Bon dia i bon dimarts internautes. 'L'espai, l'última frontera. Aquests són els viatges de la nau
estel·lar Star Cat, que continua la seva missió d'exploració de mons
desconeguts, descobriment de noves vides i de noves civilitzacions; fins
a aconseguir llocs on ningú ha pogut arribar. Parafrasejant el mític productor Gene Roddenberry ens endinsem en la darrera broma en forma de declaració del ministre d'Exteriors espanyol. José Manuel García Margallo, conegut amant del gènere de Terror va tornar a referir-se a Catalunya durant un esmorzar informatiu celebrat ahir a Madrid, en el qual afirmà que en cas d'independència es "condemnaria a vagar per l'espai sense reconeixement i a quedar
exclosa de la Unió Europea (UE) pels segles dels segles". Si no fos perquè el tema és prou seriós, l'argumentari emprat per
García-Margallo fa riure, però tot i així al marge de fusionar el gènere de terror amb la ciència ficció com ja feia el mític film "Alien, el vuitè passatger", tornà a reconèixer la possibilitat que acabem assolint la llibertat a través de la Declaració Unilateral d'Independència. Això sí, vaticinant que en cas que això passi Espanya no ens posarà pas les coses fàcils i practicarà sistemàticament el veto perquè Catalunya sigui reconeguda pels organismes internacionals, sens dubte una bona praxi de diplomacia vers els nous veïns.
I mentre uns ens titllen de llunàtics per voler ser independents, d'altres se'l fan com a conseqüència de la medicació. Aquest és el cas del gran Fèlix Millet, una còpia modernitzada del Serrallonga 3.0 adaptada segons l'IPC, que compareixia al judici pel cas Hotel del Palau amb uns dies de retard a causa d'una oportuna fractura del fèmur. Millet que s'ha convertit en un referent de la presa de pèl només va voler respondre a les preguntes del seu advocat i quan la jutgessa li demanà aclariments, el comediant que arribà en cadira de rodes s'excusà en la forta medicació dient que "no sóc jo, la meva situació mental és difícil per la medicació i no puc declarar". Un fet que indignà visiblement la magistrada donat que l'actuació de l'exdirector del Palau de la Música fou més pròpia d'Andrés Pajares que altra cosa. Un xic més seriós es mostrà el seu company de batallà, Jordi Montull, que respongué al llarg de 4 hores les preguntes de totes les parts.
Ambdós coincidiren en negar que haguéssin pressionat polítics per aconseguir les modificacions urbanístiques per poder construir l'immoble i rebutjaren que haguessin guanyat gairebé un milió d'euros per aquestes gestions amb les seves amistats tal com recull La Vanguardia en la seva crònica.
No abandonem el context judicial ni tampoc el del Festival de les preses de pèl. Ahir mateix l'Estat rebia una sentència que l'agafà per sorpresa: Catalunya Banc haurà de readmetre els seus exdirigents, Adolf Todó i Jaume Massana, o bé pagar-los 600.000 euros perquè un jutjat de Barcelona ha declarat improcedent els seus acomiadaments. Com diria el poeta "El món al revés". El País publica que el banc nacionalitzat i la fiscalia recorreran la sentència, especialment perquè si és ratifica aleshores l'expresident i l'exconseller delegat també tindrien dret als seus fons de pensions, que sumen més de cinc milions d'euros. No ens estranyaria que veient aquest panorama algun exprimer ministre italià, aficionat a la festa i les dones, acabi jubilant-se a les nostres terres.
Estupefacció és el mot que millor defineix l'efecte provocat per la perla d'aquest dimarts. Tal com diu la dita "les aparences enganyen" i el Lloyds Bank que teòricament és una entitat bancària solvent i seriosa ha vist com una filtració a la premsa el deixava força malparada respecte la seva política de recursos humans. La polèmica ha sorgit arran d'un cartell sobre les normes d'ús dels lavabos públics pels treballadors estrangers que té aquesta companyia, ja que per evitar estranys costums forans recomanen seguir els hàbits britànics. Algunes indicacions curioses són que cal fer les necessitats dins i no fora, afinant si cal la punteria, que per tirar de la cadena cal fer-ho amb la mà i no amb el peu, que els lavabos són per rentar-se les mans i no els peus o que el tirador de la porta no és el porta-rotlles. El decàleg segueix aprofundint en el tema i aclareix que el paper higiènic usat s'ha de llençar al vàter i no a la paperera, un costum molt extès als EUA perquè el seu sistema de clavegueram no permet que es tirin al vàter perquè embussa les canonades.
