d'aquest grup d'experts format per un mecànic de fluids, un enginyer i un dentista ha tingut èxit al obtenir un mètode perfecte presentat a través del canal japonès Fuji TV. El secret més ben guardat seria una col·locació estratègica dels dits dels fans "hamburguesils".
