Bon dia i bon dimecres internautes. Deia el famós poeta i filòsof alemany Friedrich von Hardenberg, més conegut com Novalis, que 'Quan vegis un gegant, examina abans la posició del sol, no fos cas l'ombra d'un pigmeu', i això em temo que és el que ja fa temps que té el govern espanyol, una falsa perspectiva del que realment succeeix en aquesta nació que ells tan sols reconeixen com auotonomia. Ahir però el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat donava oxigen al procés sobiranista fent públic el darrer sondeig elaborat el passat desembre. Sobre un univers de 1.600 persones, aquestes van respondre majoritàriament a favor de la Independència, tal com podem llegir en la crònica de El Punt Avui. Així el 60% dels catalans votaria sense embuts per convertir-nos en un nou estat, mentre un 30 per cent seria partidari de seguir integrats a Espanya. La paradoxa d'aquest bon resultat és que pel que es veu els catalans encara no ens acabem de creure que som capaços d'independitzar-nos, ja que dels ciutadans que s'hi mostren favorables el 66% creu que serà molt difícl d'assolir l'objectiu final. Això però no és cap novetat, sobretot perquè fruit de 300 anys de sotmetiment el pessimisme ha fet forat entre molts de nosaltres. Per tant, cal invertir-lo substituint-lo per la il·lusió i les ganes de crear, emancipant-nos sense complexes de la manera més normal del món.
Evidentment, un cop feta pública aquesta enquesta els periodistes van interpel·lar un dels ministres que sense adonar-se'n més propaganda ens fa a l'exterior. José Manuel García-Margallo ha restat importància al resultat del sondeig dient que"no és qüestió ni de majories ni minories sinó de legalitat". Vist com va el país i la credibilitat de la Marca España sembla que alguns polítics no acaben d'entendre que la democràcia està per damunt de la legalitat, perquè aquesta és moldejable fins el punt que les dictadures també poden arribar a ser legals pel simple fet de fer lleis a mida, però es veu que aquest episodi del mític Barri Sèsam en que Coco explicava la diferència entre majoria i minoria se'l deurien perdre.
A casa nostra la confusió i el desconcert continuen regnant al carrer Nicaragua. El darrer capítol d'aquesta empanada mental ens l'oferia el portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena. A l'igual que alguns malalts prefereixen no escoltar els metges per saber quina malaltia pateixen, la formació Pere Navarro ha optat per aquesta mateixa evasió i mira de cercar arguments a tort i a dret per justificar l'incompliment majúscul amb els seus electors. D'aquesta manera, Lucena criticava durament els sindicats CC.OO. i UGT perquè segons ell han prioritzat la consulta per sobre dels interessos dels treballadors. Aquest harakiri que fa temps ve practicant el PSC no deixa indiferent les bases, les quals miren de marcar perfil propi per no acabar enfonsant-se als municipis, i això precisament és el que han fet regidors i militants del partit a Flix al formalitzar la seva baixa la jornada passada, tal com llegim a Vilaweb.
D'altra banda, ens fixem en la interessant informació que publica avui el diari El País sobre els nous fitxatges que la immobiliària Servihabitat ha fet aquests darrers dies. Aquesta empresa catalana controlada en un 51% per TPG i un 49% per La Caixa, ha contractat com assessor tot un figura de les finances: Rodrigo Rato. Interessant el fet que una entitat bancària que arran de la crisi miren amb lupa cadascuna de les inversions que fan i els crèdits que concedeixen o deixen de concedir als mortals, resulta que no tenen en compte els seus famosos estudis de risc amb personatges que han deixat més de 22.000 milions de dèficit, causant el major rescat de l'economia espanyola. Digne d'estudi doncs el departament de RRHH d'aquesta companyia que realitza fitxatges tan productius com els d'aquest exministre d'economia i una tal Cristina, que tot i treballar en un banc declarà no fa massa davant el jutge Castro que ella ho consulta tot al seu marit perquè de números no hi entén.
La perla d'aquest darrer dia d'hiven ens la porta el diari anglès The Independent, el qual es fa ressò d'una curiosa notícia que no ha deixat indiferent la comunitat educativa britànica. La informació se centra al Bispham High School una escola de Blackpool que va veure's sorpresa per l'estranya actitud d'Aaron Parfitt, un alumne de 14 anys que va protestar perquè la qualitat del centre no era prou bona i perquè no li posaven prous deures, motiu pel qual havia suspès l'examen de matemàtiques. El noi va aconseguir convèncer la resta de companys i s'ha convertit en el convocant més jove d'una vaga. La direcció i els professors del centre s'han vist desbordats per un fet que se'ls ha escapat de les mans i han optat per la solució més fàcil: expulsar-lo. No fos cas que un simple usuari del sistema educatiu posés en dubte els seus mètodes inqüestionables i infal·libles.
