Bon dia i bon dilluns internautes. 'Tinc tres gossos perillosos: la ingratitud, la supèrbia i l'enveja. Quan mosseguen deixen una ferida profunda'. Aquesta metàfora del teòleg i reformador Martí Luter no ha deixat de tenir vigència malgrat el pas del anys, un fet que tornàrem a comprovar el passat cap de setmana quan el president Mariano Rajoy s'omplia la boca d'aquesta prepotència de la pequen alguns polítics, fent gala d'una superioritat que no és més que allò de "vull i no puc", però en aquest cas les aparences ja no enganyen. Evidentment, aquesta pobre línia argumental d'anar minant la voluntat del catalans per mirar de treure'ls l'esbojarrada idea de votar pel seu futur perquè "no es pot anar contra el món", tingué la seva rèplica per part d'Artur Mas. El president de la Generalitat que es inaugurava una fira floral a Vilassar va voler treure dramatisme a l'insolent discurs deixant les coses clares, afirmant que "Espanya no és tot el món" i a causa de la intransigència de l'Estat "Catalunya lluita contra Espanya i no contra el món".
De fet és difícil vèncer allò que porten els gens des de fa generacions, però aquesta petulància de mostrar-se com un lleó temible quan en realitat no és més que un pobre gat sense botes, no deixa de ser una llosa per un país que no ha assimilitat la pèrdua d'un imperi colonial. A l'igual que fan els paons presumint de plomatges davant les femelles, Espanya continua mirant-se el melic sense adonar-se que res és immòbil i tot està en continua evolució, si més no a la resta del "món mundial". Tot i així, sempre hi ha excepcions que demostren la regla, cosa que saben perfectament diferents autoritats com Rajoy que els darrers mesos han vist com l'avió oficial de la Fuerza Aérea Espanyola, els deixava més penjats que el Tarzan en un geroni a causa d'averies tècniques.
Interessant també ha estat el raonament que ha fet el govern central per justificar la seva negativa a transferir la competència per celebrar la consulta. L'executiu que cada vegada sent més de prop l'alè de la comunitat internacional, que a petit comitè no entén l'actitud espanyola per vetar el dret a decidir, ha expressat que "Els referèndums consultius estan previstos a la Constitució només i únicament amb la finalitat de sotmetre a consulta dels ciutadans decisions polítiques d'especial transcendència". D'aquesta manera tanquen la porta a qualsevol altra interpretació que es pugués fer perquè "no és bo consultar la ciutadania amb assumptes merament especulatius", com si les diverses manifestacions i la via catalana haguéssin estat virtuals.
El que no és precisament virtual és la darrera enquesta de Gesop per El Periódico segons la qual a dia d'avui els partits unionistes de Catalunya perden pistonada i en canvi el bloc sobiranista es recupera lleugerament amb entre dos i cinc diputats, que permetrien consolidar dos terços dels escons al Parlament. I és que tal com deia fa uns anys Joan Laporta assegurant "Que no estamos tan mal", aquesta mini-recuperació en la intenció de vot, especialment de CiU, podria venir per la defensa de la via independentista per part de CDC, cosa que segons alguns militants s'incrementaria notablemen si també s'hi afegís el seu soci democristià.
Sigui com sigui, no val a badar ni adormir-se, perquè en aquest pols el resultat encara és ben obert. Justament per això la maquinària estatal continua treballant sense parar per mirar de frenar l'avenç independentista i què millor que utilitzar velles tàctiques d'èpoques grises, quan a en Paquito se li acudí reforçar l'espanyolització del territori afavorint i fomentant la migració cap a Catalunya. A Vilaweb llegíem dissabre que el ministeri de Justícia espanyol s'ha posar sorpenentment les piles i ha accelerat el procés de nacionalització de més de mig milió d'immigrants que feia temps que esperaven resoldre la seva situació legal. Tot apunta que això seria una altra via per assegurar una oposició consolidada al procés de secessió amb la incorporació dels "nous espanyols".
En clau "perlil" ens fem ressò de la curiosa informació publicada pel Huffington Post, el qual parla de la polèmica generada a la ciutat nord-americana de Troy on l'església baptista ha organitzat un peculiar sorteig entre els parroquians. Si bé la religió hauria de servir per unir i agermanar, no sembla que en aquella pensin precisament això tenint en compte que l'objecte protagonista de la rifa és un AR-15, el mateix fusell usat en la matança d'una escola de Connecticut el 2012.
En fi internautes, malauradament encara hi ha gent que pensa que si vols pau, cal preparar-se per la guerra, sense tenir en compte que les armes les carrega el diable i ara fins i tot els pastors baptistes.
