Bon dia i bon dilluns internautes. L'assagista i estadista anglès Sir Francis Bacon va escriure pels voltants del 1600 que 'Escollir el propi temps és guanyar temps.' Pensament que no crec que comparteixi de la mateixa manera la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding que dissabte visitava Barcelona. El Singular Digital explica la trobada amb periodistes que va tenir la dirigent europea en la qual vam constatar que podria haver anat al mateix curs de formació accelerat que José Manuel Durão Barroso, si més no perquè el seu discurs contra la independència de la nostra nació era "calcadet". Reding va exhortar els governs espanyol i català a negociar per tal que Catalunya pugui mantenir-se dins l'actual Estat i per tant també a la UE.
Si això no fos prou ingerència, ells que sempre parlen del recorrent "afer intern", va considerar que qualsevol cosa que no fos la permanència dins Espanya seria una "pèrdua de temps". Sembla doncs que l'adoctrinament que ha rebut la vicepresidenta està donant fruits, perquè les seves darreres posicions disten molt de les que en el seu dia feia a ‘Diario de Sevilla’ assegurant que si Catalunya s’independitzés no quedaria fora de la Unió. Ara que s'apropa l'hora de la veritat el discurs ha canviat i ja no s'estan per giragonses. En una mena de xantatge emocional, la numeró dos de Barroso va insistir que no li agradaria perdre Catalunya. Doncs, què vol que li digui Senyora Reding, en una Europa on els interessos dels Estats i d'algunes multinacional prevalen per sobre de la voluntat democràtica d'un poble, m'estimo més no ser-hi i no perdre més el temps.
Ara bé, les coses com molt bé expliquen diversos experts europeïstes no són tan senzilles sinó que hi ha sempre altres tonalitats a part del negre. L'exemple més clar que contradiu cadascun dels falsos arguments proclamants als quatre vents n'és la revolució popular que ha aconseguit canviat el govern de la llunyana Ucraïna, i no per la via de les urnes. Malgrat la sagnia de més d'un centenar de manifestants la UE i el FMI s'han mostrat oberts a acceptar la nova situació a l'exrepública soviètica i a facilitar-li tot tipus d'ajudes per tal que tingui una transició tranquil·la. Ben cert és que la situació d'aquell país és molt diferent de la nostra, però que no ens vinguin a nosaltres en que la legalitat i les constitucions són inamovibles, perquè això és ben bé el que ha passat a Ucraïna, aspirant a associar-se a la Unió Europea, que està rebent les benediccions que a nosaltres ens neguen.
Aquest cap de setmana farcit de notícies també ha saltat a l'actualitat allò que Salvador Cot en l'editorial del Nació Digital, parlant de la mala imatge exteriors que projecta Espanya arran del tractament rebut pels verificadors internacionals del procés de pau a Euskadi. Si bé és més que reprovable l'actitud dels membres d'ETA que després de fer públic a la BBC l'entrega d'una part de les armes per després tornar-se-les a emportar, tampoc és just que aquests experts negociadors en conflictes tan greus com Irlanda del Nord, Kossove o Sri Lanka, hagin marxat amb la cua entre cames després que el jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno els cités a declarar com a testimonis després del darrer comunicat de la banda terrorista.
Tot procés de pau comporta cessions i flexibilitat per ambdues parts, però és evident que aquesta cultura de la negociació no ha arribat a determinades institucions i personatges com Esteban González Pons. El vicesecretari d'Estudis i Programes del PP assegurava ahir que els verificadors treballen per ETA i eren innecessaris en aquest país. Però es clar, malauradament encara vivim en un Estat on els polítics canvien radicalment d'opinió i un no sap ben bé si creure-se'ls o no. Una basca que tenia un discurs ben diferent el 1999 és Rosa Díez, la qual en una entrevista a La Vanguardia gosava dir "Si la majoria de bascos volgués la independència la democracia s'adaptaría".Menys mal que qualsevol idea era viable en democràcia, i si no que ens ho preguntin a nosaltres.
La perla del dia té com a protagonista un jove de 22 anys i els Mossos d'Esquadra, després que alguns veïns de l'Eixample alertessin la policia al veure'l amb actitud sospitosa. Tanta suspicàcia tenia força fonament ja que l'home estava desvalisant un dels pisos de la zona, carregant diversos objectes de valor en una furgoneta. Lluny de fugir corrents el nostre lladregot va donar la carar i va justificar davant l'autoritat que estava fent una mudança després d'haver-se barallat amb la seva mare. Per corrobar la història els mossos van
acompanyar-lo fins al pis de la presumpta mare i van veure com l'excusa d'aquest mal actor queia pel seu propi pes després que s'aturessin en diversos pisos on no entrava la clau, fins
arribar a un que es trobava obert i tot regirat.
En fi internautes, com deia Thomas Carlyle : 'És perillós començar amb negacions, i fatal acabar per elles.
