Bon dia i bon dimecres internautes. 'El que està acostumat a viatjar, sap que sempre cal partir algun dia.' Això és el que deixà escrit l'autor brasiler Paulo Coelho i ens serveix per analitzar allò que era més que evident que acabaria passant a l'Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus, la incorporació com a nous membres d'UPyD i C's. De poc han servit els arguments de CDC i PNB per evitar l'entrada d'aquests partits readicals espanyols que han vist satisfets els seus desitjos, deixant en evidència la debilitat de bascos i catalans a l'hora d'influir en la formació europea.En aquest sentit, Ramon Tremosa ha perdut clarament la batalla perquè sempre havia mantingut que les formacions de Rosa Díez i Albert Rivera no aconseguirien que la resta de membres d'ALDE acollissin dos partits obertament contraris al dret a decidir. Com en altres àmbits, la política no només viu dels ideals sinó fonamentalment dels ingressos, i els números han decantat la balança a favor dels unionistes, fonamentalment perquè aquest grup va perdre el 25 de maig fins a 25 eurodiputats, perdent també la tercera posició del Parlament, i com que les retallades són les que són, tampoc era qüestió de fer un lleig a 6 membres més.
El problema radica en el fet que fins el moment els liberals havien defensat que els pobles votessin el seu futur, quelcom que a partir d'ara xocarà frontalment amb els principis dels 4 diputats d'UPyD i els 2 de C's. Ha estat precisament els sempre polèmic Juan Carlos Girauta (C's) el que ha anunciat una demanda per difamació i calúmnies contra el diputat de CDC, alhora que recordava que han entrat en aquest grup perquè els han garantit que defensaran "l’ordenament constitucional i la integritat territorial del estats membres". Veurem si CDC acaba canviant de companys de viatge ara que els altres han decidit canviar de destinació optant per llocs més tradicionals.
Qui no canvia de destinació però potser sí de muller és el ministre d'Afers Exteriors espanyol, després que ahir aprofités l'esmorzar col·loqui Primera Plana, que organitza 'El Periódico', per criticar novament el procés català i alhora fer una brometa masclista tan pròpia dels dirigents populars com el seu amic Arias Cañete. "Si vostè vol venir a sopar a casa meva, el convido. Però si a sobre se'n vol endur la meva dona, home, almenys hem de parlar-ho". El discurs poc afortunat de García Margallo mantingué la línia catastrofista afegint només un lleuger matís, perquè no només estarem condemnats a l'infern si som independents sinó també si cometem el pecat mortal de fer la consulta. A més, per a si algú encara no ho tingués meridianament clar explicà que Catalunya només podria ser independent amb una Declaració Unilateral d'Independència perquè l'Estat mai negociarà el trencament del seu territori.
Parlant de territoris, els que hi ha fora de les nostres contrades segueixen notant la pressió de les autoritats espanyoles, les quals tenen els ulls posats en qualsevol acte organitzat per la dipolomàcia catalana a través del Diplocat. Així, Carles Viver i Pi-Sunyer, president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, va veure's gairebé amb la porta als morros un cop el principal 'think-tank' de Brussel·les va anul·lar només 24 hores abans la conferència sobre les perspectives d'una Catalunya independent per seguir formant part de la UE.
En el terreny de les perles, The Wall Street Journal ens explica l'impressionant cas de Félix Kjellberg, que abandonà els estudis universitaris per fer el que fan bona part dels anomenats "ni-nis", jugar als videojocs. Lluny d'acabar com un exemple més de fracàs, la sort començà a somriure que aquest jove suec quan el 2009 decidí crear un canal a YouTube per analitzar amb un estil peculiar tots aquells jocs que passaven per les seves mans.
Qui no canvia de destinació però potser sí de muller és el ministre d'Afers Exteriors espanyol, després que ahir aprofités l'esmorzar col·loqui Primera Plana, que organitza 'El Periódico', per criticar novament el procés català i alhora fer una brometa masclista tan pròpia dels dirigents populars com el seu amic Arias Cañete. "Si vostè vol venir a sopar a casa meva, el convido. Però si a sobre se'n vol endur la meva dona, home, almenys hem de parlar-ho". El discurs poc afortunat de García Margallo mantingué la línia catastrofista afegint només un lleuger matís, perquè no només estarem condemnats a l'infern si som independents sinó també si cometem el pecat mortal de fer la consulta. A més, per a si algú encara no ho tingués meridianament clar explicà que Catalunya només podria ser independent amb una Declaració Unilateral d'Independència perquè l'Estat mai negociarà el trencament del seu territori.
Parlant de territoris, els que hi ha fora de les nostres contrades segueixen notant la pressió de les autoritats espanyoles, les quals tenen els ulls posats en qualsevol acte organitzat per la dipolomàcia catalana a través del Diplocat. Així, Carles Viver i Pi-Sunyer, president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, va veure's gairebé amb la porta als morros un cop el principal 'think-tank' de Brussel·les va anul·lar només 24 hores abans la conferència sobre les perspectives d'una Catalunya independent per seguir formant part de la UE.
En el terreny de les perles, The Wall Street Journal ens explica l'impressionant cas de Félix Kjellberg, que abandonà els estudis universitaris per fer el que fan bona part dels anomenats "ni-nis", jugar als videojocs. Lluny d'acabar com un exemple més de fracàs, la sort començà a somriure que aquest jove suec quan el 2009 decidí crear un canal a YouTube per analitzar amb un estil peculiar tots aquells jocs que passaven per les seves mans.
Si bé al començament el canl de Kjelberg passavà força desapercebut, el 2012 assolí ja 1 milió de seguidors a la xarxa, la qual cosa no deixà indiferent al portal de vídeos que començà a insertar-hi publicitat. A dia d'avui, la seva afició ha acabat convertint-lo en milionari, ja que gràcies als 28 milions de seguidors que ja té el seu canal, ha aconseguit que YouTube li hagi acabant prop de 4 milions d'euros cada any.
En fi internautes, com diria aquell savi: n'hi ha que neixen estrellats i d'altres amb la flor allà on l'esquena perd el seu nom.
