Bon dia i bon dimecres internautes. 'Si xiuxiuejar la veritat encara pot ser la justícia dels febles, la calúmnia no pot ser altra cosa que la venjança dels covards'. La frase és del dramaturg Jacinto Benavente i posa el dit a la nafra sobre la moralitat d'aquells que es dediquen a confabular a base de construir mentides per destruir l'adversari. Malgrat no ofèn sinó qui pot hi ha moments que plantar cara davant insinuacions i mitges veritats que tenen com a únic objectiu erosionar una idea, per molt democràtica que sigui. Està molt bé l'ideal cristià de posar l'altra cara, però tampoc cal ser beneit ja que allò que ens juguem no és només el present sinó també el nostre futur com a país, i a vegades sembla que això ho tenen més clar als altres límits que nosaltes mateixos.L'exemple palpable és el que fa dies ve denunciant Manos Limpias amb connivència amb una part de la premsa madrilenya acusant l'ANC de ser colpista i antidemocràtica. La Razón ahir mateix publicava que la Fiscalia General de l'Estat està investigant possibles vincles de l'Assemblea amb una suposada organització terrorista, sorgida per generació espontània vitual, anomenada "Nova Terra Lliure". Ja ho diuen els legionaris que a l'enemic ni aigua, i això és en certa manera el que pratica l'estat des de les seves particulars clavegueres, mirant de generar una kaleborroka a la catalana que xoca amb la realitat democràtica del nostre tarannà centrat en el seny, però no en la submissió.
Òbviament la maquinària de calúmnies no s'atura aquí, perquè avui mateix El Confidencial treu en portada que els Mossos d'Esquadra haurien demanat al Centre de Seguretat de la Informació (Cesicat) que pirategés diferents servidors informàtics de cossos policials estatals, donat que els agents catalans tenen vetat poder consultar-les per a qualsevol diligència com consultar antecedents penals, matrícules, investigacions de la Interpol, etc. Un fet que es veiè ratificat el 2012 quan el PP votà en contra d'aquest accés, perquè sempre han considerat que la policia catalana era més una cos de "fireta" que no altra cosa, i per tant seria absurd dotar-la dels mateixos instruments que tenen les forces de seguretat estatals, per allò que "i si algun dia aquests marxen?".
Els que si varen marxar foren els espanyols de Guinea Equatorial el 1968 quan aquest país s'independitzà de la metròpoli. Des d'aleshores, aquest país africà ha viscut bona part de la seva història sota la dictadura del colpista Teodoro Obiang, el qual sembla ser que gaudeix de les simpaties del ministeri d'Afers Exteriors del senyor García-Margallo, tenint en compte que ha estat convidat no només als funerals d'Estat d'Adolfo Suárez sinó també a un acte del Instituto Cervantes a Brussel·les. Obiang, que com marca el decàleg del "bon dictador" dirigeix el país amb mà de ferro, s'ha passat d'educat en aquesta ocasió i això ha deixat la Casa del Rei en un mal lloc, al fer públic el seu agraïment al rei Juan Carlos per haver intercedit en aquestes invitacions. Això xoca amb el rentat d'imatge que des de La Zarzuela miren de donar a la institució, motiu pel qual van emetre una nota de premsa d'urgència desmentint que el primer dels espanyols tingués cap mena de tracte amb un dictador, com si no l'hagués tingut en el passat amb el virtuós pescador de salmons anomenat Francisco Franco.
Al marge de la trobada de mitja hora a Barcelona de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría i el conseller de la Presidència, Francesc Homs, diuen que per parlar sobre la consulta i la recent escletxa oberta pel TC, l'actualitat també la protagonitzà qui fou cap de comunicació de José Montilla. El Singular Digital explica la reacció de Toni Bolaño, un dels homes durs de l'encara líder del PSC, criticant el mal perdre de Jordi Martí que gosà impugnar el resultat de les primàries per una "simple anècdota" protagonitzada per diversos ciutadans paquistanesos. Bolaño, que és un dels que tampoc ha perdonat mai el cop de porta que va fer Pasqual Maragall al marxar del partit, va etzibar sense cap mena de moralitat o mirament que "a l'igual que els paquistanesos, potser Margall tampoc sabia ben bé què feia quan va donar suport a Jordi Martí, fent referència a la malaltia d'alzheimer que pateix l'expresident.
La perla d'aquest dimecres ens arriba des de la localitat nord-americana de Norridgewock on l'estètica de Michael Smith causà estralls entre els policies de la localitat. L'home va voler impedir que uns contractistes tallessin els arbres en la seva propietat i fruti del moment de tensió i l'escalfor generada va acabar traient-se la samarreta. Quina fou la sorpresa dels treballadors quan observaren que el propietari duia una arma a la cintura dels pantalons, tal com veiem en una fotografia del Daily News. Davant l'alarma, la policia es presentà al lloc dels fets amb equips especials per acabar amb l'amenaça. L'anècdota fou que la pistola, que sí que existia, era un simple tatuatge. No podia ser d'altre manera dient-se Smith, per allò de la famosa Smith and Wesson.
