Bon dia i bon dimarts internautes. Deia l'escriptora nord-americana Louise Hay que 'L'enuig és un mecanisme de defensa. Si estàs a la defensiva és perquè tens por'. Aquesta podria ser una bona explicació per entendre l'airada reacció que segons els afins de l'encara líder del PSC va tenir ahir al fer-se públic que Ernest Maragall anirà com a número dos a la candidatura d'ERC per les europees. De fet, tal com llegim a El Punt Avui els republicans fa temps que sondegen i festegen els crítics socialistes, que tot sigui dit es deixen estimar per la gent d'Esquerra i els ecosocialistes d'ICV-EUiA. De moment, aquesta captació entre els desencisats del PSC només ha fructificat en el fitxatge del líder de Nova Esquerra Catalana, però a manca d'uns mesos pels comicis europeus ningú descarta que altres personalitats derivin cap a les files de la formació de Junqueras.
Després de la negativa a la proposta de l'ANC per crear un front unitari per Europa, ERC ha mogut fitxa per tal d'intentar ampliar la clientela electoral. La veritat és que no deixa de ser una rebequeria l'actitud de Pere Navarro, queixant-se a tort i a dret, perquè aquells als que ha arraconat i menystingut ara estudiïn la possibilitat de fer el pas i abandonar un vaixell que fa aigües per tot arreu. El problema de Navarro, a part de la inseguretat que suposa caminar sense el seu "Gran Germà" és que ha preferit mimar els seus vincles amb el socialisme espanyol, oblidant-se de les arrels i els principis fundacionals d'una formació que era catalanista i pro dret a decidir.
No deixa de ser lamentable que ens els moments clau els partits, o si més no alguns d'ells, prefereixin més marcar perfil propi, deixant de banda la unitat que reclama el carrer. El cas més evident ha estat el fracàs per pactar uns punts comuns per anar conjuntament a Europa, i un dels que més s'han oposat a aquesta candidatura unitària i al programa comú ha estat Iniciativa excusant-se en la típica excusa que "s'està fent la pilota a Israel". De tota manera, i malgrat la identitat diferenciada de les formacions seria un bon impuls al procés que almenys tothom s'avingués a fer algun míting conjunt que demostri un gest de força i un impuls vers el crèdit internacional del nostre procés.
El que sí que és un procés que sembla va pel mal camí és el que es viu a la llunyana Ucraïna, especialment després de la decisió del president Puttin d'enviar tropes russes a la península de Crimea, teòricament per defensar els seus compatriotes i ja de passada l'enclavament estratègic que té com a base naval de la Flota del Mar Negre, i tot això saltant-se a la torera tots els tractats internacionals haguts i per haver. No deixa de ser significatiu els girs que dóna la política ja que fa pocs mesos apareixia la notíca sobre la posició contrària del Kremlin a la nostra consulta. Ara però, tot i que la situació s'assembla com un ou a una castanya, algun s'afanyen a emmirallar-se a Escòcia i Catalunya per reclamar el dret a decidir d'aquesta regió russa de d'Ucraïna, especialment perquè aquí no estem en un context prebèl·lic malgrat la insistència d'alguns i tampoc tenim un país gegantí al darrere.
De tota manera i al marge dels tentacles de la Gran Rússia, el ministre Margallo no ha trigat ni cinc minuts a sortir a la palestra defensant la constitució ucraïnesa i la legalitat internacional no fos cas que els catalans veiéssim alguna similitud amb el que passa per aquelles terres. No envejo pas la feina del titular d'Exteriors espanyol que va de corcoll segons com bufa el vent ha de fer un discurs o un altre. En aquesta ocasió Margallo ha deixat clar que diversos articles de la carta magna ucraïnesa blinden la indivisibilitat del país i determina que els referèndums només poden fer-se sobre qüestions locals i no nacionals. En aquest sentit resulta més que recomenable l'article d'opinió de Vicent Sanchis a El Singular Digital.
Si fa un moment, per no dir un paràgraf, parlàvem de diplomàcia, cal tornar a parlar del gran ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, perquè ahir va demostrar una vegada més el seu do de gents vers les autoritats europees. El ministre que ahir era a Brussel·les va aprofitar l'avinentesa per reunir-se amb Cecilia Malmström, la comissària europea d'Interior que fa uns dies va carregar durament contra l'actuació policial a Ceuta on van morir 15 immigrants que intentaven entrar nadant a territori espanyol. Fernández Díaz es va mostrar molt molest amb la dirigent europea, acusant-la de fer el joc a les màfies de la immigració irregular i de no saber del que estava parlant. Un cop dit això i com aquell que no vol la cosa i després de la tensa reunió mantinguda defensant la feina de la Guàrdia Civil (suposo per fer tantes dianes amb les pilotes de goma), va tenir la santa i "opusdeiana" barra de demanar-li 45 milions d'euros per millorar el control de la frontera espanyola en terres africanes. Com veieu tot un mestre de la negociació i el savoir faire.
La perla d'aquest dimarts torna a demostrar que alguns comportaments del passat continuen tenint vigència. El Nació Digital es fa ressò de la decisió presa per un conegut centre comercial de la capital aragonesa en que han habilitat una part dels seu estacionament únicament per a senyores on les places d'aparcament són més grans. Aquest comportament clarament masclista ha estat pobrament justificat per la direcció argumentant que les dones necessiten encabir-hi el cotxet dels nens i les bosses de la compra. Sembla estrany que en ple segle XXI segueixin havent-hi tics retrògrads que no només contradiuen les estadístiques de sinístres on els homes som els reis, sinó també l'evidència que aquelles representants del mal anomenat sexe dèbil paguin menys en les pòlisses d'assegurança per la manca d'accidents.
I malgrat les columnes del parkings a vegades es mouen tant per homes com per dones causant-nos "rascadetes", què millor que acabar amb una cita de Coco Chanel: "Les dones necessitem la bellesa perquè els homes ens estimin, i l'estupidesa perquè nosaltres estimem els homes."
