Bon dia i bon dimecres internautes. 'La saviesa més real és una resolta determinació.', almenys això és el que pensava el que ha estat un dels més famosos estrategs del món, Napoleó Bonaparte. Però com deia el poeta tothom té el seu taló d'Aquil·les i l'emperador francès tampoc en quedà exempt al final de la seva vida, ja que com bé deia el poeta romà Ovidi: 'La gota obre la pedra, no per la seva força sinó per la seva constància'. I la gota que acabat desgastant el director general dels Mossos d'Esquadra fou sens dubte el dictamen del jutge que instrueix el cas d'Ester Quintana, el qual fa pocs dies considerà més que provat que les gravíssimes lesions que ocasionaren la pèrdua de l'ull d'aquesta ciutana foren causades precisament per un pilota de goma.
Segons diverses fonts, la dimissió de Manel Prat estava més que prevista abans de les eleccions però per raons estratègiques no fou acceptada fins ahir pel Conseller Espadaler i el President Mas. Com en tot aquest lamentable assumpte, la manca de transparència ha estat una constant des de l'inici amb fins a 5 versions diferents, negant la major, com si la víctima hagués quedat així per un càstig diví o per tenir una pestanya dins l'ull. De poc serveix però l'argument d'aquells que sempre han defensat l'actuació de la policia i de Prat quan diuen que no s'ha de fer llenya de l'arbre caigut, però el cert és que a dia d'avui ni ell ni el que s'escapolí a una altra conselleria "corriendo un tupido velo" han demanat públicament disculpes a la principal perjudicada, la qual no només ha de viure amb els dolors propis de l'agressió sinó també amb la constant posada en dubte de la seva versió dels fets.
Per tant, una dimissió que arriba tard i malament, suposo que per això el dimitit Prat optà per fer una compareixença on només es llegí un comunicat i no s'admeteren preguntes, ja que la seva decisió obeeix només a raons personals desvinculant-la totalment de les darreres consideracions judicials. Aquesta sortida sense dret a preguntar que ens recordà força la filosofia practicada sovint pel PP d'amagar el cap sota el plasma.
Poques hores després, la capital catalana era víctima de la violència gratuïta d'un grup d'antisistema que, lluny de practicar el civisme i la solidaritat que en molts casos pràctica el moviment, es dedicaren a destrossar tot el que trobaren com a protesta pel desallotjament poques hores abans de Can Vies. Els antiavalots tingueren força a feina a Sants i altres barris a la ciutat a causa dels incidents que acabaren amb l'excavadora encarregada de l'enderrocament de l'edifici okupat durant 17 anys, mostrant una imatge lamentable que recordava el film d'Antoni Ribas, "La ciutat cremada" que evocava la Setmana Tràgica de 1909.
Però si el cap de setmana no fou precisament propici pels conservadors, ahir tampoc els hi pongueren als populars a causa de l'estirada d'orelles que li feren des del Fons Monetari Internacional. L'equip de Christine Lagarde, tot i reconèixer alguns indicis de recuperació econòmica tornaren a insistir en la "recepta màgica": baixada de sous, més retallades i pujada de l'IVA. Aquesta nova collada força impopular no ajuda precisament a la imatge de contenció i "bon minyó" que pretén donar l'equip de Rajoy, que lluny de ser estricte permet i fomenta accions com: una subvenció de 24 milions a l'aeroport fantasma de Castelló; la manca de sanció per la ministra Ana Mato i el seu exmarit per haver defraudat més de 500.000 euros segons la pròpia Agència Tributària; la doble comptabilitat del PP o el malbaratament de fons públics en mega infraestructues innecessàries farcides de comissions il·legals.
La perla d'avui la coneixíem el passat diumenge gràcies a la informació servida pel diari ARA explicant la iniciativa que ha un tingut una empresa de Ciudad Real oferint un curiós servei a les empreses catalanes. Neo Center, que així s'anomena, ha començat a fer un mailing massiu per tal de captar clientela facilitant una disfressa identitària que permet que les companyies "nostrades" amaguin la seva procedència per evitar possibles boicots comercials a l'Estat. Així, l'empresa de Castella-La Manxa brinda als seus associats un telèfon i una adreça postal d'aquella comunitat que ajudaria a camuflar qualsevol indici de catalanitat pel mòdic preu de 60 euros.
Restarem a l'espera de veure si la proposta "oportunista" prospera i arrela, sense oblidar que qui perd els seus orígens perd la indentitat, encara que a vegades els calerons també, si més no a les Espanyes.
