Bon dia i bon dijous internautes. 'Exagereu la hipocresia dels homes. La majoria pensa massa poc per permetre el luxe de poder pensar doble.' Són paraules que l'escriptora francesa Marguerite Yourcenar oferia en una de les seves obres, i que sens dubte s'adapten perfectament a la resposta que ahir donava Mariano Rajoy, a Josep Antoni Duran i Lleida en la sessió de control del govern. El president espanyol va deixar clar per anèssima vegada que està obert al diàleg mentre no sigui de la consulta, quelcom que segons el mandatari no té el suport majoritari de la societat catalana sinó únicament d'alguns partits. A Rajoy només li faltava afegir que eren "partits minoritaris", per acabar minimitzan la lègitima voluntat majoritària d'aquells que defensem el dret a vot com la millor eina de la democràcia.Si analitzem la biografia política del president espanyol, aquesta minimització dels problemes ve de lluny, des de qualificar de "hilillos de plastilina" la major catàstrofe mediambiental fins a desinflar manifestacions massives negant la evidència. Però es clar, no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure o si més no això és el que pretén fer creure. El cas és que tot i restar importància a la majoria parlamentària de la cambra catalana, unes hores més tard implorava la comprensió i l'ajuda de la cavalleria en format empresarial, vist que malgrat tot la cosa és més que seriosa.
A Vilaweb llegim la trobada que mantingué el cap de govern amb una representació del Consell Empresarial per la Competitivitat (CEC), integrada per gran part de les grans empreses. En ella, Mariano Rajoy, va advertir-los que malgrat la "recuperació econòmica" segueix el seu curs i té bona salut, aquesta podria veure's molt afectada si els plans independentistes acaben materialitzant-se en un nou Estat. Aquesta doble línia argumental clarament contradictòries entre si, posa de manifest el "cangueli" cada vegada menys dissimulat que les principals institucions de l'Estat tenen davant el despertar de tot un poble, que fins fa no massa havia viscut resignat i claudicant amb el cap cot.
Parlant de claudicacions, Ada Colau anunciava per sorpresa la seva renúncia a continuar com a portaveu de la Plataforma Afectats per la Hipoteca (PAH), després de cinc anys al fent una feina més que lloable combatent no només els polítics sinó també els poders fàctics, força més perillosos que els primers. La seva marxa no deixarà indiferent a ningú, especialment a aquells que els darrers temps s'han dedicat a fustigar-la amb injúries com "lideresa filo terrorista" i calúmnies gratuïtes al veure amenaçats els seus privilegis amb arguments de justícia. Evidentment, seguint amb la seva coherència Colau ha deixat ben clar que seguiré en segona línia i que no té cap intenció d'incorporar-se a cap partit, tot i que més d'una formació cop ICxV o la CUP li hagin proposat.
La perla d'avui torna a sorprendre'ns gràcies a la notícia que publica el diari New York Daily News, el qual destaca l'estranya petició que Chris Sevier ha fet a les autoritats de l'estat de Florida. Els metges fa temps que venen advertint que les noves tecnologies han creat altres hàbits i dependències que fins el moment no eren preocupants. El nostre protagonista però, no deixa de ser un cas digne de psiquiatra, ja que per manifestar el seu rebuig al casament legal de gais i lesbianes no ha trobat res millor que sol·licitar un permís especial per casar-se amb el seu estimat ordinador. No cal dir que el tribunal federal l'ha desestimat entre altres motius perquè el principal argument esgrimit pel ordino-addicte és la gran passió que sent pel material pornogràfic instal·lat.
En fi internautes, com deia el gran poeta i novel·lista Samuel Becket: 'Tots naixem bojos. Alguns continuen així sempre'.
