Bon dia i bon dimarts internautes. 'Les bromes són com la sal: s'han d'usar amb gran precaució.' Si això ja ho tenia força clar el poeta satíric Juvenal fa ara uns quants segles, no està de més recordar-ho perquè en un context com el que ens toca viure, la sal a més fa pujar la pressió. El sentit de l'humor català, comparat sovint amb l'anglès per la fina ironia, sempre ha estat singular i no sempre s'acaba entenent fora de les nostres fronteres. Però a vegades ni nosaltres mateixos captem el sentit humorístic de certs pronunciaments, com és el cas del penúltim informe que la setmana passada feia la Fiscalia Superior de Catalunya en què sol·licitava l’arxivament de la querella contra el president de la Generalitat en que Manos Limpias l'acusa de sedició, rebel·lió, desobediència i prevaricació, els mateixos delictes que ahir mateix li atribuïen a l'ANC i la seva presidenta.
La polèmica sorgí quan el document fet públic sembrava certs dubtes qüestionant la inconstitucionalitat de convocar la consulta. I és clar, això que no només una trentena de jutges legitimin la consulta i que la pròpia Fiscalia no s'hi posicioni clarament en contra, ha tornat a fer saltar les alarmes al ministeri de Justícia. Solució? Xarop de bastó i nota de premsa aclaridora, no tan sobre que la consulta és inconstitucional tal com defensa l'executiu espanyol, sinó pel fet que cal deixar ben clar i sense interpretacions qui mana. La nota de premsa s'ha fet pública per evitar "interpretacions errònies" i aquesta vegada deixa meridianament clar que la consulta no té cap mena de suport legal que l'empari. El comunicat atribueix els dubtes sorgits sobre la primera nota al fet que s'ha descontextualitzar l'essència que volia transmetre, suposo que no ens havíem adonat que ho deien en broma i uns quants van caure-hi de quatre potes, perquè encara no hem entès que els tribunals espanyols no practiquen un humor que als catalans ens faci riure, sinó més aviat plorar. Trobarem més detalls sobre aquesta informació a El Singular Digital.
Caldrà veure fins a quin punt l'estat tiba la corda i dóna ordre d'admetre la querella del sindicat feixista, com a un primer pas per a la il·legalització de l'ANC. Aquest sindicat vertical modernitzat també ha centrat la seva mirada en la cap visible de l'Assemblea, que fa temps veu com se l'intenta desprestigiar des de diferents fronts, ja que resulta més fàcil que no pas demandar els dos milions de manifestants que han anat secundant les seves convocatòries. Seguint la lògica feixista no és doncs descartable que la següent diana la posin sobre Omnium Cultural i Muriel Casals.
Al marge de tot el que ja s'ha dit aquests dies d'Adolfo Suárez, destacarem el do oportunista del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo que des d'una de les últimes excolònies, assegurava que el finat president hauria actuat exactament com Mariano Rajoy en la "qüestió catalana". Bonic i diplomàtic gest aquest, especialment pel moment en què ho diu, quan el mandatari encara està de cos present i evidentment no pot rebatre'l. Vist el context, Margalló no volgué deixar Filipines sense abans convidar-los a invertir en aquest país tan "solvent, honest i gens corrupte" que té l'honor de representar arreu del món.
La pperla del dia ens la porta Vanguardia que explica el cas dramàtic d'un noi de 14 anys que ha estat ingressat durant tretze dies en estat de coma. Henrik
Eide Dahl entrà en estat crític en un hospital norueg presentant un quadre preocupant per un col·laps a causa d'una pujada de pressió arterial que acabà afectant-li el sistema nerviós, el cardiovascular, pulmons i ronyons. Després d'avaluar la seva situació, els metges van esbrinar que el noi que participava en una LAN Party amb altres aficionats a la informàtica i les noves formes de lleure. L'afició però es convertí en una obsessió malaltissa fins el punt que es passà 16 hores jugant sense parar al Call of Duty, un videojoc on la violència n'és la principal característica. Això sumat a la ingestió de nombroses begudes energètiques provocaren que el procaç ludòpata caigués desplomat, gairebé tant com els mateixos soldadets que uns instants abans havia liquidat en la seva pantalla.
