Bon dia i bon dijous internautes. 'El millor que podem fer per un altre no és només compartir amb ell les nostres riqueses, sinó mostrar-li les seves'. Les paraules de l'estadista anglès Benjamin Disraeliens ens tornen a apropar a la realitat distorsionada que des de la Junta d'Extremadura fa temps que intenten vendre'ns, sense adonar-se'n que ens agradi o no vivim en l'Euro i no en els sopars de duro. A mode d'anar repetint veritats maquillades, també anomenades mentides, els dirigents d'aquella comunitat s'entesten a negar el dèficit fiscal català, aguditzant "el ingenio" presentant aquella regió com una de les més perjudicades de l'Estat en quan a finançament.
Aquesta versió que publica el Nació Digital és la que oferia el conseller d'Economia i Hisenda, Antonio Fernández, basant-se en un nou mètode de càlcul revolucionari que contradiu les balances fiscals catalanes, posant de manifest que Extremadura no es beneficia de la solidaritat a diferència de Catalunya. Fernández afirma sense despentinar-se ni posar vermell que les "balances reals" extremenyes demostren que som nosaltres els grans beneficiats en inversions estatals i ells els grans perjudicats. Si no fos perquè ja sabem de quin pal van podria entendre que aquesta tesi obeeix a un cert desconeixement del problema que patim, però en realitat hi ha més dosis de mala fe (mala llet) que no pas altra cosa per disfressar una veritat que tan els dol. Aquesta tergivesació que mira de projectar la imatge que a Catalunya nedem en l'abundància i lliguem els gossos amb llonganisses cada vegada se la creu menys gent.
Si bé el mateix president José Antonio Monago insisteix sempre en que la seva és una terra que compleix sempre amb l'objectiu de dèficit fiscal, essent una contribuïdora neta, val la pena fer un exercici de memòria i recordar el magnífic programa Salvados de Jordi Évole en que posava en evidència els avantatges dels funcionaris extremenys i la dependència que l'economia d'aquella comunitat té de respecte les més riques.
No és gens d'estranyar que el conseller Mas-Colell ja hagi qualificat com un "despropòsit complet" a nivell tècnic aquestes balances, titllant-les de document polític per la manca de rigor científic a l'hora de la seva elaboració. En aquest sentit el PP tampoc té una posició massa clara i comuna arreu de l'estat perquè la manca de virolles també afecta la comunitat que presideix el PoPular Ignacio González, que fa dos dies tornava a insistir en la necessitat de revisar el grau de solidaritat de l'actual model de finançament autonòmic, fent especial èmfasi en que s'acabi amb la singularitat foral d'Euskadi i Navarra. Ho resumia de forma ben contundent: "Los madrileños queremos ser solidarios, pero no primos". Si ells pensen això, en el nostre cas debem ser cosins, germans, tiets, avis...
Acabem aquesta Mossegada tot parlant de dues perles que com el famós llibre de Quim Monzó demostren "El perquè de tot plegat". La primera que recull La Vanguardia ens endinsa en el bonic de les pífies de Telemadrid. La cadena autonòmica demostrava que, en aquest món en el que els Estats s'esforcen per fer creure que les fronteres són inamovibles, no hi ha res impossible a tenor del que van veure els madrilenys a l'informatiu de la nit. Així, miraculosament els espectador van veure com ni Polonia està al nord d'Ucraïna, ni Alemanya té frontera aquest país eslau. Com molt bé denuncia la plataforma Salvemos Telemadrid dels treballadors crítics de l'ens, des de la caiguda del Mur de Berlín que no hi havia hagut un canvi "fronteril" tan gran. Ara s'entenen els resultats de l'informe PISA.
I l'altra perla tampoc deixa massa bé la seva protagonista, la diputada del PPC Marisa Xandri, la qual presentà una una proposta de resolució al Parlament instant al govern a retirar una estelada d'una comissaria dels Mossos d'Esquadra a Guissona. El diari ARA recull les paraules de l'alcalde d'aquesta vila de la Segarra, Xavier Casoliva, no només negant que hi onegi sinó també que el poble compti amb dependències policials. Un gol per tota l'esquadra que demostra com a alguns polítics els cal trepitjar més el carrer esquivant això sí informacions en forma tifes per allò d'espifiar-la, altrament dit "cagar-la"amb perdó!!!
