Bon dia i bon dilluns internautes. L'escriptor i poeta nord-americà Charles Bukowski va escriure en una ocasió que 'Un intel·lectual és el que diu una cosa simple d'una manera complicada. Un artista és el que diu una cosa complicada d'una manera simple'. I el que precisament és un artista dels despropòsits és l'exministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, candidat les europees pel PP, el qual sembla haver-se abanderat en l'aposta més "intel·lectual" del partit governant, segurament tenint la mateixa idea del concepte que el gran Jesulín de Ubrique.El personatge cal reconèixer que no deixa indiferent, especialment perquè la seva "xuleria" i el seu parlar provocador sí que insulta la intel·ligència. Malgrat que aquests dies Barcelona ha acollit fins a 106.000 visitants al Saló del Còmic, que enguany centrat en les guerres, el senyor Canyete tot i el seu amor pels conflictes i la terminologia bèl·lica, per sort ha tingut altres compromisos en altres contrades i ens ha estalviat el "paseo militar" pel seus mítings.
L'extitular d'Agricultura ha estat però defensat per Mariano Rajoy qualificant-lo com el millor candidat, tot i la ficada de potaen el debat que l'enfrontà a Elena Valenciano i en el qual va veure's desbordat pel transavassament d'argument que la socialista va anar-li traient. Òbviament, el popular no podia permetre que el seu orgull quedés ferit per una dona i atribuí la victòria dialèctica de Valenciano al fet que la va "deixar guanyar" per no semblar masclista. La veritat és que la defensa a ultrança de Rajoy vers el seu candidat provoca cert vertígen pensant com seran els pitjors candidats del partit si el millor és Arias Cañete. El més trist és que persones que harien de tenir certa categoria per les responsabilitat que ocupen s'escudin en excuses ben pobres per amagar les seves mancances humanes, ètiques i polítiques.
Si aquestes darreres hores hem conegut la impressionant trobada que paleontòlegs argentins han fet del que sembla el dinasaure més gran del món, potser que alguns prenguessin nota i mesures per tal d'erradicar el masclisme de la vida pública i privada, donat que malgrat l'evolució de l'espècie humana encara hi ha determinats individus amb comportament més pròpis del cretàci que encara que sembli mentida no han acabat extingint-se.
A casa nostra, la campanya pels comicis europeus continua basant-se prinicipalment en el debat sobiranista, amenitzada aquest el dissabte per l'enquesta publicada pel diari El País segons la qual
ERC superaria CiU , deixant socialistes i populars en tercer i quart lloc. Probablement la proximitat de la data electoral ha endurit els discursos especialment entre republicans i nacionalistes intentant marcar perfil propi a l'hora de defensar la consulta del 9-N. Aquest intent per diferenciar-se també l'estem vivint entre PP i C's que miren de monopolitzar la defensa de la unitat d'Espanya. Això sí, el candidat menys conegut d'aquest diumenge és sengons sembla Santiago Fisas que es veu eclipsat per la desfilada constant de líders popular que lluny de fer-li un favor li fan ombra. Potser per això mateix, el candidat del PPC ha buscat el titular fàcil dient que en una Catalunya independent “les pensions dels catalans estarien en perill, perquè la Generalitat no podria assumir el seu cost” ja que segons Fisas "Les pensions dels catalans es paguen gràcies a la solidaritat dels espanyols". Suposo aquestes declaracions són fruit d'un cas de dislèxia encara no diagnosticat, perquè ja veurem si sense nosaltres els seus jubilats cobraran tard o malament o bé els hi augmentaran notablement pel llast que "suposem els catalans".
La perla d'aquest dilluns ens la porta el diari malasi "The Star" i ens trasllada a l'univers de les novel·les d'Emilio Salgari. A l'igual que "Sandokan, el tigre de Malàsia", els vilatants d'aquelles terres també castigades per la misèria han vist com la llegenda d'un vell tresor ha tornat a l'actualitat. Segons sembla, un sultà hauria amagat fa més de 500 anys mondes, lingots d'or i pedres precioses a l'illa de Pulau Nankga després de la invasió dels portuguesos.
Són nombrosos els experts internacionals els que s'han desplaçat a la zona a la recerca d'un botí que rondaria el 100 milions de dòlars, ja que el govern d'aquell país els ha donat 4 mesos per trobar-lo. Pel que sembla, fa uns 30 anys un grup de pesacadors hauria localitzat diversos cofres en una cova però no van poder-se endur res perquè haurien entrat en un estat hipnòtic per culpa d'una suposada maledicció del sultà.
Esperem que tinguin més sort que buscant l'avió MH370. Sigui com sigui, tal com deia Mark Twain: 'Si la veritat és el nostre tresor més preuat, farem bé en economitzar-la'.
