La foto absolutament buscada ahir i recollida per La Vanguardia fou la d'Alfredo Pérez Rubalcaba i Josep Antoni Duran Lleida, els quals van voler escenificar de manera informal que tenen més coincidències que no pas discrepàncies. Les converses d'aquesta índole són força habituals als passadissos de tots els parlaments, probablement perquè fora de llum i taquígrafs es diuen coses que en un altre context no acostumen dir-se. És evident que parlar sempre està bé, però tampoc seria massa elegant que algú que sempre ha manifestat la seva antipatia vers l'ANC i la sobirania plena, vagi pactant la seva tercera via per tal d'asserenar els ànims dels responsables de l'Estat i el president d'Unió sempre ha estat una assegurança per mantenir la unitat.
I és que després del debat al Congrés comencen a sorgir alternatives com les de Miguel Herrero de Minón, que en una conferència celebrada a Barcelona proposava com alternativa a la Independència que es fes una disposició o annex que blindés determinades competències de la Generalitat. Quelcom que a part no s'arribarà a fer, tampoc tindria cap mena de garantia vistos els reiterats incompliments que els diferents governs de PSOE i PP ens han obsequiat. Però no només de la dreta arriben propostes, sinó també de l'esquerra. La jornada passada l'exministre de Zapatero, Miguel Sebastián, proposava una reforma de l'Estat a l'estil a la que vol impulsar el flamant primer ministre, Manuel Valls. D'aquesta manera, el socialista veuria amb bons ulls l'eliminació de totes les autonomies, excepte les tres històriques (Catalunya, Euskadi i Galícia).
Sense deixar de parlar del PSOE, cal fer esment al que ha dit el seu delegat a Catalunya i encara líder del PSC, Pere Navarro, el qual va passar per 8TV. En una entrevista suau com la que ens té acostumats Josep Cuní quan els entrevistats no són independentistes, Navarro va ver unes declaracions dignes de formar part de les perles de La Mossegada. Segons el primer secretari els socialistes catalans són l'únic pont que queda entre Catalunya i Espanya. L'anàlisi d'aquest gran estratega no acaba aquí i afirmà que "Rajoy no està capacitat per obrir una reforma constitucional". El pitjor de tot és que ho digui algú que amb prou feines dirigeix un partit que fa aigües per tot arreu amb dissidents i baixes cada cop més nombroses arreu del Principat.
I una de les veus discordants dins el socialisme català és l'exconseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal (PSC), el qual va passar ahir pels micròfons de RAC1 desvetllant que fou precisament l'actual líder del PSOE qui evità el Govern cedís la competència dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell, quan aquest era ministre. Nadal també va voler justificar el seu canvi i explicà que si al final acabà votant pel Sí-Sí serà perquè Espanya l'ha exclòs.
I una de les veus discordants dins el socialisme català és l'exconseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal (PSC), el qual va passar ahir pels micròfons de RAC1 desvetllant que fou precisament l'actual líder del PSOE qui evità el Govern cedís la competència dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell, quan aquest era ministre. Nadal també va voler justificar el seu canvi i explicà que si al final acabà votant pel Sí-Sí serà perquè Espanya l'ha exclòs.
Tot el revés del que li passa a Alícia Sánchez-Camacho que tornà a cercar el títular que tot i sentir-se greument amenaçada per Terra Lliure i per l’Assemblea Nacional Catalana, finalment després d'una reflexió que només ha durat 24 hores, ha optat per quedar-se a Catalunya. La presidenta morruda del PPC també va aprofitar per posar cullerada a les paraules de Duran i el convidà a trencar la coalició per evitar la ruptura d'Espanya. Com si no tingués prou feina a casa seva la popular va demostrar una vegada més que la paraula ingerència no entra en el seu vocabulari.
En el terreny "Perlil" ens fem ressò de la curiosa anècdota protagonitzada pel Neil Clulow tal com llegim al diari Express Sand Star. Arran dels malaurats atemptats de l' 11-S les autoritats d'arreu del globus qui més qui menys s'ha vist perjudicat per les extremes mesures de seguretat amb escorcolls, supressió de líquids i la utilització d'escàners que fan visible l'invisible. Però el nostre personatge, sense saber-ho va posar a prova la professionalitat de la policies britànica i espanyola viatjant des de l'aeroport de Birmingham fins el d'Alacant. El resultat sorprenent perquè el peculiar passatger aconseguí passar tots els controls de seguretat i a l'arribar al seu destí s'adonà que per error havia agafat el passaport de la seva nòvia.
