Bon dia i bon dilluns internautes. 'Aquells que no s'arrisquen no patiran derrotes, però, mai tindran victòries'. Són paraules de l'expresident dels EUA, Richard Nixon, que no va saber valorar que els qui realment s'arriscaren per combatre contra la gegantina maquinària de guerra foren els vietnamites, que acabaren donant una lliçó d'humilitat que a hores d'ara encara no han acabat de païr. El nostre escenari però és per fortuna radicalment diferent, ja que les hostilitats no han passat de ser verbals en forma de plagues bíbliques i advertències verbals que de ben segur aniran in crescendo a mesura que anem passant pantalles fins la que teòricament ens han de portar al 9 de novembre. Dissabte l'ANC tornava a demostrar que el procés segueix endavant, especialment perquè ha estat la societat civil la que ha fet adonar-se als legals representant del poble que havien de fer un gir i recollir el desig que bona part del carrer clama.
Tot i l'aprovació del full de ruta que ja s'ha anat filtrant des de fa dies, tothom volia saber què passarà un Onze de Setembre tan significatiu com aquest en que es commemora el Tricentenari. Tots els rumors acabaren confirmant-se i finalment la proposta aprovada consistirà en una manifestació clarament simbòlica, donat que l'avinguda Diagonal del cap i casal de Catalunya acollirà una massiva concentració de gent que anirà distribuint-se per formar la lletra V que expressarà dues gran idees: poder Votar i la Victòria a l'assolir la nostra llibertat. Aquesta manifestació però no només tindrà una lectura en clau interna sinó que prendrà una especial rellevància a nivell internacional que cada dia veuen que això nostre no és pas una flor d'estiu.
Enguany l'expectativa era important després de l'èxit rotund que l'any passat suposà l'organització i execució de la Via Catalana, que més d'un arribà a qüestionar per la dificultat de moure tanta gent arreu del territori. El llistó el deixaren ben amunt, però és evident que com diu la dita l'experiència és un grau, i ja són força les veus que apunten que el nou repte comptarà encara amb molta més participació, perquè aquesta grafia a més de representar la Victòria o la Pau, pels països anglosaxons significa també allò que molts de nosaltres fa temps que volem fer: una botifarra ben grossa a aquells que sempre ens han tractat com un mer trofeu guanyat pel dret de conquesta.
Evidenment assolir la independència mai ha estat un procès de pim-pam, malgrat s'hagi hagut de recórrer al pim-pam-pum, i per aquest motiu que una manifestació per molt massiva que sigui no farà canviar les coses de la nit al dia. Això és quelcom que té ben clar l'ANC que aprovà una seguit de manifestacions arreu dels municipis no només per La Diada, sinó pels dies posteriors per tal qui hagi d'adonar-se'n vegi que quan volem els catalans també som caparruts i més si ens hi va el nostre futur. En aquest sentit, no passaren desapercebudes les paraules de Josep Andreu,vicepresident de l'Associació de Municipis per la Independència quan afirmà que si arribat el moment no ens permeten votar, potser caldrar fer com feren els el 1931 quan després de l'èxit rotund dels partits catalanistes es sortí al balcó de l'Ajuntament i es proclamà la República.
I mentre a alguns candidats de C's, com l'anticatalà Javier Nart, declaraven que el procés català els produeix fàstic i l'avorreix, el president de la Generalitat advertia del que és més que una evidència, que malgrat demà el Congrés voti massivament en contra de la transferència a Catalunya per organitzar referèndums, els catalans seguirem defensant les nostres idees i exigint poder exercir la consulta, ja que allò que fa uns anys ho defensàvem quatre gats, ara s'ha multiplicat notablement de forma transversal, malgrat encara hi hagi algun jutge que posi pals a les rodes intentant evitar la cessió del padró municipal com el cas de Cabrils.
Curiosament o no, menys pals a les rodes han posar les instàncies judicials a la decisió del govern espanyol d'incloure la reina i els prínceps d'Astúries a l'avantprojecte de reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) per tal que siguin aforats i no hi hagi cap jutge Castro que es dediqui a complicar-los la plàcida vida que durant tants anys han gaudit, vivint al marge de la crua realitat dels seus súbdits.
La perla d'aquest dilluns ens apropa a una altra barbaritat judicial, la viscuda per Mohamad Musa a finals del mes de febrer al Paquistà. Tal com recullen diversos diaris locals, el jove fou detingut amb la seva família acusat d'intent d'assassinat dels representants d'una companyia de gas que presumptament investigaven la manipulació dels comptadors. El cas ha trascendit després que el tribunal que jutjava la família de Musa va trobar sospitòs l'informe policial ja que el principal acusat dels fet resulta que es un individu que no pot caminar ni parla de forma intel·ligible, potser perquè té només 9 mesos.
